(Provença, França, 1233 – Nocera, Itàlia, 23 setembre 1267)
Reina de Nàpols i Sicília. Filla de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia.
Governà Provença, mentre el seu marit, Carles I d’Anjou, i el germà d’aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d’Egipte.
Tingué la protecció papal, però l’oposició armada de Jaume I de Catalunya.
(País Valencià, segle XIV)
Noble. El 1380, en unió de Roger de Montcada, anà a Sicília per a defensar-hi la jove reina Maria I de Sicília dels seus nombrosos enemics i per cooperar a la seva custòdia, que resultà ben difícil.
A la fi, i gràcies a un cop d’audàcia del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí, la reina i els seus valedors foren salvats del castell d’Agosta, on es trobaven assetjats i en perill extrem. La maniobra havia de ser transcendental per a la futura reincorporació del reialme de Sicília.
(Aragó, 1119 – 1413)
Llinatge. Establerta a la vila d’Alagó, de la qual adoptà el nom el seu conqueridor Lope Garcés (1119).
A partir del segle XIII adquirí importància per la participació en la reconquesta del regne de València i, posteriorment, per la intervenció en els afers italians de la corona catalano-aragonesa, especialment a Sicília.
(Sicília, Itàlia, 1334 – 1365)
Filla petita del rei Pere II de Sicília, de la branca catalana establerta en aquella illa, i d’Elisabet de Caríntia.
El 1356 fou detinguda pels barons llatins i els angevins que ocupaven Messina, amb la seva germana Blanca. Com aquesta, fou duta en captiveri a Nàpols.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Dama. Fou concubina de Martí el Jove, rei de Sicília i hereu de Martí l’Humà.
Fill seu fou Frederic, que Martí el Jove ennobliria amb el títol de comte de Luna.
Veure> tractat de Brignoles (acord sobre Sicília, 1291).
(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)
Cavaller. Serví a Sicília Martí I l’Humà i Martí I el Jove.
El 1396, quan el primer tornà a Catalunya, el nomenà membre del consell reial del segon.
(Sicília, Itàlia, segle XV – 1475)
Baró de Butera i Licodia. Fill de Galceran (I) de Santapau i de Ribelles i de Marquesa de Cardona. Heretà del seu pare, mort devers el 1438, els feus sicilians de la família, mentre que la baronia pairal passava al seu germanastre Hug (V) de Santa Pau. El 1447 féu una donació graciosa i important a la seva neboda Violant, desposseïda de la baronia de Santa Pau.
Fou una figura de relleu a Sicília. En 1460 era un dels partidaris de proclamar Carles de Viana rei de l’illa. Devers el 1474, acusat de ser culpable d’una mort, fou pres i patí la confiscació dels seus béns. Per redimir-lo, el seu fill Galceran anà a servir Ferran II el Catòlic a la guerra de Castella, on havia de trobar una tràgica fi.
La seva neboda fou Beatriu de Santapau i de Centelles (Sicília, Itàlia, segle XV) Baronessa de Castellfollit i Mosset. Rebé una donació (1447) del seu oncle per a compensar-la de la pèrdua de la baronia de Santa Pau.
Antoni Pinós (Catalunya, segle XVIII) Metge. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. És autor d’una Sinoptica relectio de nutritione (1750).
Arnau de Pinós (Bagà, Berguedà, segle XIV – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1370) Frare dominicà. Havia pres hàbit al convent de Puigcerdà. Pertanyia a la família noble dels Pinós. Tingué fama de sant per les seves virtuts.
Beatriu de Pinós (Catalunya, segle XIV – 1357) Dama. Fou enterrada al monestir de Poblet.
Bernadí de Pinós (Sicília, Itàlia, segle XV) Noble. Fill de Bernat de Pinós. A la mort del seu pare (1464), fou posat sota la tutela de Francesc de Pinós, de Siracusa.
Felip de Pinós (Catalunya, segle XVII) Noble. El 1640 sobresortí entre els qui prengueren les armes contra Felip IV, quan esclatà la guerra de Separació. Participà a la victoriosa batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641.
Francesc de Pinós (Sicília, Itàlia, segle XV) Senyor de Siracusa. Fou el tutor de Bernadí de Pinós a la mort del seu pare, Bernat de Pinós.
Miquel de Pinós (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d’altres membres del seu llinatge.
Pere de Pinós (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. El 1597-98, en companyia de diversos familiars, destacà lluitant al Rosselló contra la invasió francesa.
(Catània, Sicília, 1305 – Calascibetta, Sicília, 15 agost 1342)
Rei de Sicília (1337-1342). Fill de Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols. Encara que el tractat de Caltabellotta estipulava que en morir Frederic Sicília havia de passar als Anjou, Pere va ésser associat al tron des del 1321.
Durant el seu regnat no es va saber imposar sobre la noblesa que, dividida entre catalans i llatins, lluitava pel poder. Robert d’Anjou llançà diversos atacs contra l’illa, i va apoderar-se de Termini (1338) i de Lipari (1339).
Dades dels Països Catalans 