Arxiu d'etiquetes: Seu d’Urgell (morts a)

Cadireta, Pere de -inquisidor-

3 Respostes

(Moià, Moianès, segle XIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1277/79)

Dominicà i inquisidor general. El 1250 el capítol provincial de Toledo el designà, juntament amb altres set religiosos, per a anar a estudiar l’àrab al convent de Tunis.

Per iniciativa de Ramon de Penyafort tornà a Catalunya, on (1257) fou constituït inquisidor general; combaté activament l’heretgia i la usura; intervingué especialment (1258) en la condemnació del cavaller càtar Ramon de Jossa; el 1262 exterminà un extens focus de càtars a Siurana i a Prades; actuà decisivament en la condemnació d’Arnau i d’Ermessenda de Castellbó, fet que influí en el futur polític d’Andorra.

El 1273 fundà el convent dominicà de la Seu d’Urgell, del qual fou prior, alhora que actuava contra els heretges de la regió, els quals, en circumstàncies no prou aclarides, el mataren a cops de pedra el 1277 o el 1279.

Per aquesta raó ha estat venerat com a sant de la Seu d’Urgell i a Moià, juntament amb el seu company en la mort, el també moianès Ponç de Planella; el procés canònic d’ambdós, iniciat el 1866, no ha estat continuat.

Brudieu, Joan

1 Resposta

(diòcesi de Llemotges, França, 1520 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1591)

Compositor. Fou mestre de capella de la catedral d’Urgell del 1539 al 1589 i actuà amb el mateix càrrec a Santa Maria del Mar, de Barcelona (1577-78).

És autor de la col·lecció De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a cuatro bozes… (1585), dedicada al duc de Savoia amb motiu del seu casament amb Caterina d’Àustria, conté quinze madrigals a quatre veus i uns Goigs de Nostra Dona, de tres a sis veus (1585). Quatre d’aquests madrigals tenen text català i dos són escrits sobre poemes d’Ausiàs Marc.

També se n’ha conservat una missa de difunts a quatre veus, que és l’única obra catalana d’aquest gènere del segle XVI d’autor conegut.

La seva escriptura contrapuntística expressa una forta emotivitat. La seva llibertat d’estil el vinculen més als músics renaixentistes francesos que no pas a l’escola romana.

Borrell II de Barcelona

49 Respostes

(Catalunya, 927 – Castellciutat, Alt Urgell, 992)

Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992) i d’Urgell (948-992). Fill de Sunyer I de Barcelona, corregnà amb el seu germà Miró I, fins que aquest morí (966).

Intentà, amb el bisbe Ató de Vic, la restauració de l’arquebisbat de Tarragona, i estengué la repoblació fins a la vall del Gaià i la Conca de Barberà, al mateix temps que prosperava la cultura per tot el territori.

Davant la manca d’auxili dels francs quan Almansor saquejà Barcelona, decidí de trencar el lligam de vassallatge que mantenia amb el rei franc Hug Capet i proclamà la independència del comtat (985).

A partir de 988 associà en el govern els seus fills Ramon Borrell I (Barcelona) i Ermengol I (Urgell).

Arnau Roger de Pallars -bisbe d’Urgell-

5 Respostes

(Pallars, 1408 – la Seu d’Urgell ?, Alt Urgell, 16 agost 1461)

Prelat. Era fill del comte Hug Roger II i de Blanca de Foix-Castellbó, i germà, per tant, del comte Roger Bernat.

En 1420 era ardiaca d’Empúries, doctor en ambdós drets i canceller del rei Alfons IV el Magnànim. Fou bisbe d’Urgell del 19 de juliol de 1436 fins a la seva mort. Participà activament a les Corts de 1446-48. En 1454 era a Itàlia amb Alfons IV.

Assistí als convenis de pau que foren signats amb els ambaixadors de Castella. En 1455 fou nomenat ambaixador a Roma, per visitar-hi al nou papa Alfons de Borja. Assolí l’alta dignitat de patriarca d’Alexandria.

En 1458 fou missatger de Ferran I de Nàpols, prop de Carles de Viana, per tal d’aclarir la posició d’aquest davant els projectes de destronar Ferran. L’any següent fou membre de l’ambaixada tramesa al concili de Màntua. En 1460 intervingué a la concòrdia entre el príncep Carles i el pare d’aquest, el rei Joan II el Sense Fe.