Arxiu d'etiquetes: serres

Albera, serra de l’

86 Respostes

(Alt Empordà / Vallespir)

Massís muntanyós de les dues comarques, que ressegueix la frontera franco-espanyola des del coll del Pertús fins a la Mediterrània. Constitueix el sector més oriental de la branca nord dels Pirineus Axials.

albera2El relleu és suau als cims i abrupte als vessants i en la façana marítima rossellonesa. L’altitud mitjana és de 900 m i al puig Neulós arriba a 1.256 m. actua com a centre de condensació de pluja (700 mm).

La vegetació natural està molt degradada; apareixen petites fagedes en les parts altes (bosc de la Maçana) i alzines sureres en el contacte amb la plana empordanesa; en la resta del massís predominen els prats.

Des del 1986 és Paratge Natural d’Interès Nacional.

Enllaç web:  Paratge Natural de l’Albera

Albarca -Priorat-

7 Respostes

(Cornudella de Montsant, Priorat)

Poble (815 m alt), en procés de despoblament. Esta emplaçat sobre el coll d’Albarca (774 m alt), unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s’adreça a Prades.

A l’època musulmana hi havia hagut un castell; la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d’Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII.

Alba, coll de l’ -Baix Ebre-

6 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre)

Depressió, a la serra del coll de l’Alba, per on passa l’antic camí de Tarragona a Tortosa.

En un dels cims de la serra hi ha la creu del coll de l’Alba (382 m alt) (santuari del Coll de l’Alba).

Airasses, les

Deixa un comentari

(Vilaplana, Baix Camp)

Cinglera, a la serra de la Mussara, domina el Camp de Tarragona.

Damunt, a 993 m alt, a la punta de les Airasses, prop de l’antic poble de la Mussara, es troba el xalet de les Airasses, del Centre Excursionista de Catalunya, avui en estat ruïnós.

Aiguanegra

3 Respostes

(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)

Gran masia i veïnat, situat a la serra d’Aiguanegra (597 m alt).

Els volcans d’Aiguanegra, Claperols, Repàs i Repasset que es troben en aquesta serra són l’origen d’un corrent de lava que s’ajunta amb els que procedeixen del pla d’Olot i de Batet de la Serra.

Aguiló -Conca de Barberà-

7 Respostes

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)

(ant: Santa Maria d’Aguiló)  Poble, situat vora el cim (811 m alt) de la serra d’Aguiló, carena que separa les aigües del Gaià de les de la riera de Clariana (afluent de l’Anoia), al costat de les runes de l’antic castell d’Aguiló.

Al punt d’unió de les serres de Santa Fe i d’Aguiló, entre aquest poble i el de Santa Fe de Montfred, es troba el coll d’Aguiló, prop del qual es troben la carretera de Sant Guim de l’Estació a Santa Coloma de Queralt amb la de Montblanc a Igualada.

Era un antic municipi, suprimit a la segona meitat del segle XIX, que comprenia els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys i Almenara.

Agudes, serra de les

Deixa un comentari

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Serra de l’antic municipi de Son, que separa la vall d’Espot de la de Cabanes.

El seu punt culminant, el pic de les Agudes (2.762 m) domina l’estany de Sant Maurici.

Aguda de Torà, l’

1 Resposta

(Torà, Segarra)

Llogaret. Al capdamunt del coster meridional, acinglat, de la serra de l’Aguda.

Al voltant del castell (enrunat) i de l’església de Santa Maria (romànica) es formà el nucli del poble, reduït actualment a tres cases.

L’església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l’Aguda.

La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d’Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèl·liques.

Vallcebre (Berguedà)

17 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 27,99 km2, 1.123 m alt, 251 hab (2017)

0berguedaSituat als vessants de les serres de Mata-rodona, d’Ensija i els cingles de Vallcebre, drenat per diversos afluents, per la dreta, del riu de Saldes, principalment per la riera de Vallcebre. Hi ha bosc (especialment la baga de Vallcebre), matollar i brolla.

Agricultura de secà (cereals, farratges i patates). Ramaderia porcina, bovina i ovina. Importants jaciments de lignit, que han transformat l’estructura econòmica i social del terme. Àrea comercial de Berga.

El poble és presidit per l’església parroquial de Santa Maria de Vallcebre (antigament Vallcebre Sobirà).

El municipi inclou, a més, l’església romànica de Sant Julià de Fréixens i els veïnats de les Casulles, el Portet i la Barceloneta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Serralada Transversal Catalana

28 Respostes

(Catalunya)

Cadena muntanyosa que s’estén, en direcció nord-oest – sud-est, pel sector nord-est de Catalunya, enllaça els relleus sud-orientals del Prepirineu meridional amb l’extrem nord de la Serralada Pre-litoral (muntanyes de les Guilleries) i separa les planes interiors de la Depressió Central de la fossa de l’Empordà.

Geològicament, es constituïda per materials eocènics, idèntics als que formen la plana de Vic, els quals descansen sobre el sòcol paleozoic; presenta, també, nombrosos afloraments volcànics (regió d’Olot) del final del terciari i del començament del quaternari. La seva gènesi es remunta a l’era mesozoica, i es troba prefigurada en la direcció actual en l’antic llindar de la Garrotxa.

El relleu és condicionat per la tectònica, i fonamentalment per un sistema de falles que ha individualitzat una sèrie de blocs descendents vers l’Empordà: 1) la plataforma estructural del Collsacabra, separada de la plana de Vic pels relleus tabulars formats pels cingles d’Aiats i Cabrera, i de la fossa d’Olot per la vall d’Hostoles, formada pel riu Brugent; 2) la fossa volcànica d’Olot, formada per una dovella enfonsada entre les muntanyes del Ripollès (tallades per la falla del Puigsacalm) i les muntanyes de la Garrotxa prepirinenca, i 3) el horst de la Garrotxa (serres del Corb, Finestres i Rocacorba), limitat per la fossa d’Olot, a l’oest, i per la falla de Banyoles-Besalú (que origina la depressió de l’Empordà), a l’est.

L’eix hidrogràfic fonamental és el Ter, i la seva característica essencial el règim climàtic, molt particular, que li dóna una pluviositat elevada (se sobrepassen els 1.200 mm anuals a Siuret) i una alta humitat atmosfèrica, amb unes temperatures mitjanes hivernals moderades.

La vegetació natural té caràcter de transició entre la típicament mediterrània i l’atlàntica, i presenta una clisèrie altitudinal formada per alzines fins als 300-800 m (segons les zones), roures martinencs i pins roigs fins als 1.000 m (especialment al Ripollès i a la plana de Vic), i faigs a partir de 1.000-1.100 m.

Hi predomina el poblament dispers.