(Naut Aran / Viella, Vall d’Aran)
Serra (2.522 m alt) que separa els antics termes de Bagergue, Gessa i Vilac.
Arenyo, serra d’
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: serres
Areny, cingle de l’ -Solsonès-
Gran espadat, que domina la vall del Cardener, límit occidental de l’altiplà de Busa.
El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l’altiplà pel grau de l’Areny.
Aran, moletes d’
(Beseit, Matarranya / la Sénia, Montsià / Tortosa, Baix Ebre)
Serra (1.236 m alt) dels ports de Beseit, a la dreta del Matarranya, l’extrem oriental de la qual és termenal dels tres municipis.
Ancosa, serra d’
(Alt Camp / Alt Penedès / Anoia)
Serra principal entre les tres comarques, a la llarga línia de relleu que, des del Montagut (962 m alt) i el puig de Formigosa (995 m alt), arriba fins a la serra de Puigfred (728 m alt), amb una orientació general de nord-est a sud-oest, als límits entre les tres comarques.
A la part final, la serra d’Ancosa té un llarg contrafort a cada costat: per Anoia, la serra de Feixes i, pel Penedès, la serra de Font-rubí.
El punt culminant d’aquesta serra es troba a 944 m d’altitud.
Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès.
Altars, serra d’ -el Pallars-
(Pallars Sobirà / Pallars Jussà)
Massís muntanyós entre l’antic municipi de Llessui i el de la Torre de Cabdella, a la carena que separa la conca de la Noguera Pallaresa i la del Flamicell, entre la vall d’Àssua i la vall Fosca.
La màxima elevació és el bony d’Altars (2.460 m alt).
Almenara, serra d’
(Urgell)
Bombament de la Depressió Central Catalana Orientat, en direcció oest-est i continuat, a la Noguera, per la serra de Bellmunt i, a la dreta del Segre, per la serra Llarga.
És un anticlinal d’origen diapíric que sobresurt de 100 a 150 m sobre la plana d’Urgell, la qual la separa de la ribera del Sió.
Culmina al Pilar d’Almenara (459 m).
Albera, serra de l’
(Alt Empordà / Vallespir)
Massís muntanyós de les dues comarques, que ressegueix la frontera franco-espanyola des del coll del Pertús fins a la Mediterrània. Constitueix el sector més oriental de la branca nord dels Pirineus Axials.
El relleu és suau als cims i abrupte als vessants i en la façana marítima rossellonesa. L’altitud mitjana és de 900 m i al puig Neulós arriba a 1.256 m. actua com a centre de condensació de pluja (700 mm).
La vegetació natural està molt degradada; apareixen petites fagedes en les parts altes (bosc de la Maçana) i alzines sureres en el contacte amb la plana empordanesa; en la resta del massís predominen els prats.
Des del 1986 és Paratge Natural d’Interès Nacional.
Enllaç web: Paratge Natural de l’Albera
Albarca -Priorat-
(Cornudella de Montsant, Priorat)
Poble (815 m alt), en procés de despoblament. Esta emplaçat sobre el coll d’Albarca (774 m alt), unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s’adreça a Prades.
A l’època musulmana hi havia hagut un castell; la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d’Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII.
Alba, coll de l’ -Baix Ebre-
Depressió, a la serra del coll de l’Alba, per on passa l’antic camí de Tarragona a Tortosa.
En un dels cims de la serra hi ha la creu del coll de l’Alba (382 m alt) (santuari del Coll de l’Alba).
Airasses, les
Cinglera, a la serra de la Mussara, domina el Camp de Tarragona.
Damunt, a 993 m alt, a la punta de les Airasses, prop de l’antic poble de la Mussara, es troba el xalet de les Airasses, del Centre Excursionista de Catalunya, avui en estat ruïnós.
