Arxiu d'etiquetes: serres

Catllar, el -Vilallonga de Ter-

4 Respostes

(Vilallonga de Ter, Ripollès)

Santuari on és venerada la imatge romànica de la Mare de Déu del Catllar, situat entre el Ter i la riera del Catllar, damunt llur confluència, a l’indret de l’antic castell del Catllar (n’és originària la família Descatllar, senyors de la Roca d’Abella).

La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar.

El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira (2.689 m alt), partió d’aigües amb la capçalera del Freser; els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà.

Catllar, el -Ripoll-

7 Respostes

(Ripoll, Ripollès)

Antic santuari (Santa Maria del Catllar). Havia estat consagrat el 1040 per l’abat de Ripoll, que havia rebut el lloc del comte de Cerdanya.

Fins al 1970 era del terme de la Parròquia de Ripoll, al cim de la serra del Catllar, prolongació oriental de la serra de Matamala (1.118 m alt), al baix Ripollès, la qual s’estén des de la riera de Vilardell, a l’oest, fins al Ter, damunt Ripoll, a l’est, al qual desemboquen les aigües del vessant meridional, directament o per la vall de les Llosses, que la limita al sud; les aigües del vessant septentrional desguassen al Freser.

Catalànids, els

Deixa un comentari

(Catalunya)

Designació del Sistema Mediterrani Català. És tracta d’una unitat geològica que s’estén en direcció nord-est – sud-oest, des de Girona (fossa de l’Empordà) fins al sud de Tortosa.

Comprèn tres unitats fisiogràfiques: la serralada Litoral Catalana, estesa des del cap de Begur fins a Vilanova i la Geltrú, on desapareix sota el mar; la depressió Pre-litoral, veritable fossa tectònica que comprèn entre altres les comarques del Vallès i del Penedès, i la serralada Pre-litoral Catalana, que s’estén des de Girona fins passat Tortosa.

En la seva història geològica es poden distingir tres etapes: l’herciniana, que va originar el massís Català; l’alpina, que va donar origen a la meitat meridional del sistema, i la postorogènica, la qual originà la depressió Pre-litoral.

Castelltallat -Bages-

11 Respostes

(Sant Mateu de Bages, Bages)

Poble, al voltant de l’església parroquial de Sant Miquel (de la qual depèn la de Claret dels Cavallers), situat vora l’antic castell dels segles X o XI a l’antic camí de Solsona a Manresa.

Corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat (936 m alt), altiplà allargat entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al nord de la de la riera de Rajadell, al sud, que l’han erosionat.

Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa.

Castelladral

11 Respostes

(Navàs, Bages)

Poble (681 m alt) i antic cap del municipi, al qual donà nom fins abans del 1960.

És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral, que s’estén de nord-est a sud-oest des dels plans de Serrateix (Berguedà) fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat.

La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Carreu, serra de

6 Respostes

(Abella de la Conca, Pallars Jussà)

Contrafort (1.850 m alt) de les serres interiors del Pre-pirineu català, integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix entre Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur), al sud de la serra del Boumort, constituïda per un anticlinal calcari i orientada d’est a oest.

La vegetació és formada per pinassa, pi roig i pi negre. Els matolls s’estenen al vessant meridional aprofitats per a la ramaderia ovina.

Per sota dels 1.400 m, en aquest mateix vessant, hi ha l’escàs poblament en masies.

Carrànima

Deixa un comentari

(Abella de la Conca, Pallars Jussà)

Santuari de la Mare de Déu de Carrànima, a 1.624 m alt, al cim de la serra de Carrànima, alineació muntanyosa de direcció est-oest, limitada pels forats d’Abella i de Bóixols, al sud de la serra de Carreu, que separa la vall d’Abella de la conca de Tremp.

Carbonera, serra -Noguera-

5 Respostes

(Noguera)

Alineació muntanyosa (787 m alt), situada al marge septentrional de la Depressió Central, continuació vers l’est del Mont-roig, del qual és separada pel Segre, que forma el congost de Camarasa.

Capsacosta, serra de

6 Respostes

(Ripollès / Garrotxa)

Alineació muntanyosa que forma part de la serralada que separa la vall del Ter de la vall de Bianya i que culmina al puig Sacreu (1.111 m alt).

Pel coll de Capsacosta (984 m alt) passa l’antic camí de Camprodon a Olot.

Capifonts, serra de

Deixa un comentari

(Pallars Sobirà)

Alineació muntanyosa del Pirineu central, a la vall Ferrera, de direcció sud-est – nord-oest, entre les valls de Botxedo i de la Rabassa, afluents per l’esquerra del riu de Tor.