Arxiu d'etiquetes: sèquies

Xerta (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 32,39 km2, 12 m alt, 1.188 hab (2017)

0baix_ebreSituat a la dreta de l’Ebre, accidentat pels darrers contraforts orientals dels ports de Beseit. Pocs quilòmetres al nord del cap provincial hi ha l’assut de Xerta, d’origen islàmic, acabat a mitjan segle XIX, que dona origen al canal de la dreta de l’Ebre i bonifica l’horta de Xerta, també hi ha el canal de Xerta.

Agricultura amb conreus d’hortalisses, farratges i arbres fruiters (tarongers), a les àrees regades; de secà s’hi conreen oliveres, garrofers, cereals i ametllers. Ramaderia porcina i granges avícoles. Indústria de la construcció. Cooperativa i Comunitat General de Regants de la Dreta de l’Ebre. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a la dreta de l’Ebre, a l’interior d’un pronunciat meandre; església parroquial de l’Assumpció i Sant Martí.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Martí, l’antic terme de la Ram i l’horta de l’Almúnia.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Torrelameu (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 10,93 km2, 201 m alt, 715 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, al límit amb el Segrià, a l’interfluvi de la Noguera Ribagorçana (límit occidental) i del Segre (límit oriental), poc abans de llur confluència.

L’economia es basa en l’agricultura; predominen els conreus de secà (cereals) sobre els de regadiu (cereals, farratges i fruiters), que utilitzen aigües derivades del riu a través de la sèquia de Torrelameu. Ramaderia ovina i porcina, Aviram. Àrea comercial de Lleida.

Poble d’origen àrab. Església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica. El lloc fou conquerit per Ermengol VI d’Urgell vers el 1147, però fou incorporat al bisbat de Lleida i atorgat als hospitalers.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Soses (Segrià)

Municipi del Segrià (Catalunya): 30,16 km2, 118 m alt, 1.719 hab (2017)

0segriaSituat a la dreta del Segre, entre les conques d’aquest i del Cinca, al límit amb l’Aragó, al sud de Lleida.

Agricultura primordialment de regadiu gràcies a les aigües derivades del riu, de la sèquia de Soses i del canal d’Aragó i Catalunya; els conreus més estesos són els de fruiters, cereals, farratges i oliveres al regadiu, i de cereals i oliveres al secà. Ramaderia (bestiar porcí, boví i oví) i avicultura. Indústries alimentàries (refineria d’oli) i de materials per a la construcció (teuleries). Àrea comercial de Lleida.

El poble és prop del Segre, a la vora de la sèquia de Soses. Església parroquial de Sant Llorenç, barroca.

El terme també comprèn el despoblat de Gebut, d’origen islàmic.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesCooperativaEscola

Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 9,73 km2, 160 m alt, 1.321 hab (2017)

0selvaSituat a la riba esquerra del Ter, davant d’Anglès, al límit amb el Gironès, en una plana regada per la sèquia de Sant Julià. Se segregà del municipi d’Amer el 1983.

Agricultura de regadiu (hortalisses, farratges i fruiters), que aprofita l’aigua de la sèquia de Sant Julià. Ramaderia bovina i porcina. Indústria de fusteria i ebenisteria, construcció, alimentària i plantes. Antigament s’hi explotaven mines de galena. Àrea comercial de Girona.

L’antiga colònia tèxtil de Bonmatí és el cap del municipi i la parròquia de Sant Julià del Llor (que existia des d’abans del 1086) està format per masies i cases de poblament dispers.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Puigcerdà (Baixa Cerdanya)

Municipi i capital de la comarca de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 18,92 km2, 1.202 m alt, 8.839 hab (2017)

0baixa_cerdanyaSituat a la frontera franco-espanyola, entre les conques de l’Aravó i del Segre, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates); i al regadiu, possibles gràcies als regatges de la sèquia de Puigcerdà (que embassa l’aigua de l’estany de Puigcerdà), es dediquen a hortalisses, fruiters (peres de Puigcerdà) i, sobretot, prats per a bestiar. La ramaderia té una certa importància, especialment el bestiar boví (amb aprofitament de la llet i productes derivats) i el porcí. El sector industrial és limita als subsectors  alimentaris, de la fusta, de la construcció, de la confecció i del metall. És un important centre turístic (especialment a l’hivern), i compta amb una destacada indústria hotelera i dels serveis. La població ha augmentat prop del 150% d’ençà del 1940.

pobl_puigcerdaLa vila, localitzada sobre el puig Cerdà, és centre comercial d’una àrea que comprèn una vintena de municipis, i tingué una destacada funció fronterera abans de la supressió de la duana franco-espanyola el 1995. Antiga plaça fortificada, conserva restes de les seves muralles i el primitiu aspecte medieval en els seus estrets carrerons (raval de la Baronia). Destaca el campanar gòtic i la bella portalada de marbre (segle XIV) de l’antiga església de Santa Maria (fundada el segle XII); església gòtica de l’antic convent de Sant Domènec amb una blanca portalada de marbre del segle XV; plaça major amb cases renaixentistes i amb l’edifici de l’Ajuntament (segle XV). Llac artificial.

Des del segle XIV fou centre de la vegueria de Puigcerdà i capital efectiva de tota la Cerdanya, i després de la guerra de Successió passà a ésser centre del corregiment de Puigcerdà; el 1812, durant l’ocupació napoleònica, fou cap del departament francès del Segre.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Vilallobent, Ventajola, Rigolisa i Age.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola Vedruna

Menàrguens (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 20,25 km2, 205 m alt, 847 hab (2016)

0nogueraSituat al límit amb el Segrià i a la dreta del Segre, aigües avall després de rebre el Farfanya, a l’extrem meridional de la comarca.

L’economia local es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals i oliveres); el regadiu (dedicat al conreu de cereals -blat- i farratge -alfals-, hi ha també fruiters -pera llimonera-) s’estén a la vora del Segre i aprofita aigua d’aquest riu a través de la sèquia de Menàrguens. Hi ha una cooperativa agrícola. La ramaderia (bestiar porcí i oví), granges d’aviram i algunes petites indústries (tèxtil, metal·lúrgica i d’adobs) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

La vila, damunt el riu, dominada per l’església parroquial de Sant Vicenç; es formà al voltant de l’antic castell de Menàrguens. Del segle XV al XVIII pertangué al monestir de Poblet.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Ivars de Noguera (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 27,14 km2, 314 m alt, 351 hab (2016)

0nogueraSituat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al límit amb l’Aragó, al nord de Lleida. Dins el terme hi ha l’embassament de Santa Anna, en el qual hi desemboquen els barrancs del Molí de Boix, la Carrerada i la Creu.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, principalment de secà (cereals, oliveres i vinya), el regadiu (arbres fruiters -pera llimonera- i alfals) és alimentat amb aigua de la Noguera a través de la sèquia d’Ivars, la ramaderia (de llana, cria de porcs i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura. Pedreres amb explotació de calcàries. Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

Al poble es destaca l’església parroquial de la Concepció de Maria i Sant Sebastià.

Al terme li va ésser agregat el 1964 el poble de Boix, en part inundat avui pel pantà.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Gualta (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 9,02 km2, 15 m alt, 376 hab (2016)

0baix_empordaSituat a la plana regada pels rius Daró, que travessa el terme, i Ter, que en forma el límit septentrional, dins la plana d’inundació d’aquests rius.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (arbres fruiters, hortalisses, blat, userda i blat de moro), situats als fondals de la plana al·luvial i alimentat amb aigua del Ter gràcies a la sèquia del Molí de Gualta), al secà s’hi conreen cereals, vinya i oliveres, i algunes activitats industrial derivades de l’agricultura. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà. La població tendeix a disminuir.

El poble és a la dreta del Daró, dominat per l’església parroquial de Santa Maria.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Gavet de la Conca (Pallars Jussà)

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 90,90 km2, 421 m alt, 297 hab (2016)

0pallars_jussa

Estès a l’esquerra del riu de Gavet, afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa, fins als estreps septentrionals del Montsec de Rúbies i format per un conjunt d’antics pobles de la conca de Tremp. Hi ha boscos de roures i alzines, i també hi abunden els boixos.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, farratges i llegums) i la ramaderia ovina i porcina. El canal de Gavet duu aigua del pantà de Talarn a la central de Gavet, a la vora esquerra de la Noguera Pallaresa, vora Sant Serni. Àrea comercial de Tremp.

El poble es troba a l’esquerra del riu de Gavet; l’església parroquial és dedicada a sant Pere. El 1970 li foren incorporats els antics termes municipals d’Aransís, Sant Salvador de Toló i Sant Serni.

El municipi comprèn, a més, el poble de Fontsagrada i la caseria de Terrassa.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Camarles (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 25,16 km2, 13 m alt, 3.349 hab (2016)

0baix_ebreSituat entre la serra del Boix i l’angle nord-oest del delta de l’Ebre, del qual ocupa una petita part. Es va separar del terme de Tortosa el 1978.

El canal de Camarles hi permet els conreus d’arròs i, en segon terme, d’hortalisses i cítrics. Més extens és el secà, dedicat al conreu d’oliveres, ametllers i garrofers. L’avicultura i el turisme son activitats complementàries. Àrea comercial de Tortosa.

El poble, d’origen islàmic, és troba allargat seguint la línia del ferrocarril, a llevant del terme, i dominat per l’església parroquial de Sant Jaume; conserva l’antiga torre del castell de Camarles, de pedra i circular. Prop del nucli urbà han estat excavades les restes d’un poblat ibèric.

Dins el terme hi ha la masia de la Granadella i les caseries del Lligallo del Gànguil i el Lligalló del Roig.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitut