(Catalunya, 1817 – 1819)
Canal de l’esquerra del Llobregat, entre Molins de Rei i Cantunis (17,4 km).
Inaugurat per Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d’Espanya, de la qual rebé el nom.
Construït per iniciativa privada per al regatge d’unes 3.000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Sants.
S’aprofità per diferents usos industrials des de final del segle XIX.
Poble (1.350 m alt), situat a mitja costa de la Solana, per damunt de Ger i d’All. La seva església parroquial (Sant Climent) depèn de la d’All.
La sèquia de Gréixer s’abasteix del riu Duran.
És esmentat ja el 839, el 888 era del monestir de Ripoll.
Despoblat i antic terme, que correspon a una partida de l’horta, a l’esquerra del Segre, al límit amb el terme d’Artesa de Lleida, regada per la sèquia de Grealó, que deriva del canal secundari d’Urgell.
Hi ha restes del castell de Grealó, que al segle XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida.
Darrerament el terme ha estat repartit entre els antics colons i pagesos de l’horta.
Partida de l’horta, a l’esquerra del Segre, al sud de la ciutat. És terra d’al·luvió, d’una gran fertilitat; hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters (pereres i presseguers); antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya.
Els monestirs de Montserrat i d’Escaladei hi tenien extenses possessions.
És regada per l’antiga sèquia de Fontanet, que pren l’aigua a Vilanova de la Barca. És la partida més important del sector de l’horta de Lleida a l’esquerra del Segre.
Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge.
(Baix Ebre, 1907)
Canal de regadiu, que arrenca de l’assut de Xerta, a l’extrem nord del terme de Tivenys, segueix paral·lel al riu, travessa Tortosa per un túnel i s’escola, després d’uns 50 km de recorregut, als Muntells de Tramuntana, davant l’illa de Buda.
Construït en 1907-11, rega unes 12.000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix (delta).
De la xarxa de sèquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la sèquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d’aigua amunt de l’illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida.
És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l’aprofitament.
Canal que arrenca de l’assut de Xerta, uns 3 km aigua amunt de la vila. Segueix l’Ebre de prop, llevat del tram de Roquetes, fins a Amposta, d’on, a la sortida, havia d’alimentar el canal de navegació a Sant Carles de la Ràpita, avui reduït a sèquia. Segueix riu avall fins a l’illa de Buda, on arriba mitjançant un sifó (canal de Buda).
Inaugurat el primer tram el 1857, a fi de fornir d’aigua el canal de navegació, el 1861 ja fou emprat per al regadiu.
Té un recorregut d’uns 60 km de llarg, la meitat dels quals ja han estat revestits (1985) dins del projecte global de revestir enterament els dos canals principals i 85 km més de sèquies i petites canalitzacions, per tal de millorar-ne l’aprofitament.
Rega unes 13.000 ha entre la vall baixa i el delta, completat per una xarxa de sèquies, entre les quals es destaca el canal de Calent, que arrenca de l’Enveja i arriba als sorrals de la Platjola.
(Noguera)
Sèquia de l’horta de Balaguer, dita també sèquia de Balaguer, que pren l’aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d’Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retornà al Segre prop de Torrelameu.
D’origen islàmic, fou refeta el 1155.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Canal de la part septentrional de la serra de Cadí, damunt la vall de Bastanist.
S’inicia a l’ampli planell del prat de Cadí i culmina sota el puig de la canal del Cristall (2.562 m alt), a la cresta de la serralada.
Prop del cim de la cinglera, a l’est de la canal, dins una cova i voltada de glaç, hi ha la font del Cristall, la més coneguda de la serra de Cadí.
Altiplà (305 m alt) estret i llarg, orientat de nord a sud, continuació meridional, més enllà de Raïmat, del gran planell pedregós de la Sardera, l’extens piedmont que separa les conques del Segre i del Cinca.
Compresa gairebé del tot dins el terme d’Alcarràs, és continuada vers el sud, més enllà del coll de Muixol, per la serra Pedregosa i separa l’antic terme de Vallmanya amb la resta del Segrià.
El canal de Saidí la segueix pel seu front occidental, i la sèquia del Coscollar, derivació d’aquell canal, per l’oriental.
(o Querrubí) Antic poble (1.225 m alt) i parròquia (Sant Llorenç) de l’antic municipi de Viladonja, al vessant meridional dels rasos de Tubau, a l’esquerra del rec de Corrubí, capçalera de la riera de Merlés.
El segle XIX depenia de Sant Esteve de la Riba.
Dades dels Països Catalans 