(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Pedagoga especialitzada en ensenyament domèstic. Estudià les realitzacions d’aquesta especialitat a França, Suïssa i Itàlia, pensionada per la Diputació de Barcelona.
La Mancomunitat de Catalunya la nomenà directora de la Secció d’Ensenyament Domèstic de la Universitat Nova. Fou delegada al congrés de París (1922).
En 1924 hagué de cessar en les seves activitats, sota la dictadura de Primo de Rivera.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Marmessor, amb Valentí Almirall, de Rossend Arús i Arderiu.
A la mort d’aquest (1891), i col·laborant amb Almirall, constituí la famosa Biblioteca Arús en una casa del Passeig de Sant Joan de Barcelona deixada pel difunt, i organizant-hi els amplis fons bibliogràfics existents amb aquest fi.
La biblioteca fou inaugurada el 1895 i cedida dos anys més tard a l’ajuntament de Barcelona. És tancada des del 1939.
(Catalunya, segle XX – )
Organisme de caràcter social. Vinculada a cadascuna de les universitats públiques. Creada com a instrument de participació de la societat en les universitats.
Entre les seves atribucions destaquen l’aprovació dels pressupostos, la composició de plantilles, la política de beques i la concessió del vistiplau a les noves titulacions.
(Catalunya, segle XX)
Nom de l’antiga empresa Raventós i Codorniu.
Amb una producció de 31,5 milions d’ampolles de cava el 1980 era la primera empresa d’aquest sector a l’estat i al món. Les seves vendes, el mateix any, foren de 7.017 milions de pessetes i donava feina a 470 empleats.
Posseeix Raymat SA i Masia Bach SA, productores de vins.
Enllaç: Codorniu
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, segle XX – )
Fagotista. Cursà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona. El 1951 li fou concedit el premi Joan Altisent.
Fou mestre de fagot al Conservatori del Liceu i a l’Escolania de Montserrat, professor de les Orquestres Municipal i Filharmònica de Barcelona, i component del Quintet de Vent Barcelona.
També ha actuat molt com a solista.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Químic. Treballà al Laboratori d’Anàlisis de la Universitat nova que fundà la Mancomunitat de Catalunya.
Publicà treballs remarcables de la seva especialitat en algunes revistes científiques.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona ?, segle XX)
Escriptor. Col·laborà a “La Tralla” i d’altres publicacions periòdiques. Fou crític teatral del diari “La Tribuna” de Barcelona.
És autor de les comèdies La barcelonina i Total, res. La primera, escrita en col·laboració amb Casimir Giralt, fou estrenada al Teatre Principal de Barcelona per Margarida Xirgu, el 1912.
Publicà amb pseudònim algunes novel·les roses en castellà.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Dibuixant projectista de brodats. Director d’una acreditada manufactura barcelonina.
Fundà i dirigí “La Bordadora” (1888), periòdic dedicat a l’art de l’agulla; publicà també una Guía consultiva del pintor decorador (1894).
Exercí càrrecs directius al Centre d’Arts Decoratives (1894) i al Foment del Treball Nacional el 1894 i el 1896; fundador del Foment de les Arts Decoratives el 1903, en fou president en el període 1907-09.
Els darrers anys del segle XIX col·laborà en exposicions d’arts decoratives i decoració d’habitacions, i hi obtingué diversos premis.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Metge. Exercí la seva professió a Artesa de Segre (Noguera).
Participà al Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana, on presentà la seva comunicació Infeccions i esterilitat; regeneració de la raça o nissaga catalana; higiene político-sociològica. Aquesta obra, publicada el 1916, és remarcable com a exponent del ideari demogràfic que s’estenia per Catalunya en aquell temps.
(Benigànim, Vall d’Albaida, segle XIX – Barcelona ?, segle XX)
(Josefa Maria Albinyana) Religiosa. Fou agustina claustral recoleta del convent de Barcelona.
Seria beatificada el 26 de febrer de 1888 pel papa Lleó XIII.
Dades dels Països Catalans 