(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit per l’arxiduc Carles d’Àustria a Feliu d’Areny i de Vilanova de Perves, únic titulat.
Areny de Vilanova, comtat d’
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: segle XVIII
Arajol, Joan Baptista
Aparici, Josep Innocent
(Barcelona, segle XVIII)
Economista. Fou secretari del rei Carles III de Borbó.
Publicà un estudi remarcable pel tal de determinar el valor de totes les monedes en curs al territori espanyol.
Antich i Saladrich, Tomàs
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Prohom. Germà de Josep. Fou austròfil decidit des dels començaments de la guerra de Successió.
El 1705, alliberada Catalunya pels aliats, fou nomenat receptor de fraus del General i de la bolla de Tortosa. Sofrí el terrible setge d’aquesta ciutat, el 1708. Tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona.
Pel juliol de 1713 assistí a la Junta de Braços en què fou decidida la resistència de Catalunya contra Felip V de Borbó. Figurava pel seu títol entre els representants del Braç Reial. El mateix mes fou elegit Oïdor Reial de la Generalitat. Amb el nou càrrec formà el govern provisional que presidí la resistència durant el setge de Barcelona.
Assistí a la decisiva reunió plenària del 4 setembre 1714. El dia 11 del mateix mes, durant l’assalt final, fou un dels qui acudiren al pla de Palau arborant la bandera de Sant Jordi, ensenya de la Generalitat. Participà a la lluita per aquesta part. Més tard anà a la reunió a les voltes de Sant Antoni, mentre era iniciada la crida a capitulació.
Els borbònics li confiscaren els béns.
Anglada, Jaume
(Catalunya, segle XVII – ?, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de la causa de Carles III.
Assetjada Barcelona en 1713 pels exèrcits borbònics, dugué el seu zel fins al punt de servir, i amb gran encert, a les bateries de la plaça. La seva actuació com a artiller es prolongà fins a la batalla final de l’11 setembre 1714.
Després de la capitulació de Barcelona s’exilià, encara que passà prèviament un llarg període de presó, superior a un any, a Tortosa.
Amposta a la Ràpita, canal de navegació d’
(Montsià, segle XVIII)
Canal de navegació, construït durant el regnat de Carles III de Catalunya entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.
Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació. En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta.
A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre (canal de la dreta de l’Ebre).
Ametller i Pescio, Oleguer d’
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Advocat. Fill de Francesc d’Ametller i Perer. Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l’administració borbònica a Catalunya.
El mariscal duc de Berwick, i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l’elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomat (27 gener 1716).
Abans de l’establiment del règim corregimental a Catalunya sol·licitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després (1718) li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona.
El 26 de setembre de 1718 el primer corregidor, José Carrillo de Albornoz, el nomenava alcalde major de la jurisdicció criminal de Barcelona, i quatre anys després Ametller presentava la dimissió del seu càrrec de regidor.
Ambrós
(Olot, Garrotxa, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Militar. Féu la guerra de Successió amb el regiment de Rafael Nebot, assolint el grau de capità. Fou home de conducta desordenada, la qual li creà incidents.
Pel juliol de 1713, fou culpable del desastrós encontre de Torredembarra, per haver fet circular una ordre falsa. Un mes després, participant a l’expedició del Diputat Militar Antoni Francesc de Berenguer, desertà.
Es posà al servei de Felip V de Borbó. Reclutà alguns fusellers en zona ocupada per combatre contra Manuel Desvalls i Ermengol Amill.
Durant el període 1718-19 lluità contra el famós Carrasclet. Podria ser el mateix capità de Nebot que en 1708, sota el nom d’Ambrosi Roch, apareix dirigint una acció reeixida contra els francesos, a Roses.
Alsinet, Josep
(Vilanova de Meià, Noguera, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)
Metge. Exercí a Extremadura (1735-55) i, com a metge reial, a Madrid.
Entre els seus escrits és important Nuevas utilidades de la quina (Madrid, 1763), on estudià i defensà aquest medicament en el tractament de les febres.
Alsina, Valentí
(Sant Martí de Llémena, Gironès, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Capità de fusellers. Es distingí molt a la lluita contra els borbònics. Durant la guerra de Successió arribà a manar una companyia al regiment de fusellers de Sant Ramon de Penyafort, comandat pel coronel Ermengol Amill, del qual fou un important col·laborador al front del nord.
El 1713, s’incorporà amb Amill a l’arriscada expedició del diputat militar Antoni Francesc Berenguer, que recorregué el país ocupat del 9 d’agost al 5 d’octubre. A la fi de l’expedició, aconseguí forçar el bloqueig de Barcelona amb els seus homes i introduir-se a la ciutat.
Fou ferit el 23 de desembre de 1713, durant una missió de reconeixement fora de les muralles. Ja refet, prengué part amb Amill a la terrible campanya de l’exterior.
Pel setembre de 1714, deposades les armes, aconseguí ocultar-se. Poc després es refugià a França. Al front de petites partides tornà encara a Catalunya per a combatre durant els rebrots guerrillers de 1719 i 1726.
Dades dels Països Catalans 