Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Homdedéu i Toda, Onofre

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII – Àustria?, segle XVIII)

Cavaller. Germà de Joan. Com a membre del Braç Militar assistí a la Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència a ultrança contra Felip V de Borbó (1713). Quan la primera votació del seu Braç s’inclinava per la submissió a Felip V, fou un dels signants de la protesta col·lectiva redactada a favor de la resistència.

Era capità de la Coronela durant el setge subsegüent. Manava la companyia del gremi de Descarregadors, que era la sisena del quart batalló.

Durant la batalla de l’11 de setembre de 1714 fou un dels principals ajudants del marquès de Vilana a les laborioses operacions de defensa i contraatac empreses al barri de la Ribera de la capital. Sobrevisqué. Caiguda la ciutat en poder dels borbònics, obtingué un passaport de sortida i emigrà. Els ocupants li confiscaren tots els béns.

Homdedéu i Toda, Joan

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Germà d’Onofre.

Serví contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1713 fou capità del regiment de cavalleria de Sant Jordi, depenent a la Generalitat. Degué participar a l’expedició del diputat militar Berenguer i de Novell, d’agost a octubre de 1713.

El 3 d’agost de 1714 resultà ferit en un atac contra les trinxeres enemigues establertes davant del Portal Nou. Refet al cap de pocs dies, reprengué el seu lloc. El 14 del mateix mes rebé una segona i més greu ferida a l’heroica defensa del baluard de Santa Clara.

Hereu, Mateu

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era barber de professió. En 1703-04 era conseller cinquè de Barcelona.

Fou un dels qui promogueren l’expulsió del conseller Honorat de Pallejà, per violació del secret obligat, i es pronuncià obertament contra el virrei borbònic Velasco, que volia forçar la readmissió de Pallejà sense tenir potestat sobre l’afer.

El virrei empresonà Hereu. Després el féu deportar per uns mesos, tot just finit el seu mandat, com a represàlia per la seva actitud.

A les eleccions municipals de 1713, en ple setge borbònic de la ciutat, era un dels qui ingressaren al Consell de Cent sota la classificació d’artista.

Guimerà, Magí

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, segle XVII – segle XVIII)

Escultor. Documentat del 1686 al 1735. Féu amb Salvador Pere i Arnau i Francesc Grau el retaule de la confraria dels pagesos de Valls (1691-93), mentre feia també el de la dels corders (1692). Treballà a Poblet (1692).

Fou autor del primer projecte per a l’església de la Mare de Déu del Lledó del convent de caputxins de Valls (1720) i del retaule de l’oratori de la casa de la vila de Valls (1731).

El 1727 era regidor de l’ajuntament de Valls.

Guillamí, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII)

Constructor d’instruments de corda. Construí violins i violoncels excel·lents, alguns dels quals han estat comparats als que feia Stradivarius.

Els seus instruments són d’estil italià, fet que sembla indicar un aprenentatge a Itàlia. Se’n conserven alguns.

Fou el pare de Joan Guillamí  (Barcelona, 1725 – 1767)  Constructor d’instruments de corda. Els seus violins, violoncels i contrabaixos, encara que de qualitat notable, no assoliren les excel·lències dels que construí el seu pare.

Güell, Josep

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII)

Abat de Poblet (1776-80). Succeí a Josep Fibla. Era XCII de la sèrie general pobletana i XXXVIII de la quadriennal.

Fou succeït per Josep Salvador en 1784, després de quatre anys de seu vacant.

Guardiola, Ramon

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Guerriller. Lluità contra Felip V de Borbó al Principat, en 1719-20.

El 1726, aprofitant el descontentament provocat per la pau entre l’emperador Carles VI i Felip V, s’alçà de nou i fou capitost d’un grup d’uns cinquanta homes.

Gualbes -llinatge-

5 Respostes

(Barcelona, segle XIV – segle XVIII)

Llinatge patrici. D’origen incert, habitava a Barcelona des del primer terç del segle XIV.

Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins al 1406. La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà.

Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern de la ciutat, procurant d’obtenir càrrecs que els afavorissin econòmicament, com els de clavari, mostassaf, tauler de la taula de canvi, cònsol de mar i, principalment, el de conseller.

Les aliances matrimonials amb membres de l’oligarquia ciutadana donaren com a fruit una elevació dins l’escala social. Al segle XVI ja començaren a enllaçar-se amb els grans llinatges nobles.

Els hereus Gualbes habitaren fins al segle XVIII en un casal prop del Regomir i gairebé tots els membres foren soterrats a Santa Maria del Mar.

Grasset, Vicenç

2 Respostes

(Catalunya, segle XVIII)

Metge. Féu un estudi especial, comissionat per la Junta de Sanitat del Principat de Catalunya, de l’epidèmia de terçanes de l’Urgell. Li serví per a publicar, el 1786, una memòria notable.

També és autor d’una Disertación sobre la utilidad de los vomitivos en algunas de las enfermedades de las mujeres preñadas (1798).

Grases i Des, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)

Polític. El 22 de juliol de 1713 fou elegit Diputat Reial de la Generalitat del Principat. El seu mandat coincidí amb el gran setge de Barcelona.

Fou un dels prohoms que anaren a lluitar al baluard de Santa Clara arran dels assalts enemics, rebutjats, l’agost de 1714.

L’11 de setembre, en companyia d’altres membres del govern, tragué la bandera de Sant Jordi i acudí a lluitar a la plaça de Palau. Encara que la bandera seria retirada per no exposar-la a caure en poder de l’enemic, Grases tornà al mateix sector i hi combaté durant la batalla.

Caiguda la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns, que produïren una renda anual de 17 lliures.