Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Ferrer i Sitges, Manuel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Membre del Consell de Cent de Barcelona, es destacà en l’oposició a Felip V de Borbó i en la defensa a ultrança de la ciutat durant la guerra de Successió.

Pronuncià un notable discurs a la junta del braç militar prèvia a la junta de braços del 1713. President de la junta de tresoreria del nou govern provisional.

Després de l’11 de setembre de 1714 els borbònics li confiscaren tots els seus béns.

“Despertau-vos, despertau-vos catalans adormits. No sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada, en la negra obscuritat d’una perpètua esclavitud…” (part del discurs fet per Manuel Ferrer i Sitges a la Junta de Braços del 5 de juliol de 1713).

Ferrer i Gironella, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Cavaller. Com a membre del Braç Militar assistí a la junta de braços de Barcelona que decidí la resistència a ultrança contra Felip V de Borbó (1713). Es manifestà partidari de la defensa.

Durant el subsegüent setge manà una companyia de la Coronela. Destacà molt a la primera defensa del baluard de Santa Clara (12 agost 1714). Sobrevisqué al setge.

Caiguda la ciutat, obtingué dels borbònics passaport d’emigració. Li foren confiscats els béns.

Ferrer, Joan Francesc

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVII – Àustria, segle XVIII)

Militar. Essent capità d’artilleria, es posà al servei de les tropes de l’arxiduc Carles en la guerra contra Felip V de Borbó. Ascendit a coronel, intervingué en diverses campanyes per Aragó i pel Camp de Tarragona.

Sortí del país el 1713 amb els vaixells anglesos, seguint l’ordre d’evacuació de l’emperador. Cap al final del setge de Barcelona (agost 1714), entrà secretament a la ciutat com a delegat del virrei de Mallorca, marquès de Rubí, per negociar conjuntament la capitulació de l’illa amb la de Barcelona, a canvi de conservar les Constitucions del país.

Rebutjada aquesta proposta, el setembre fou un dels tres delegats de Villarroel per negociar la capitulació de Barcelona amb el duc de Berwick.

Un cop caiguda la ciutat, emigrà a Àustria i serví a l’exèrcit de l’emperador.

Ferrer, Jeroni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era guanter de professió. O ell o el seu pare destacaren el 1674 en l’organització de la defensa de les costes del Principat contra els francesos.

A les eleccions del 30 de novembre de 1713 sortí elegit Conseller Sisè, al consistori presidit per Rafael Casanova, trobant-se la ciutat en ple setge borbònic. Cooperà molt a la defensa.

Assistí a les sessions del 4 de setembre de 1714, en que fou rebutjada una proposta de rendició feta per l’enemic, i a les dues del dia 11 de setembre, la primera a Can Gorgot, en plena batalla final, i la segona sota les voltes de Sant Antoni, poc abans de ser feta la crida a parlament.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Ferrer, Blai

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Coronel de les forces que lluitaren contra Felip V de Borbó durant la guerra de Successió.

Tingué un paper important en la defensa de Barcelona (1713-14), i prengué part en l’expedició del general Rafael Nebot a les comarques.

En caure la ciutat, fugí a Àustria, on, servint en l’exèrcit imperial, participà en la lluita contra els turcs.

Ferran, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat. Com a membre del Braç Reial o Popular participà a la junta de braços de 1713. Formà part de la ponència especial encarregada de pronunciar dictamen provisional abans de la votació.

En aquesta féu una proposició on era declarada la necessitat de preservar les Constitucions catalanes, amb la qual arrencà 18 dels vots del seu Braç favorables a la defensa. Després de ser decidida la prossecució de la resistència contra Felip V de Borbó.

En caure la capital, el 1714, els borbònics li confiscaren els béns.

Feliu de la Penya i Feu, Josep

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Fill de Josep Feu i Feliu de la Penya i nét de Francesc Feliu de la Penya. Segurament per raons hereditàries usà en primer lloc el nom de la seva mare i en segon el del seu pare.

Amb aquest figurava, el 1705, entre els prohoms de Mataró que reberen en aquesta ciutat la flota de Carles d’Àustria que venia a alliberar Catalunya. S’incorporà al seguici del nou rei.

Estudiant de Sant Pol

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Guerriller. Nom amb què fou conegut un dels que prengueren les armes contra Felip V de Borbó en 1718-20. Fou capità destacat del Carrasclet.

Quant el cardenal Alberoni, destituït, anava a França, el féu objecte d’una emboscada al lloc de Trentapasses, prop de Sant Celoni (Vallès Oriental).

Esteve i Pera, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític i militar. Fou partidari de Carles d’Àustria.

El 1705 actuà de principal promotor de l’adhesió al nou rei a les zones de Vilafranca del Penedès i de Santa Coloma de Queralt. Carles III li atorgà el títol de cavaller.

El 1706 fou posat al front d’un grup de síndics de diverses ciutats que participaren a la defensa de Barcelona contra els frustrat setge que establí Felip V de Borbó.

Combaté durant la guerra de Successió i el 1713, com a cavaller, assistí a la junta de braços en que fou decidida la resistència de Barcelona.

Com a tinent coronel de l’exèrcit prengué part a la darrera defensa de la capital. Fou comandant fix de la línia de comunicació que enllaçava el castell de Montjuïc amb les muralles de la ciutat.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Estevanell, Bernardí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític. El 1705 fou un dels qui s’alçaren a la plana de Vic contra Felip V de Borbó, el mateix any li fou atorgat per Carles d’Àustria el grau de coronel, perquè manés un regiment de fusellers.

Combaté a Aragó el 1706. Pel gener de 1707 guarní la vila de Monteagudo, ja dins de Castella, amb quatre de les seves companyies.

Defensà els accessos d’Osona el 1709, durant l’ofensiva francesa. El 1712 fou nomenat sots-veguer i sots-batlle de Vic.