(Catalunya, segle XVIII)
Abat de Poblet (1752-56 i 1760-64). Fou elegit succeint Pere Parellada. Era LXXXVI abat de la sèrie general pobletana i XXXII dels quadriennals.
Al cessar la primera vegada fou succeït per Agustí Oliva. A la fi del mandat d’aquest, fou reelegit, com LXXXVIII de la sèrie general i XXXIV de la quadriennal.
Després del segon abadiat fou succeït per Josep Baldrich.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar austriacista. Fou nomenat capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, sota el comandament del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb el qual recorregué el Principat intentant d’aixecar el país contra els ocupants.
Pel gener de 1714 derrotà les forces borbòniques al combat d’Arbúcies i actuà al Maresme, on, juntament amb Ermengol Amill, aconseguí les victòries de Sant Pol i de Sant Iscle de Vallalta.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Artiller. Partidari del rei-arxiduc Carles d’Àustria, es distingí en el setge de Barcelona (1713-14) per la seva destresa tècnica i per la formació d’un cos d’artilleria especialitzada en el tir d’esclat enlairat amb bomba de metralla.
Col·laborà amb el general Joan Baptista Basset. Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d’Europa.
Acabada la guerra, es negà a col·laborar amb els vencedors.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Conseller en cap de Barcelona (1703), fou empresonat pel virrei Velasco (1704) i alliberat en entrar a la ciutat les tropes aliades (1705).
Nomenat ciutadà honrat el 1706, el 1708 formà part de la delegació de la Generalitat que rebé Elisabet de Brunsvic.
(Vic, Osona, segle XVII – Itàlia, segle XVIII)
Austriacista. Conegut també per Cortada i Jonquer.
Fou un dels iniciadors de la guerra de Successió a Catalunya (primavera del 1705) i obtingué el nomenament de coronel.
Prengué part activa en la defensa de Barcelona i fou un dels partidaris de continuar la guerra (Junta de Braços, juny-juliol de 1713).
Amb la derrota li foren confiscats els béns, i el 1715 abandonà el país i es dirigí a Itàlia.
(Vic, Osona, segle XVII – Àustria, segle XVIII)
Austriacista. Ciutadà honrat de Barcelona, participà en la guerra de Successió en els combats de Manresa i Barcelona i en la presa de Montjuïc (1705).
Ascendí a sergent major i lluità a la plana de Vic i a l’Empordà. El 1713 fou nomenat coronel pel govern provisional català; però, contrari a la continuació de la guerra, renuncià el nomenament i emigrà a Àustria.
Després del 1714 els seus béns foren confiscats.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Noble. Germà de Felicià i de Francesc. Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Fernández de Velasco.
El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona.
Combaté fins el juliol de 1713, que, malalt, presentà la dimissió.
Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, encara que no en trobaren a nom seu.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Senyor de Mura. Germà de Francesc i de Jaume. Fou membre de la junta de defensa de Barcelona el 1697 i de les Corts barcelonines del 1701.
El 1705 s’incorporà a l’exèrcit austriacista, i fou membre de la junta de cavallers, govern provisional de Catalunya. A les corts del 1706 li fou atorgat el títol de comte, i un anys després, el de marquès de Mura.
Com a membre del braç militar assistí a la junta de braços (1713) que decidí la resistència contra Felip V de Borbó. Formà part de les juntes del govern provisional fins a la caiguda de Barcelona.
El 1714 els borbònics li confiscaren tots els béns.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent.
En 1712-13 fou conseller segon de Barcelona. El seu mandat coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó.
Actuà durant la fase inicial del setge (1713-14), fins al terme reglamentari en què, per noves eleccions, ocupa el consistori l’equip de Rafael Casanova (30 novembre 1713).
Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Noble. Era comte de Sant Martí. El 1706 assistí a la defensa de Barcelona com a ajudant del comte d’Uhlefeld.
Com a membre del Braç Militar assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona del 30 de juny al 6 de juliol de 1713, per decidir la continuació de la resistència contra Felip V.
Fou del consell de consultors que passà als Braços un primer dictamen. Formà part de les juntes del govern provisional. Assistí a la reunió plenària del 4 de setembre de 1714, on fou desestimada l’oferta de capitulació borbònica.
L’11 de setembre acudí a combatre per l’esquerra de la línia catalana. Fou un dels membres del govern que defensà personalment la bandera de Santa Eulàlia al baluard de Sant Pere.
Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.
Dades dels Països Catalans 