(Manresa ?, Bages, segle XV – segle XVI)
Pintor i escultor. Féu treballs escultòrics, avui perduts, per a l’església barcelonina de Santa Anna.
Residí algun temps a Vic, on hi vivia el 1501, quan contractà el retaule de la Trinitat de la seu manresana, sufragat per la deixa d’un canonge que era precisament oncle de l’artista.
(Catalunya, segle XVI)
Poeta i eclesiàstic. Paborde de València i sagristà de Vic. Amic de Joan Boscà, assistia vers el 1540 assíduament a les tertúlies literàries que aquest sostenia a Barcelona.
A causa d’un altercat a Alger amb mossèn Montlleó, foren portats a galeres i a Barcelona feren les paus per la intervenció del lloctinent Francesc de Borja (1542).
El poeta Gutierre de Cetina li dirigí una epístola en vers sobre les seves activitats amoroses.
El 1544 intervingué en la reorganització de l’estudi general de Barcelona i en el nomenament de catedràtic.
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Ciutadà. Fou conseller segon de Barcelona el 1512 i 1519. El 1520, ocupant encara el càrrec, s’havia retirat per un temps a la seva torre de Sarrià per fugir de la glànola que feia estralls a Barcelona.
El 13 d’agost de 1520 entrà a la torre el cavaller Gaspar Burguès i de Santcliment, amb gent armada, i s’endugué per la violència una filla de Joan, de setze anys d’edat. El consell barceloní oferí 100 florins per la captura del raptor. Aquest fou detingut, condemnat a mort i escapçat el 28 de juliol de 1523.
(Lleida ?, segle XV – Catalunya, després 1531)
Alt funcionari reial. Provinent d’una família de mercaders de Lleida.
Fou mestre-sala reial, diputat de la Generalitat i mestre racional de Catalunya. Intervingué en qüestions polítiques, tant internacionals com internes, prop del rei.
Fou enviat el 1488 al ducat de Bretanya per tal d’ajudar el duc contra les pretensions annexionistes del rei francès Carles VIII. Així mateix, intervingué com a ambaixador en els problemes del repartiment del regne de Nàpols.
Tornà de nou a França a causa del casament d’Anna de Bretanya amb Lluís XII de França. Fou nomenat cavaller a Brussel·les i noble a Bolonya (1530).
En qüestions internes, intervingué en les reformes municipals i de la Generalitat.
Fou el pare de Francesc de Gralla i Desplà (Catalunya, segle XVI) Mestre racional, igual com el seu pare, al qual ajudà (1520) i que després el succeí. El casà el 1527 amb Guiomar d’Hostalric-Sabastida. Obtingué privilegi de noblesa a Bolonya el 1530.
(Catalunya, segle XVI)
Cavaller. Era el pare de Lucrècia Gralla i d’Hostalric.
El 1554 fou empresonat pel virrei del Principat, marquès de Tarifa, acusat d’haver participat a l’incident que hi hagué al port de Barcelona entre naus de Lluís de Zúñiga i Requesens i d’altres de Bernardino de Mendoza.
(Catalunya ?, segle XVI – Roma ?, Itàlia, segle XVI)
Traductor. Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma.
Traduí al català les obres del jesuïta Petrus Canisius i de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala Summa de la doctrina cristiana i Breu compendi per examinar la consciència, respectivament, ambdues publicades a Barcelona el 1579.
(Tarragona, segle XVI – Itàlia, segle XVI)
Geògraf (conegut també per Jeroni Girau). Fou cosmògraf de Carles V i és autor de diverses obres geogràfiques i de cosmografia, entre les quals destaca una geografia universal, amb especial dedicació al Nou Món, titulada Dos libros de cosmografía, reeditada a Venècia el 1552 i el 1570, i a Milà el 1556.
Corregí i ordenà una versió castellana del tractat de geometria pràctica del matemàtic francès Oronie Fine Protomathesis, que precedí d’un llarg pròleg, dirigit al futur Felip II, amb un elogi de les ciències (1553).
Morí a Itàlia, on fou enviat en missió diplomàtica per Carles V.
(Catalunya, segle XVI)
Poeta. El 1544 publicà Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya sequaços de Antoni Roca (reproduïda per Marià Aguiló al Cançoneret, 1873-1900), severes amonestacions contra els bandolers.
També és conegut per les obres de Pere Serafí, el qual el lloa molt, com a les Demandes i respostes creuades entre l’un i l’altre.
(Cabra del Camp ?, Alt Camp, segle XV – segle XVI)
Lul·lista. Deixeble i amic íntim de Pere Daguí. Monjo de Santes Creus, actuà editorialment a Barcelona i a València.
A Barcelona, on residí del 1489 al 1491, publicà Naturae ordo studentium pauperum i Ingressus facilis rerum intelligibilium, esdevingué la seva obra més important (Ars metaphysicalis, 1506) acabada a València amb la col·laboració intel·lectual i econòmica de renaixentistes castellans i italians.
En aquesta ciutat, al voltant de la seva càtedra, creada el 1505, agrupà personatges com el genovès Bartolomeo Gentile i Joan Bonllavi i mantingué correspondència amb els lul·listes de Barcelona i Mallorca Joan Baró, Gregori Genovard, Jaume d’Olesa i Nicolau de Pacs.
Intentà un retorn a l’autèntic pensament de Llull, amb un to menys polèmic que el del seu mestre.
(Catalunya, segle XVI)
Erudita. Molt entesa en llengües clàssiques i en ciències.
Gaudí d’especial fama per les seves dissertacions pronunciades a la catedral de Barcelona, i a Roma davant el papa Pau III.
Dades dels Països Catalans 