Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Mercader i Mercader -germans-

Foren fills de Berenguer Mercader i Miró, i d’Elisabet Mercader i Sabata.

Honorat Berenguer Mercader i Mercader  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Conseller de Joan II el Sense Fe. Fou batlle general de València. Tingué grans conflictes amb els jurats valencians, el 1483, quan tractà d’imposar-los les limitacions que havia disposat el rei Ferran II el Catòlic. A la seva mort, sense fills, fou succeït pel seu germà Pere.

Pere Mercader i Mercader  (País Valencià, segle XV – 1520)  Heretà Xestalcamp del seu pare i Bunyol del seu germà. Fou coper major de Joan II el Sense Fe i cambrer de Ferran II el Catòlic. Els seus fills formaren les dues línies del llinatge: Joan Mercader i de Blanes inicià la línia principal de Bunyol, i Baltasar Mercader i de Blanes la línia secundària de Xest.

Mercader i Mercader, Gaspar

(País Valencià, segle XVI – València, 1603)

Baró de Bunyol. Nét de Joan Mercader i de Blanes. Fou conseller de Felip II i de Felip III i batlle general de València.

Contragué segon matrimoni amb Laura de Cervelló i Llançol de Romaní, quarta baronessa d’Orpesa, i foren pares de Miquel Mercader i de Cervelló(País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Cinquè baró d’Orpesa.

Fills del primer matrimoni de Gaspar foren Gaspar Mercader i Carròs, i:

Baltasar Mercader i Carròs  (País Valencià, segle XVI)  Cavaller de Sant Jaume. Fou el pare de:

Menorca, Joan de

(Menorca, segle XV – segle XVI)

Poeta. Participà a un concurs poètic celebrat a Mallorca el 1502 en honor de Ramon Llull.

Mata, Lluís

(País Valencià, segle XVI)

Pintor. Documentat des del 1566. Fou pintor de la ciutat de València, càrrec que renuncià l’any 1595.

La Generalitat Valenciana li encarregà la decoració de la sala de l’Estudi Major (1580) i les pintures murals de la Sala de Corts (Comptadors per a les Viles Reials, 1580), obra destacada del Renaixement valencià.

Massot, Antoni

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Escriptor. El 1502 promogué a Palma de Mallorca un concurs poètic a honor de Ramon Llull. Durant l’acte de celebració llegí diverses composicions pròpies.

Mascó, Gaspar

(València, segle XV – segle XVI)

Cronista i cavaller. Tingué una intervenció important a la guerra de les Germanies, formant el bàndol dels nobles. Era membre del consell municipal de València nomenat per restablir a la ciutat el poder reial, i assistí a diverses accions militars, com la batalla de Gandia.

Deixà escrita una crònica sobre els fets esdevinguts a València de 1492 a 1503, i continuà el catàleg iniciat per Guillem Mir dels governants de la ciutat.

Mas, Joan -mallorquí-

(Pollença, Mallorca, segle XVI)

Ciutadà. Sobresortí pel seu coratge arran d’un assalt dels corsaris sarraïns contra Pollença.

Organitzà un contraatac contra els agressors i els obligà a reembarcar després d’abandonar els captius que acabaven de fer.

Mas, Francesc Joan -gramàtic-

(Vila-real, Plana Baixa, segle XVI)

Catedràtic de gramàtica. Difusor de texts d’Erasme a la Universitat de València, on era catedràtic.

Cal remarcar-ne les obres Plutarchi Chaeronel Philosophi, historicique clarissimi opuscula moralia (1550) i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterodamum Libellus, scholiis illustratus (1554).

Martí i de Pineda, Andreu

(València, segle XVI)

Notari i escriptor. Actuà de secretari al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció, celebrat el 1532. El mateix any publicà el llibret titulat Certament poètic en llaor de la Concepció.

El 1561 presentà la seva Disputa de viudes i donzelles. També escriví poesia en castellà, ja que li és conegut un sonet en aquesta llengua.

Martí -varis bio-

Agustí Martí  (País Valencià, segle XVI)  Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.

Gabriel Martí  (País Valencià ?, segle XIV – segle XV)  Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).

Jaume Martí  (València, segle XV – 1503)  Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.

Jeroni Martí  (País Valencià, segle XV)  Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.

Joan Martí  (País Valencià, segle XVIII – segle XIX)  Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.

Joan Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.

Josep Vicent Martí  (País Valencià, segle XIX – 1869)  Escultor.

Lluís Martí  (València, segle XVI – segle XVII)  Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.

Pere Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).