Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Lladró de Pallars -varis/es bio-

5 Respostes
  1. Margarida Lladró de Pallars  (País Valencià, segle XVI)  Filla de Baltasar Lladró i de Pallars. Fou la primera muller de Pere Lladró de Pallars i d’Arinyo (5), i d’aquest matrimoni nasqué Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10).
  2. Esperança Gràcia Lladró de Pallars i Beneito  (País Valencià, segle XVI)  Dama. Filla de Pere Lladró de Pallars i Manrique (12) i d’Isabel Beneito. No heretà el vescomtat de Xelva i les senyories, les quals passaren al seu oncle Francesc Lladró de Pallars i Manrique (11).
  3. Francesc Lladró de Pallars i Bonet  (País Valencià, segle XVII)  Vuitè vescomte de Xelva. Nét de Jaume Roger Lladró i de Pallars i germà de Pere (4). Heretà el vescomtat de Francesc Lladró de Pallars i Manrique (11). A la seva mort, sense descendència, el vescomtat passà al seu nebot Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (13).
  4. Pere Lladró de Pallars i Bonet  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Nét de Jaume Roger Lladró i de Pallars i germà de Francesc (3). Casat amb Elionor Ponç, foren els pares de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (o Ponç) (13).
  5. Pere Lladró de Pallars i d’Arinyo  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Cinquè vescomte de Xelva. Fill de Baltasar Lladró i de Pallars, i de Cecília d’Arinyo, i germà de Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo i de Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles. Es casà primer amb Margarida Lladró de Pallars (1), i d’aquest matrimoni nasqué Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10); en segones noces es casà amb Inés Manrique, i foren pares de Francesc (11) i de Pere Lladró de Pallars i Manrique (12).
  6. Lucrècia Lladró de Pallars i de Silva  (País Valencià, segle XVII)  Primera marquesa de Sot i quarta comtessa de Sinarques. Filla de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco (8) i de María de Silva y de Palafox, i germana de Maria Anna (7), la qual heretà els títols.
  7. Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva  (País Valencià, segle XVII)  Segona marquesa de Sot. Filla de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco (8) i de Maria de Silva y de Palafox i germana de Lucrècia (6), de la qual heretà el marquesat. S’intitulà comtessa de Sinarques; però li posaren plet els seus parents Josep Lladró de Pallars, el comte del Real, el comte de Peñaflor i de Las Amayuelas i el guanyador del plet, Francesc Lladró de Vilanova i Esteve.
  8. Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco, Gaspar  (País Valencià, segle XVII)  Onzè vescomte de Xelva i tercer comte de Sinarques. Fill de Joan Lladró de Pallars i Ferrer (9). Es casà amb Maria de Silva y de Palafox, i foren pares de Lucrècia (6) i de Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva (7).
  9. Joan Lladró de Pallars i Ferrer  (País Valencià, segle XVII)  Segon comte de Sinarques i desè vescomte de Xelva. Fill de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (13) i de Francina Ferrer i Lladró de Pallars, i germà de Blanca (13). Es casà (1622) amb María Ana de Velasco y de Ibarra, filla dels marquesos de Salines, i foren pares de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco (8).
  10. Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars  (País Valencià, segle XVI)  Fill de Pere Lladró de Pallars i d’Arinyo (5), i de Margarida Lladró de Pallars (1). Es casà amb Beatriz de Bobadilla, i foren pares de Margarida Lladró de Pallars i de Bobadilla. En segones noces es casà amb Inés Manrique, i foren pares de Pere (12) i de Francesc Lladró de Pallars i Manrique (11).
  11. Francesc Lladró de Pallars i Manrique  (País Valencià, segle XVI)  Setè vescomte de Xelva. Fill de Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10) i d’Inés Manrique. Heretà el vescomtat del seu germà Pere Lladró de Pallars i Manrique (12). Morí sense hereus agnaticis, i el vescomtat passà a Francesc Lladró de Pallars i Bonet (3).
  12. Pere Lladró de Pallars i Manrique  (País Valencià, segle XVI)  Sisè vescomte de Xelva. Fill de Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10) i de Inés Manrique, i germà de Francesc (11). Es casà amb Isabel Beneito, i foren pares d’Esperança Gràcia Lladró de Pallars i Beneito (2).
  13. Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (o Ponç)  (País Valencià, segle XVI)  Novè vescomte de Xelva. Fill de Pere Lladró de Pallars i Bonet (4) i d’Elionor Ponç. Heretà el vescomtat del seu oncle Francesc Lladró de Pallars i Bonet (3). Fou el primer comte de Sinarques (1597). Fundà (1617) un nou vincle hereditari. Es casà (1597) amb Francina Ferrer i Lladró de Pallars, filla del baró de Sot de Xera i de Guadasséquies, i foren pares de Joan (9) i de Blanca Lladró de Pallars i Ferrer.

Linares -fusters-

Deixa un comentari

Genís Linares  (País Valencià, segle XVI) Fuster artístic. És autor d’una de les més extraordinàries obres de l’especialitat que es troben al país: l’enteixinat de l’Estudi Major, avui sala de togues de l’antic palau de la Generalitat de València. La realització és del 1534. Era el pare de:

Pere Linares  (País Valencià, segle XVI)  Fuster artístic. El 1543 fou nomenat fuster vitalici de la Generalitat de València. Féu al palau de la institució obres ben notables, com les tribunes i part de la coberta de la Sala de Corts. Fou el pare de:

Francesc Vicent Linares  (País Valencià, segle XVI)  Fuster artístic. Des del 1558 tingué a València el càrrec de fuster entallador de la ciutat.

Koffman, Christoph

Deixa un comentari

(Basilea, Alemanya, segle XV – València, segle XVI)

Impressor. Establert a València cap al 1494.

Publicà obres en castellà (Cancionero general, d’Hernando del Castillo) i en català (Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis; Sinonímia, de J. Amiguet; Cobles de la Verge Maria).

Justinià, Joan

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Traductor. Cortesà de la reina Germana de Foix, li dedicà la traducció Instrucción de la mujer cristiana (1528), de l’obra erasmiana de Joan Lluís Vives.

Al pròleg anunciava una nova versió, a l’italià, dedicada a la reina de Nàpols, i feia avinent la influència de la reina Germana en la castellanització de València.

Jordan -varis bio-

3 Respostes

Àngel Jordan  (País Valencià, segle XVIII)  Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d’inspiració religiosa.

Francesc Jordan  (Muro del Comtat, Comtat, 1778 – Porta-Coeli, Itàlia, 1832)  Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep).

Jaume Jordan  (València, 1722 – segle XVIII)  Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència.

Llorenç Martí Jordan  (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673)  Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós.

Sebastià Jordan  (Alcoi, Alcoià, segle XVI)  Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d’una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas.

Joan, -varis bio-

1 Resposta

Antoni Joan  (País Valencià, segle XV)  Fuster artístic. Obrà, el 1493, l’altar de la capella del palau de la Generalitat de València. Al mateix edifici treballà, el 1496, diverses portes.

Antoni Joan  (Andratx, Mallorca, 1571 – Palma de Mallorca, 1652)  Frare observant. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d’un poema a honor de la Concepció, publicat a València el 1597.

Francesc Joan  (Xàtiva, Costera, segle XV – segle XVI)  Cronista. Almenys durant el període 1503-28 intervingué en la redacció del Llibre de memòries o Llibre de notícies, obra col·lectiva d’interès considerable per a l’estudi de la història de València.

Joaquim Joan  (Onil, Alcoià, 1714 – País Valencià, segle XVIII)  Religiós jesuïta. Fou canceller de la Universitat de Gandia i rector del Seminari de nobles de València. És autor de diversos escrits religiosos, alguns d’ells sobre la Concepció de Maria.

Miquel Joan  (País Valencià, segle XVI)  Poeta en llengua catalana. Era notari. El 1532 participà al concurs poètic de la Concepció, a València.

Pere Joan  (Catalunya, segle XV)  Brodador. Era establert a Barcelona.

Janer -escultor-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI)

Escultor. Treballà generalment a València. S’especialitzà com a imatger.

Ishaq -varis bio-

1 Resposta

Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí  (Oriola, Baix Segura, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI)  Autor jueu. D’ell es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.

Ishaq ben Mosé ha-Leví  *  Nom en hebreu de l’escriptor jueu Profiat Duran.

Ishaq ben Natan  (Xàtiva, Costera, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)  Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-Gazzälï i altres obres de filosofia.

Ishaq ben Yehudà Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.

Ishaq Cabrit  (Perpinyà, segle XIV – segle XV)  Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l’hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand.

Ishaq ha-Leví Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l’estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu.

Ishaq ibn Sabarra  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic.

Ishaq Selomó Meir  (Catalunya, segle XIV)  Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega.

Ishaq ben Hayyim ben Abraham

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI)

Autor hebreu. Exiliat el 1492, residí un quant temps a Nàpols. El 1501 era a Constantinoble, on l’any següent compongué una paròdia de contracte de matrimoni.

A la Bodleian Library d’Oxford es conserva, autògraf, un manuscrit d’autobiografia i poesies.

Icart, Lluís d’ -batlle-

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XVI)

Cavaller. Fou batlle general del Rosselló. Es distingí a la resistència contra la invasió francesa de 1570.