(València, segle XV – segle XVI)
Arquitecte. L’any 1501 succeí a Miquel Anyó com a director de les obres del palau de la Generalitat de València, de la qual institució esdevingué mestre d’obres titular després d’acabar la construcció de la Sala de Corts, iniciada per Anyó.
(Bocairent, Vall d’Albaida, segle XVI)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia i home de vasta cultura. Fou canonge del capítol d’Oriola.
És autor de les obres Oratio in commendationem Dialecticae (1567), Paraphrasis et scholiorum in duos libros priores analitycorum Aristotelis a graeco sermone in latinum a se conversorum (1569), De nomine Entelechia apud Aristotelem (1569), De universis copiosa disputatio (1569) i
(Catalunya, segle XVI)
Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepanto, lliurada contra els turcs el 1571.
(País Valencià, segle XVI)
Pintor. Gaudí de bon prestigi.
Guillem Miquel (Illes Balears, segle XIV) Jurista. El 1343 era un dels representants de Palma de Mallorca que en gestionà el lliurament pacífic a Pere III el Cerimoniós.
Joan Miquel (País Valencià, segle XVI) Escriptor. Fou poeta d’inspiració religiosa. El 1532 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.
Pere Miquel (País Valencià, segle XVI) Pintor. Era jueu. Intervingué activament a l’agitació revolucionària de les Germanies, amb predicacions públiques que auguraven la propera arribada del Messias. La inquisició el sotmeté a procés, però l’alliberà al cap d’un any, després que abjurà de les seves opinions.
(Elna, Rosselló, segle XVI)
Lul·lista. Doctor en Sagrada Escriptura. En temps del concili de Trento es convertí al lul·lisme per influència de Joan Lluís Vileta. Regí la càtedra de teologia lul·liana a València fins que fou prohibida pels jurats el 1586.
Informà Felip II sobre els manuscrits lul·lians existents, de cara a la nova biblioteca d’El Escorial. Per les seves intervencions a favor de la causa de Ramon Llull fou empresonat a Roma.
Dirigí al mateix inquisidor general d’Espanya una Apologia lullianae doctrinae (publicada el 1913). A instància seva, Juan de Herrera escriví el seu Tratado del cuerpo cúbico.
(Xàtiva, Costera, segle XVI)
Eclesiàstic. Residí a València, on fou beneficiat de la seu i catedràtic de grec a la Universitat.
És autor de l’obra Compages artificiosa totius humanae Theologiae S. Thomae de Aquino (1591).
(País Valencià, segle XVI)
Tercer comte d’Albaida i baró d’Otos. Fill de Cristòfor Milà d’Aragó.
Es casà primer amb Blanca de Coloma i de Cardona, filla dels comtes d’Elda, i després amb Joana d’Osorno (Osorio?) d’Ocampo, vídua de Miquel Sanxis de Calataiud i de Centelles, comte de Gagliano i baró de Pedralba.
Del segon enllaç fou fill seu:
Francesc Milà d’Aragó i Osorno (País Valencià, segle XVII) Cavaller de Sant Jaume i governador de Xàtiva. Tingué per nét:
Joan Milà d’Aragó i Macip (País Valencià, segle XVII – segle XVIII) Creat primer marquès de Sant Josep (1721). Fou l’avi de:
Josep Maria Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVIII – 1802) Tercer marquès de Sant Josep i baró d’Otos. Ermità, morí sense fills, després d’haver aconseguit, per sentència del 1790, el marquesat d’Albaida, del qual fou sisè titular. Els seus títols i les baronies d’Atzeneta i Carrícola passaren als De Pedro, descendents de la seva bes-tia
Tubúrcia Milà d’Aragó i Álvarez de Toledo (País Valencià, segle XVIII) Muller de Josep Núñez. Els seus descendents heretaren els títols del bes-nét anterior.
Eren fills de Joan del Milà i de Geraldona de Centelles.
Joan del Milà i de Centelles (País Valencià, segle XV – 1460) Senyor de la baronia de Massalavés. El 1447 es casà amb Caterina de Borja i Martí, germana del papa Calixt III, i foren pares de Lluís Joan i de Pere del Milà i de Borja.
Lluís del Milà i de Centelles (País Valencià, segle XIV) Fundà la línia secundària de Nàpols. Fou pare de:
Jaume del Milà i d’Alagno (Nàpols, Itàlia, segle XIV – segle XV) Senyor de La Scala (Calàbria). La seva descendència obtingué els feus de San Giorgio, Palestina i Palo. El seu rebesnét fou:
Jaume del Milà i Pignatelli (Itàlia, segle XVI) Fou creat marquès de San Giorgio i fou antecessor dels prínceps d’Ardore i ducs de San Paolo.
(País Valencià, segle XVI – València, segle XVI)
Pintor. Era jueu. Participà a la revolta de les Germanies.
La Inquisició el processà i hagué de convertir-se al catolicisme per salvar la vida.
Dades dels Països Catalans 