Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Híxar i Ramírez de Arellano, Lluís (II) Ferrandis d’

2 Respostes

(Aragó, segle XV – segle XVI)

Duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu avi Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont, puix que el seu pare, Joan Ferrandis d’Híxar i Enríquez havia mort el 1509.

Esdevingué famós per les disputes amb Joan d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, que duraren fins el 1523.

Del seu segon matrimoni, amb Hipòlita Fernández de Heredia, nasqué el successor:

Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia (Aragó, segle XVI – segle XVII)  Escriptor i duc d’Híxar i de Lécera. Veié als seus dominis l’expulsió dels moriscs (1611) i la repoblació per cristians vells. Tingué un llarg plet familiar per la successió. El seu hereu fou:

Martí Ferrandis d’Híxar i Mendoza de la Cerda (Aragó, segle XVII)  Duc d’Híxar i de Lécera. A la seva mort, sense descendència, heretà una filla d’un segon matrimoni del duc:

Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar i de Castre-Pinós (Aragó, segle XVII)  Duquesa d’Híxar i de Lécera, que heretà del seu pare. Heretà de la seva mare els comtats de Vallfogona i Guimerà i els vescomtats de Canet i Évol, i per dret foral heretà els títols aragonesos el seu marit, Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando, segon marquès d’Alenquer i comte de Salinas i Ribadeo. El ducat continuà en la descendència d’aquesta família, bé que el cognom Ferrandis d’Híxar no romangué extingit.

Hispà, Benet

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI)

Poeta. És autor, entre altres obres, de la Devota contemplació del Cor Sagrat de Jesucrist (1591).

Hernández, Tomàs

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Pintor. Excel·lí en frescos de inspiració religiosa, com els que féu per a la capella de la Concepció del col·legi del Patriarca, a València.

Guasp -impressors-

2 Respostes

(Palma de Mallorca, segle XVI – segle XX)

Família de llibreters i impressors.

L’iniciador de la nissaga fou Jaume Guasp (Palma de Mallorca, segle XVI)  Llibreter i impressor. Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment:

  • Gabriel Guasp i Miquel  (Palma de Mallorca, segle XVI – segle XVII)  Impressor. Actuà d’impressor entre el 1579 i el 1634. Pare de Jaume Guasp i Esplugues (Palma de Mallorca, segle XVII – 1652)  Impressor. El qual continuà l’activitat.
  • Pere Guasp i Miquel  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1652)  Impressor. Continuà l’activitat del seu pare, associat amb tres germans seus i el nebot Jaume Guasp i Esplugues. Fou el pare de:

Pere Guasp i Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Impressor. Juntament amb la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci familiar (1653-1715), que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958.

Altres membres d’aquesta família foren:

Antoni Guasp  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Impressor i gravador. Publicà bon nombre d’obres de caràcter religiós, amb notables gravats originals.

Melcior Guasp i Pro  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Impressor i gravador. Dirigí la famosa impremta familiar existent a Palma. Cursà la carrera eclesiàstica. Destacà pels seus gravats al boix.

Gual, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVI)

Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Mallorca. Bon llatinista, fou comissionat per a revisar els textos a publicar del concili de Trento.

És autor d’una obra filosòfica editada a Bolonya el 1551.

Grifó, mestre del

Deixa un comentari

(València ?, segle XVI)

Pintor anònim del retaule de Sant Vicent Ferrer, procedent del convent de Sant Onofre de Xàtiva (vers 1520). Se li atribueixen les taules de Sant Agustí i de Sant Nicolau de Tolentino.

Encara que palesa la influència de Fernando Yáñez i Fernando de Llanos, són evidents les reminiscències medievals de la seva obra.

Gregori, Gaspar

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI)

Escultor i arquitecte. Projectà les galeries exteriors de l’absis de la capella de l’ajuntament de València, la construcció de les quals començà el 1566.

Gozalbes, Josep -varis-

Deixa un comentari

Josep Gozalbes  (Alacant, segle XVI)  Escriptor i metge. Visqué molt de temps a Flandes. Assolí una gran fama com a llatinista. Escriví una Prosodia en vers, de caràcter didàctic, i unes Oraciones retòricas panegíricas.

Josep Gozalbes  (Alzira, Ribera Alta, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de València. Publicà diversos treballs professionals.

Gornals, Miquel

Deixa un comentari

(Porreres, Mallorca, segle XVI – Patzcuaro, Mèxic, segle XVI)

Missioner. Dominava diverses llengües índies.

És autor d’un tractat filosòfic escrit en llatí.

Gonzalo, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Mestre vidrier. Construí algunes vidrieres per a la catedral de Tarragona.