(Girona, segle XV)
Pintor. Ha estat identificat amb l’anomenat mestre de Banyoles gràcies a la documentació del retaule de la Verge de l’Escala, que hi ha al monestir de Sant Esteve de Banyoles, fet entre el 1437 i el 1439.
També pintà un retaule per a Maià de Montcal i un altre per a la capella del castell de Vilademany, que havia començat Francesc Borrassà, tots dos desapareguts.
(Catalunya, segle XV)
Narració moralitzant, en català. Inclosa dins el Llibre de les nobleses dels reis, de Francesc, cronista de la ciutat de Barcelona, del qual es desconeixen altres obres.
Prosifica una cançó de gesta francesa, ja citada per Francesc Eiximenis, sobre l’amistat dels cavallers Amic i Melis.
(Catalunya, segle XV)
Jurista. Va assistir a les Corts de 1438 en col·laboració amb els diputats de Catalunya. Fou advocat de la generalitat de Catalunya.
Després del 1450 escriví un Repertorium iuris praecipue Barcinonensis…, en què aplegà alfabèticament tota una sèrie de matèries jurídiques.
Redactà, conjuntament amb altres juristes, un dictamen sobre An in Principatu possint duo locumtenentes Regni creari.
(Olot, Garrotxa, segle XV – Catalunya, segle XV)
Notari. Fou un destacat síndic dels remences.
Amargat per l’actitud de Ferran II el Catòlic, es negà a entrevistar-s’hi, tot i haver estat designat com a delegat, pel mateix rei, dels interessos de la pagesia afectada (1486).
(Catalunya, 1426 – Berga, Berguedà, 1464)
Polític. Fou veguer de Girona.
Durant la guerra entre Joan II i la Generalitat prengué les armes a favor del rei. Aquest el nomenà capità general d’Osona. S’oposà al partit que hi formaven els Cruïlles i els Malla.
Morí en combat, i fou succeït a la capitania pel seu fill:
Salvador d’Altarriba (Catalunya, segle XV) Militar. Succeí el seu pare a la governació d’Osona. Poc després, en 1465, caigué presoner, a Manlleu, de les forces catalanes oposades a Joan II el Sense Fe. El seu germà fou:
Llorenç d’Altarriba (Catalunya, segle XV) Militar. Combaté també a favor de Joan II el Sense Fe. Caigué presoner de les tropes de la Generalitat, que el dugueren a Barcelona (1470). A la fi de la guerra fou ennoblit pel rei. Igual que el seu pare, s’oposà a Vic als interessos de les poderoses famílies Cruïlles i Malla. En una revolta originada per aquestes discòrdies tracta sense èxit d’emparar-se de Vic amb l’ajut de tropes castellanes (1475).
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Dominicà del convent de Girona. El 1411 fou professor a Santa Caterina de Barcelona, on anys després ocupà la regència dels estudis.
El 1437 retornà a Girona com a prior, on es distingí per la seva obra de predicador.
(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XV)
Guerrer d’ofici d’una tropa seleccionada destinada durant la Reconquesta a guarnir les fronteres i a fer incursions i promoure avalots per terres dels enemics.
Si bé hi hagué almogàvers en tots els regnes cristians d’Espanya, hom coneix especialment amb aquest nom els soldats professionals catalans i aragonesos que, després d’intervenir en les lluites de la reconquesta peninsular, empreses per Catalunya-Aragó, foren utilitzats en la conquesta de Sicília (1282-1302).
Quan aquesta fou confirmada per la pau de Caltabellotta (1302), els almogàvers en nombre de 4.000 formaren, amb 1.500 cavallers i 1.000 d’altres peons, la gran Companyia Catalana, cos mercenari que tingué una famosa intervenció en l’Imperi d’Orient i Grècia (Expedició Catalana a Orient).
(Catalunya, segle XV)
Pintor anònim. Adscrit al cercle estilístic de Lluís Borrassà. Se li atribueix el retaule d’All (Baixa Cerdanya).
Sembla que hom l’identifica amb el pintor Ramon Gonçalvo, actiu a la Seu d’Urgell entre el 1428 i el 1474.
(Catalunya, segle XV)
Arquitecte establert a Barcelona.
El 1467 contractà el claustre del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i, en col·laboració amb el mestre d’obres Pere Baset, construí els claustres del convent de Sant Jeroni de la Murtra (1469-78) i del monestir de Montserrat (1476).
Joan Alemany (Catalunya, segle XIV – Barcelona, segle XV) Pintor. Establert a la ciutat comtal, on ja treballava en 1395. És el primer pintor conegut d’aquesta gran família d’artistes barcelonins.
Tomàs Alemany (Barcelona ?, segle XV – Barcelona, 1449) Pintor. Fou pintor de la ciutat de Barcelona. Fou el seu fill i successor:
Gabriel (I) Alemany (Barcelona, segle XV) Pintor. Fou el membre més destacat d’aquesta família de pintors. El 1490 contractà la pintura d’un retaule per a l’església de Sant Miquel de Barcelona. És citat, però, especialment en relació amb treballs municipals de caire més decoratiu que no pas artístic (fou nomenat pintor de la ciutat el 1450), activitat principal que heretà el seu fill:
Gabriel (II) Alemany (Barcelona, segle XV – abans 1547) Pintor. Fou també pintor de la ciutat, càrrec vinculat per molts anys a la família.
Dades dels Països Catalans 