Arxiu d'etiquetes: segle XV

Fluvià, Ramon Berenguer de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Savoia, França, segle XV)

Cavaller, dit també Berenguer de Fluvià. Fou conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume II d’Urgell en la lluita contra Ferran I d’Antequera. Després del compromís de Casp (1412), aconsellà a Jaume d’Urgell la immediata insurrecció.

Fracassà en l’intent d’apoderar-se de Lleida, però derrotà les forces reialistes de Francesc d’Erill i d’Orcau i de Jordi de Caramany prop de Margalef (1413). Restà al costat de Jaume a Balaguer i lluità contra el setge de la ciutat.

Derrotats els urgellistes, s’exilià a França i passà, més tard, al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII li donà un càrrec oficial. Des d’allí intentà de nou algun altre projecte a favor del d’Urgell.

flassada, dret de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XV)

(o flassada de cap de casa) Dret existent en alguns indrets de la Catalunya Vella i del Rosselló pel qual, a la mort del pagès de remença, el senyor tenia el dret d’apropiar-se la millor flassada del mas.

En algun cas el senyor l’havia al·legat com a mitjà coactiu que impedia l’enterrament del difunt fins que li fos lliurada aquella roba.

Figueres, Pere -polític-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà de Barcelona i conseller en cap (1461-62). Sabater d’ofici.

Manà l’exèrcit català en contra de Joan II el Sense Fe que lluitava al Vallès Oriental, el Maresme, el Gironès i l’Empordà. Són molt interessants les relacions detallades de les campanyes que trametia al Consell de Barcelona.

L’any 1463 era conseller simple de la ciutat de Barcelona, però continuava la seva activitat militar.

Figuera, Joan

1 Resposta

(Cervera, Segarra, segle XV – Càller, Sardenya, segle XV)

Pintor. Residí a Càller, on es casà.

Al museu de Càller es conserva el seu magnífic retaule de Sant Bernadí (1455), que féu en col·laboració amb Rafael Tomàs, i la predel·la de Sant Lucífer.

Hom li atribueix una imatge de la Mare de Déu a l’església de Sant Jaume.

Se’l considera l’introductor del gòtic internacional a Sardenya.

Ferrús, Gabriel

3 Respostes

(Barcelona ?, fi del segle XIV – Catalunya, segle XV)

Poeta. Fou batlle de Tàrrega (1437-40), advocat i ciutadà destacat.

La seva activitat poètica, anterior als anys 1420-30, el fa contemporani de l’obra de Jordi de Sant Jordi. Una obra de joventut és el Plant fet per la mort del rey En Ferrando en persona de la Reina (1416).

Amb poesies que s’allunyen dels retoricisme de l’època, mantingué debats amb poetes contemporanis. De les seves poesies restants, conservades totes en el Cançoner Vega-Aguiló, cal esmentar la Requesta d’amor tençonada i la composició de to popular Pus flach son que nulha stopa.

Ferrer, Rafael -diplomàtic-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Diplomàtic. Serví Alfons IV el Magnànim.

El 1430, amb Lluís Servent, anà a l’illa de Rodes, possessió de l’orde de l’Hospital, de la qual era mestre Antoni de Fluvià.

Aquest havia preparat una pau entre Alfons IV i el soldà d’Egipte, el qual havia enviat a Rodes els seus ambaixadors. Les dues delegacions signaren aleshores el tractat.

Ferrer, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Doctor en lleis. Fou delegat del comte Jaume II d’Urgell davant les Corts de Catalunya durant l’interregne 1410-12, on hi tingué algunes actuacions remarcables, com la feta a Tortosa el 28 d’octubre i el 29 de novembre de 1411.

Defensà també la candidatura del comte, tramès per la mare d’aquest, Margarida de Montferrat, davant els nous compromissaris ja reunits a Casp.

Ferrer, Jaume -polític, s. XV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Polític i jurista. Seguint les inspiracions de Joana Enríquez, anà per les comarques gironines per insurreccionar els remences i incitar-los a organitzar-se contra els nobles rebels a Joan II el Sense Fe.

Posteriorment, dirigí les forces remences de diversos llocs, secundant puntualment Verntallat. Joan II li tingué sempre una especial estima.

Potser fou pare d’un altre Jaume Ferrer, escrivà reial, que tingué un paper molt important en els preparatius de la sentència arbitral de Guadalupe (1486).

Ferrer, Jaume (I) -pintor-

4 Respostes

(Lleida, segle XIV – segle XV)

Pintor. Fou la figura més important de l’escola de Lleida. Influït primer pels Serra, posteriorment passà per una etapa de transició i es va acostar després a Lluís Borrassà.

Les obres més conegudes de la primera època són els retaules d’Albatàrrec, el de la Pietat de Castelló de Farfanya, els de la Granadella, Benavarri, Tamarit de Llitera, Estopanyà i Albelda; d’un moment de transició és el retaule de Montsó, i de la segona època, el Sant Sopar i una taula amb escenes de la vida de la Verge.

Hom li atribueix també quatre taules conservades a l’església de Sant Gregori the Great, a Nova York.

Potser fou fill seu Jaume (II) Ferrer.

ferma d’espoli forçada

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XV)

Mal ús o tribut de l’època medieval. Lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi, mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia.

A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria o forçada.

Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.