Arxiu d'etiquetes: segle XV

Alentorn -varis bio-

Deixa un comentari

Dalmau d’Alentorn  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. En 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a l’alçament d’aquest contra Ferran I d’Antequera. Li foren exigides responsabilitats per aquesta actitud.

Guerau d’Alentorn  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el Conqueridor. Col·laborà amb ell a la conquesta de València (1238). Hi rebé, en compensació, cases i terres.

Guerau d’Alentorn  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Destacà en 1543 a la defensa del Rosselló. Al període 1569-72 es distingí entre els qui més s’oposaren a la imposició del nou tribut de l’excusado. Aquesta actitud li costà un empresonament.

Guillem d’Alentorn  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Destacà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i d’Ermengol VI d’Urgell.

Albert, Felip

5 Respostes

(Rosselló, segle XV)

Militar. Senyor de Ponts i d’Agramunt; serví Joan II el Sense Fe durant la revolta catalana. Proposat com a governador de Catalunya el desembre del 1461, fou rebutjat per la ciutat de Barcelona.

En esclatar la revolta era capità del castell de la Força-ral, un dels castells-clau dels comtats de Rosselló i de Cerdanya; contribuí al retorn de Perpinyà a l’obediència de Joan II.

El rei l’envià el 1463 al duc de Borgonya, Felip el Bo; també el 1459 l’havia nomenat ambaixador davant el sobirà francès Carles VII. Anys després fou empresonat a França.

El 1494, Ferran II el Catòlic s’interessà a favor d’ell prop de Carles VIII, sobre el plet pendent amb Guillem de Caramany, vescomte de Lautrec, antic lloctinent del governador francès als comtats de Rosselló i de Cerdanya.

Alagó -varis/es bio-

1 Resposta

Antònia d’Alagó  (Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Noble dama. Filla d’Artau d’Alagó. Fou la primera muller del famós vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí. No li donà fills. Morí jove. El seu marit contragué segones núpcies amb Esclarmunda de Fenollet.

Bartomeu Alagó  (Barcelona, segle XV – ?, segle XV)  Pintor, fou deixeble de Jaume Huguet.

Lucina d’Alagó  (Aragó, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)  Muller de Guillem Ramon de Montcada. Segurament nascuda a Sicília però pertanyent a noble llinatge aragonès. El seu marit fou el primer d’aquesta família que s’instal·là també a Sicília. Fill seu fou un altre Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó, comte d’Agosta.

Agustí, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Girona ?, segle XV)

Arquitecte. Treballà a la catedral de Girona, dirigint-ne les obres, de 1471 a 1479, on succeí al seu gendre, el mestre Julià.

Hi construí també el rellotge, imitació del de la catedral de Barcelona.

Aguilaniu, Gispert d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Escuder de Jaume II d’Urgell. Fou fidel servidor d’aquest en la seva frustrada temptativa militar contra Ferran I d’Antequera.

Intervingué a fons, encara que sense gaire èxit, a les gestions per aconseguir la vinguda de més mercenaris estrangers pagats pel comte.

Vençuda la rebel·lió, li foren exigides responsabilitats per la part que hi havia tingut (1413).

Actes de Llàtzer

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Narració fantàstica catalana d’autor desconegut. Tracta sobre la vida d’ultratomba i la resurrecció de Llàtzer.

Fou impresa el segle XV juntament amb Gamaliel i La destrucció de Jerusalem. S’hi descriuen abastament les penes de l’infern, també apareix un col·loqui entre Jesús i la Verge Maria i un recull de diverses històries religioses.

Les impressions documentades més antigues són les dels anys 1493, 1502 i 1510, totes a Barcelona.

Mont-ravà, Berenguer de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Jurista. Canonge sagristà de la seu de Barcelona el 1426.

Escriví diversos manuals de dret català, amb ordre alfabètic de matèries, per a ús d’advocats, una genealogia dels comtes de Barcelona i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense.

Montbui i de Tagamanent, Joan de

(Granollers, Vallès Oriental, segle XV)

Polític i militar. Conegut també com a Joan de Tagamanent i de Montbui. Senyor de la baronia de Montbui. Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent.

Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria de Castella —lloctinent d’Alfons IV el Magnànim—, on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra (1453).

En temps de Joan II el Sense Fe capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona (1462) i on fou ferit, i, més tard, preparant l’acceptació de Pere de Portugal.

Formava part del seguici del rei Pere, que el 29 de juny de 1466 morí a la seva casa de Granollers.

El 1472 desaparegué de l’escena política.

Montbui, Marc de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble. Fill de Joan de Montbui. El 1408 era governador de la Gallura i de la plaça de Càller (Sardenya), illa on els Montbui prestaren serveis molt assenyalats a la dominació catalana.

Fou un dels millors col·laboradors del capità general Pere de Torrelles durant el període crític que seguí la mort de Martí I el Jove poc després de la batalla de Sanluri (1410).

Exercí el càrrec durant cinc anys.

Montbui, Joan de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble i militar. Germà de Francesc de Montbui. Signà (1390) amb Gènova acords que establien la mútua no intervenció en els conflictes de Sardenya i Còrsega.

L’any següent era nomenat governador de Càller i, després, de l’illa de Sardenya, on hagué d’afrontar els revoltats, que el reduïren a l’Alguer i a d’altres llocs de l’illa.

Fou el pare de Marc de Montbui.