(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XV – Catalunya, segle XV)
Escriptor. Per encàrrec de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons IV el Magnànim, traduí al català les obres Spechio della Croce i Medicina del cuore.
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà, fill de Francesc Burguès. Fou gran partidari de Joan II de Catalunya.
Combaté al mar amb unes galeres reials de Mallorca que manava Francesc Berenguer de Blanes. En 1466, aquesta divisió naval obligà a refugiar-se a Marsella unes naus catalanes.
(Girona, segle XV)
Metge. El 1450 fundà a Montpeller el col·legi de Girona, perquè els estudiants gironins poguessin acudir més fàcilment a aquella ciutat provençal, tan prestigiosa com a centre d’estudis mèdics.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. No n’han restat dades personals. En són conegudes set poesies de caràcter amorós.
S’hi revela com a imitador, no gaire hàbil, de Jordi de Sant Jordi i d’Ausiàs Marc.
(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XV – Catalunya, segle XV)
Escriptor i metge. Autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís (1495), avui perduda.
(Barcelona, segle XV)
Cavaller. Serví l’infant Ferran, el futur rei Ferran II el Catòlic, quan aquest lluitava per reduir Castella a l’obediència de la reina Isabel.
El 1475 manava una de les quatre galeres que hostilitzaven la costa portuguesa. Poc després participà a la batalla de Toro. Ferran l’armà cavaller en aquella jornada.
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XV – Catalunya, segle XV)
Capitost remença. Participà en el darrer alçament remença (1483-84) i fou nomenat síndic remença a la sentència arbitral de Guadalupe (1486).
Ferran II de Catalunya va absoldre’l després d’haver estat condemnat a mort.
(Girona, segle XIV – segle XV)
Pintor. Fill de Guillem (I) i germà de Lluís i de Guillem (II). Documentat entre el 1399 i el 1417.
Entre els seus fills hi hagué quatre pintors:
(Figueres, Alt Empordà, segle XV – Vic ?, Osona, segle XV)
Escultor. Vers el 1455 treballà a Vic, on hom li atribueix un Sant Miquel (Museu Episcopal).
Intervingué en el retaule d’alabastre de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries, en el tabernacle de la Mare de Déu.
(Catalunya ?, segle XV)
Diplomàtic.
Presidí, juntament amb Felip Fajadell, l’ambaixada que Alfons IV el Magnànim envià a Etiòpia per tal de respondre a les propostes d’aliança contra Egipte i d’ajut tècnic que li havia fet (1428) el negus Isaac -dit Preste Joan– a través d’una ambaixada que envià a València. No fou realitzat cap d’aquests projectes.
Dades dels Països Catalans 