(Cadis, Andalusia, segle XIX – ? , segle XIX)
Dirigent internacionalista. A Barcelona fou professor de matemàtiques i ciències aplicades a l’Ateneu Català de la Classe Obrera.
Participà en el primer grup bakunista de 1869-73. Redactor de “La Federación”, prengué part activa en el Primer Congrés Obrer Espanyol del juny de 1870.
Posteriorment, participà en les insurreccions del juliol de 1873.
(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)
Industrial. Membre de la Comissió de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (1820).
El 1829 era propietari d’una de les fàbriques d’estampats més actualitzades de Barcelona, equipada amb un cilindre d’estampar mecànic.
Participà en la constitució de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia (1831), que instal·là la primera màquina de vapor (1832) aplicada a la indústria tèxtil dels Països Catalans.
(Girona, segle XIX)
Metge. Batxiller en filosofia a la Universitat de Cervera. Estudià medicina a Montpeller.
És autor d’un Essai sur la topographie médicale de Gerone (Montpeller 1801). A la “Revista de Gerona” en fou publicada la versió castellana.
(Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Guerriller. Era secretari del jutjat de primera instància de Figueres.
Durant la guerra del Francès (1808-14) fou secretari de la Junta de Defensa de Figueres. Creà la Companyia dels Almogàvers (1810), i en fou nomenat comandant.
Va ésser designat cap del regiment d’infanteria anomenat dels Lleials Manresans, i fou vocal del Consell de guerra permanent del Principat de Catalunya.
(Barcelona, segle XIX)
Venedor ambulant. Es distingí entre els més extremistes a l’alçament de 1842, sufocat pel brutal bombardeig del general Espartero.
Fou president de la Junta Revolucionària que es féu càrrec del poder als darrers dies de la revolta.
(Catalunya, segle XVIII – Poblet ?, Conca de Barberà, segle XIX)
Darrer abat de Poblet (1831) abans de la destrucció. Fou el CV dels generals i el LI dels quadriennals.
Fou elegit com a successor de Josep Queralt.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Comerciant. Fill d’Antoni Bonaventura Gassó, al qual succeí com a secretari de la junta de comerç de Barcelona i consolidà la posició material de la família en casar-se amb una néta d’Erasme de Gònima.
Fou el pare d’Erasme Gassó i de Janer (Barcelona, segle XIX) Comerciant. Consta el 1852 com el 56è contribuent de Barcelona.
(Vic, Osona, 1800 – Barcelona, 1877)
Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Manuel, junt amb el quals crearen (1831) a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències.
Posteriorment, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits.
El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep i els seus fills Josep Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX) i Joan Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX – 19 novembre 1886), amb la qual cosa restà a les mans dels seus nebots Pere i Manuel Garriga i Nogués.
(Barcelona, segle XIX)
(Manuela Mollà i Garcia) Ballarina. Amb Joan Camprubí formà la companyia titular del Liceu des de la seva inauguració (1847). La companyia estava formada per dotze parelles.
Amb l’esmentat Camprubí actuà amb gran èxit a diversos teatres europeus i del Pròxim Orient. Arribaren fins a Pèrsia.
Posteriorment es reintegraren al Liceu i hi prosseguiren llurs actuacions.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVIII – segle XIX)
Naturalista. Oficial honorari de marina i tinent visitador de boscs dels corregiments de Manresa i de Vic.
És autor d’un Compendio sobre el modo de sembrar, plantar, criar, podar i cortar toda especie de árboles (1817) i de l’útil manual Cataluña en la mano (1831).
Dades dels Països Catalans 