Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Miquel -varis bio-

Deixa un comentari

Guillem Miquel  (Illes Balears, segle XIV)  Jurista. El 1343 era un dels representants de Palma de Mallorca que en gestionà el lliurament pacífic a Pere III el Cerimoniós.

Joan Miquel  (País Valencià, segle XVI)  Escriptor. Fou poeta d’inspiració religiosa. El 1532 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.

Pere Miquel  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Era jueu. Intervingué activament a l’agitació revolucionària de les Germanies, amb predicacions públiques que auguraven la propera arribada del Messias. La inquisició el sotmeté a procés, però l’alliberà al cap d’un any, després que abjurà de les seves opinions.

Militello, baronia de

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)

Jurisdicció feudal, atorgada el segle XIV per Frederic II de Sicília a Sanç d’Aragó (mort vers el 1334), fill il·legítim seu, després d’haver estat confiscada al primer baró, García Sancho de Esur.

Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d’Aragó i Polizzi (mort vers el 1339), que fou pare del baró Vinciguerra d’Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d’Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I de Sicília; la baronia li fou confiscada (1400) i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Enrico Rosso.

Milà i de Centelles -germans-

2 Respostes

Eren fills de Joan del Milà i de Geraldona de Centelles.

Joan del Milà i de Centelles  (País Valencià, segle XV – 1460)  Senyor de la baronia de Massalavés. El 1447 es casà amb Caterina de Borja i Martí, germana del papa Calixt III, i foren pares de Lluís Joan i de Pere del Milà i de Borja.

Lluís del Milà i de Centelles  (País Valencià, segle XIV)  Fundà la línia secundària de Nàpols. Fou pare de:

  • Ausiàs del Milà (País Valencià, segle XIV)  Cambrer d’Alfons IV el Magnànim. Es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrèzia, l’amant del rei Alfons IV. Foren pares de:

Jaume del Milà i d’Alagno (Nàpols, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Senyor de La Scala (Calàbria). La seva descendència obtingué els feus de San Giorgio, Palestina i Palo. El seu rebesnét fou:

Jaume del Milà i Pignatelli (Itàlia, segle XVI)  Fou creat marquès de San Giorgio i fou antecessor dels prínceps d’Ardore i ducs de San Paolo.

Milà, el -llinatge-

2 Respostes

(País Valencià, segle XIII – )

(després Milà d’Aragó) Llinatge noble.

Té per genearca conegut Ramon del Milà (País València, segle XIII)  Fou senyor de la baronia de Massalavés des del 1247. Pare de:

Damiata del Milà (País Valencià, segle XIII)  Es casà amb el seu oncle el noble Hug del Milà (País Valencià, segle XIII), i foren pares de:

Andreu del Milà i del Milà (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Senyor de la baronia de Massalavés. En la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III el Cerimoniós. Fou pare de:

Joan del Milà (País Valencià, segle XIV)  Marit de Geraldona de Centelles que foren els pares de Joan i de Lluís del Milà i de Centelles.

Mestre del bisbe Galiana

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Pintor gòtic anònim. Col·laborà amb Ramon Destorrents en la decoració dels pinacles del retaule de l’Almudaina de Palma de Mallorca, on probablement s’establí.

Realitzà un retaule per encàrrec del bisbe Antoni de Galiana, dedicat a sant Pau, una Crucifixió i una Anunciació.

El seu estil revela l’influx de Destorrents i una gran relació amb els mestres de Santa Eulàlia i Montsió.

Melany, Ramon de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV)

Diplomàtic i cavaller. Ambaixador d’Alfons III el Benigne que s’entrevistà amb Felip IV de França (1329) i amb Joan, rei de Bohemia i de Polònia, per tal d’organitzar una croada internacional contra Granada.

L’actitud ambigua d’Alfons XI de Castella i el pacte d’aquest amb el rei moro de Granada feren fracassar l’empresa.

Melany, Pere de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV)

Cavaller. Abraçà la causa de Pere III el Cerimoniós i abandonà la del seu senyor natural, Jaume III de Mallorca. En 1342 fou testimoni a les diligències del procés contra el rei Jaume. Després de reunir-se amb el rei Pere entrà ja al Rosselló amb l’exèrcit d’aquell, a la primera campanya per desposseir el rei Jaume del territori.

Fou requerit pel rei Pere perquè auxiliés contra Jaume III el vescomte d’Illa Pere VII de Fenollet. Posteriorment seria nomenat capità d’Elna (1344). Més tard formà part del grup de consellers rossellonesos de Pere III.

El 1347 l’acompanyà al regne de València, durant les primeres turbulències de la Unió. Fou un dels consellers que hagueren de separar-se del monarca com a resultat dels aldarulls que es produïren a Morvedre.

Un homònim serví anys després Pere III a la guerra contra Castella, i figurava entre els reforços tramesos a Aragó en 1363, després de la caiguda de Carinyena.

Mayol, Martí

2 Respostes

(Illes Balears, segle XIV)

Pintor. Un dels primers documentats a Mallorca. Pertany a la primera fase de la pintura gòtica mallorquina, d’influència italiana. Pintor decorador d’escuts per a armadures, fou força considerat a la fi del segle.

Col·laborà amb Cavaller a les pintures del castell de Bellver, el 1309. Decorà la catedral de Mallorca (1328-29).

Els seus fills Pere, Bernat i Martí dit el Jove, foren també pintors. La seva filla es casà amb el pintor Joan Daurer.

Mateu, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Jurista. Fou comentarista dels Usatges de Barcelona.

Mates, Jaume

1 Resposta

(Illes Balears, segle XIV)

Arquitecte. Fou, durant molts anys, mestre major de les obres de la seu de Mallorca.