Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Riusec -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau de Riusec  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya, el 1323, amb la gran expedició per sotmetre l’illa que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Bernat de Riusec  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1392 anà a Sicília amb l’expedició que havia de reduir l’illa a l’obediència de la reina Maria I de Sicília i de Martí I el Jove.

Gabriel Riusec  (País Valencià, segle XV)  Jurista. Féu la transcripció dels Furs de València sobre els manuscrits conservats a l’arxiu municipal de la ciutat.

Galceran de Riusec  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. En 1392, com el Bernat de Riusec, anà a Sicília amb l’expedició per posar-hi al tron Martí I el Jove i la reina Maria I de Sicília.

Ripoll, Bernat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – Bòsfor, Àsia, 13 febrer 1352)

Vice-almirall i cavaller. Fou armat cavaller el 1340. El 1343 era un dels caps de l’expedició que envaí Mallorca, amb Pere III el Cerimoniós, per tal de desposseir Jaume III de Mallorca.

El 1351 anà a Constantinoble, amb quatre galeres de València, per unir-se a l’estol de Ponç de Santapau destacat per combatre els genovesos. Morí en la batalla naval del Bòsfor.

Ripoll -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer Ripoll  (València, segle XIV) Ciutadà. El 1329 assistí a les Corts valencianes. Fou aleshores membre de la comissió d’arbitratge que tractà del delicat afer d’aplicar el fur d’Aragó al País Valencià.

Bernat de Ripoll (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1370 fou ambaixador a Castella de Pere III el Cerimoniós.

Francesc Ripoll  (País Valencià, segle XVI)  Arquitecte. És notable l’edifici amb columnes corínties que construí, el 1553, a Callosa de Segura.

Ricard, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – 1422)

Metge. Exercí el seu mestratge a l’Estudi General de Lleida. Fou metge de Joan I el Caçador, Martí I l’Humà, Ferran I d’Antequera i Alfons IV el Magnànim.

Hi ha obres seves a la Biblioteca Nacional de Madrid, a la del Vaticà i a algunes altres.

Ribesaltes, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIV – segle XV)

Jurista i funcionari reial. Síndic de Perpinyà, tingué un paper important durant l’interregne successori de 1410-12.

El 1411 fou un dels 24 parlamentaris que foren elegits per tal de constituir una comissió executiva. L’any següent anà com a comissionat al Parlament aragonès.

Rebé de Ferran I d’Antequera el títol de conservador dels dominis reials, que retingué durant el regnat següent.

Reixac, Berenguer de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – València, 1407)

Cavaller. Amb senyoria a Reixac, prop de Montcada.

El 1407, residint a València, Felip de Boïl mogué brega contra ell i el seu amic Joan de Pertusa. En venjança, Berenguer atacà dies després, també a la ciutat de Valencià, el governador Ramon Boïl, germà de Felip. Amb quatre homes a cavall, el matà a llançades i fugí. La justícia restablí els fets.

El rei Martí I l’Humà, decidit a fer un escarment, féu escapçar Reixac i Pertusa i llevar el puny a Felip de Boïl.

Real de València, el

5 Respostes

(València, segle XIV – 1811)

Palau construït per Jaume II el Just a l’Almúnia o parc que havia bastit Abd al-Aziz ibn Abi-Amir al segle XI, a l’esquerra del Túria, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid. El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú.

Constança, ex-emperadriu de Grècia -a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit-, hi sojornà sovint. Pere III el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348. Saquejat pels castellans de Pere el Cruel (1364), Pere el Cerimoniós -que no el volgué fortificar-, considerant-lo alberg delitós, el restaurà i millorà molt els seus jardins.

Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I el Caçador, Alfons IV el Magnànim (l’abandonada muller del qual, Maria de Castella, hi tingué la seva cort) i Ferran II el Catòlic. El duc de Calàbria i Germana de Foix milloraren intensament les seves instal·lacions.

El conjunt tenia dues torres i moltes finestres a la façana del davant, dos patis -el primer amb l’escala principal exterior- i diversos annexos, grans jardins amb estanys i plantes exòtiques dutes a posta d’Amèrica i amb la col·lecció zoològica iniciada per Joan I.

Després d’ésser residència dels virreis (segles XVI i XVII), ho fou dels capitans generals (segle XVIII) i sofrí diverses reformes. Els seus jardins foren escenari de les primeres òperes representades a València, per iniciativa del príncep de Campofiorito.

El 1811 la Regència de les Corts de Cadis ordenà l’enderrocament total del Real per raons militars. Al seu emplaçament hi ha el parc dels Vivers Municipals o jardins del Real. Amb l’enderrocament del palau reial es formaren els turons dits muntanyetes d’Elio, pel fet d’haver-hi estat ajusticiat el famós capità general absolutista el 1822.

Randa, Escola de

1 Resposta

(Algaida, Mallorca, segle XIV – segle XIX)

Estudi lul·lià. Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cel·la contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa (posteriorment dit de Cura), al cim del puig de Randa, després del fracàs de la fundació de Miramar.

En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà (1449-60).

El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar els seus béns per a restaurar l’estudi lul·lià de Randa, que havia de dirigir Mario dei’Pasci; tanmateix el 1485 residiren temporalment al puig de Randa, Pere Daguí i els seus deixebles, a causa dels disturbis de ciutat.

Fins el 1826 s’hi mantingué encara un escola de llatinitat.

Marquet, Perpinyà

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Prior de Gardeny i comanador de Remolins a l’orde de Sant Joan (1343).

Marinyans, mestre de

Deixa un comentari

(Conflent ?, segle XIV)

Pintor gòtic anònim. Autor del retaule de la capella de Marinyans, prop de Serdinyà.

Aquesta obra, mostra refinadíssima d’estil francogòtic, porta en el marc la data del 1342, en blanc sobre vermell, i per això també se l’anomena Mestre del 1342.