Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Escrivà -llinatge-

12 Respostes

(Rosselló o Lleida, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)

(després Escrivà de Romaní)  Llinatge d’oficials reials. Establert al Regne de València en temps de la conquesta. N’és l’estirp Guillem Escrivà.

De la línia principal dels barons de Patraix sortiren les línies secundàries dels senyors d’Agres (segle XIII), els senyors de l’escrivania de València (segle XIII), els barons de Beniparrell (segle XVI), els marquesos d’Argeleta (segle XIX), els comtes de l’Alcúdia (segle XVII) i els comtes de Casal (segle XIX).

Escorna, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Funcionari o oficial reial de Pere II el Gran i d’Alfons II el Franc.

Realitzà una gran tasca als preparatius d’Alfons II per a la conquesta de Menorca (1287).

Escala, Guillem de l’

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Cavaller de Pere I el Catòlic. Quan el rei rebé, pel desembre de 1212, la visita del comte Ramon VI de Tolosa, que li demanava reforç urgent davant la croada invasora, trameté tot seguit unes primeres tropes manades per Guillem, abans de posar-se en camí les que comandaria el mateix monarca.

Erill -varis/es bio-

11 Respostes

Antoni d’Erill  (Catalunya, segle XVII)  Fill i hereu de Margarida d’Erill i del Maino. El seu nom real era Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill. Comte d’Erill i que també heretà la baronia d’Orcau per mort sense descendència masculina (1681) d’Oleguer d’Erill-Orcau i de Montfar.

Arsenda d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Senyora d’Erill. Filla de Ramon d’Erill. Sembla que dels seus fills, Guillem (II) i Sibil·la d’Erill, que prengueren el seu cognom, sorgiren els successius membres del llinatge baronial, que apareix sovint Roger com a segon nom.

Berenguer Roger d’Erill  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1387, amb Arnau d’Erill, complí les ordres del nou rei Joan I el Caçador de vigilar els passos de França perquè no pogués escapar-hi la fugitiva reina Sibil·la de Fortià, detinguda al cap de pocs dies a Sant Martí Sarroca.

Berenguera d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Filla de Ramon (III). Dividí el patrimoni familiar amb el seu oncle Arnau (I) d’Erill.

Bernat d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Senyor de Saidí. Fill de Ramon (II) i germà de Pere (II). El 1153 fou un dels testimonis de la compra per Ramon Berenguer IV de Barcelona dels drets que posseïa Gènova, com a recompensa dels mèrits de conquesta, sobre el terç de la ciutat de Tortosa. Testà (1157) abans d’emprendre un viatge a Jerusalem.

Bernat d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Possiblement germà de Guillem (I) i Berenguer d’Erill.

Bertran d’Erill  (Ribagorça, segle XIV)  Noble. Devia pertànyer a la branca dels senyors de Selgua, que com a tals intervenien de preferència a la política d’Aragó. El 1347 secundà el moviment de la Unió aragonesa, organitzat aleshores per l’infant Ferran contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.

Felip Joan d’Erill  (Ribagorça, segle XV)  Fill d’Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella. Després de la guerra contra Joan II li foren retornats la totalitat de les seves heretats, les senyories de Selgua i Terreu.

Francesc d’Erill  (Catalunya, segle XVII)  Baró d’Orcau i eclesiàstic. Cosí germà de Margarida d’Erill i del Maino. Hagué d’exiliar-se durant la guerra amb França (1640).

Francesca d’Erill  (Ribagorça, segle XV – Catalunya, segle XV)  Dama. Fou muller de Guillem Hug de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Dalmau, Pere i Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill.

Isabel d’Erill  (Ribagorça, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)  Dama. Era casada amb Ramon Llull, i fou la mare del famós escriptor i beat del mateix nom.

Margarida d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Monja d’Alguaire. Filla d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i germana de Pere Arnau, a la mort del qual s’emparà dels seus béns, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.

Pere Arnau d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Senyor de Selgua i Terreu. Fill d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i iniciador de la línia. A la seva mort s’emparà dels seus béns la seva germana Margarida, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.

Pere Joan d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Noble. Potser era un fill del Joan Roger d’Erill executat en captiveri després de la batalla de Rubinat. Era casat amb Joana de Cardona.

Ponç d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Senyor de Sant Llorenç. Fill de Ramon (II) d’Erill i germà de Bernat i Pere (II).

Roger d’Erill  (Pallars, segle XIII)  Noble. Es distingí a les lluites contra les invasions que Arnau d’Espanya, amb tropes gascones, féu al comtat de Pallars.

Erill, Ramon d’ -varis-

6 Respostes

Ramon (II) d’Erill  (Pallars, segle XII)  Senyor de Monesma. Governà el comtat del Pallars Sobirà mentre el comte Arnau Mir fou presoner de Sanç VI de Navarra, contra el qual havia fet armes al costat de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Ramon (III) d’Erill  (Pallars, segle XII)  Marmessor d’Arnau Mir de Pallars Jussà (1157), amb qui havia tingut certes dissidències. Era el fill gran de Pere (II).

Ramon d’Erill  (Ribagorça, s XIII)  Senyor d’Erill. De filiació incerta, fou pare d’Arsenda d’Erill.

Erill, Pere d’ -varis-

4 Respostes

Pere (I) d’Erill  (Ribagorça, segle XI)  Fill de Ramon (I). Súbdit dels comtes de Pallars, rebé (1092) del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí. Fou el pare de Ramon (II) d’Erill.

Pere (II) d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Fill de Ramon (II) d’Erill. Signà, junt amb el seu pare, les actes del casament (1137) de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Era germà de Bernat, i pare de Ramon (III).

Pere d’Erill  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Col·laborà amb Jaume I el Conqueridor a les campanyes de València. Rebé, en compensació, una donació de vuit jovades de terra, amb cases i horts.

Erill, Berenguer d’ -varis-

4 Respostes

Berenguer d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Noble. Entre les seves actuacions militars, destaca la seva participació a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell.

Berenguer d’Erill  (Catalunya, segle XII – 1236)  Eclesiàstic. Abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36). Conseller de Jaume I de Catalunya, el va acompanyar en el setge de Borriana.

Berenguer d’Erill  (Pallars, segle XIII)  Noble. Era un dels principals valedors del comte Nunyó Sanç del Rosselló a les bandositats d’aquest contra l’infant Ferran (I) d’Aragó, oncle de Jaume I el Conqueridor. Com a tal fou figura destacada de les concòrdies de 1226-27. Col·laborà a les campanyes valencianes de Jaume I. Assistí a les corts generals de Montsó (1236). Participà al setge de València (1238). Fou un dels nobles que juraren els convenis de capitulació de la ciutat.

Berenguer d’Erill  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Noble. El 1347 s’embarcà cap a Sardenya expedició que era delmada al fort revés dels Aidu di Turdu, en lluita amb els Oria.

Entença -varis/es bio-

9 Respostes

Antoni d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Fill de Bernat Guillem. Morí jove i sense successió directa. Posseïa els drets dels Entença a Barbastre. Deixà hereu el seu oncle Manuel, cortesà de Pere III el Cerimoniós.

Berenguera d’Entença  (Ribagorça, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Dama. Era filla d’un Manuel d’Entença, possiblement germà natural de Teresa d’Entença, la muller de l’infant Alfons. Aquesta Teresa d’Entença, al seu testament del 1327, féu una deixa a Berenguera, la qual es casaria anys més tard amb Francesc de Morelló, ciutadà de Balaguer.

Bernat Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Conseller reial. Fill legítim de Ponç Hug d’Entença i germà de Manuel. Pare de Guillem i d’Antoni d’Entença.

Jussiana d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Filla de Ponç Hug d’Entença. Fou muller de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença per raó del seu matrimoni. Foren pares de Guillem d’Entença.

Pere d’Entença  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes, on participaven familiars seus més coneguts. El 1249 rebé donacions de premi als termes de Xàtiva i l’Ènova.

Pere Mir d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Testimoni reial, junt amb Gombau I d’Entença, dels capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Ja havia estat també testimoni del testament d’Alfons I el Bataller (1131) i de la confirmació, per Ramir II d’Aragó, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda (1135). Potser era descendent, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars.

Ramon Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Fill de Bernat Guillem de Montpeller i de Jussiana d’Entença. Pot ésser identificat amb Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença.

Sibil·la d’Entença  (Catalunya, segle XIII – Aragó, segle XIII)  Dama. Era filla de Bernat Guillem de Montpeller i de Jussiana d’Entença. Era germana, doncs, del segon Bernat Guillem d’Entença. Es casà amb el noble aragonès Fortún de Bergua. Fill seu fou Pero Fernández de Bergua.

Elionor d’Urgell i de Montcada

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Filla del comte Àlvar d’Urgell i de Constança de Montcada. Fruit de l’any en què els seus pares visqueren junts, en un breu parèntesi dels accidentats amors del comte i la seva segona muller Cecília de Foix.

Es casà amb el cavaller aragonès Sanç d’Antillon. La seva filla Constança es casà amb Gombau d’Entença.

Elionor d’Urgell i de Giron

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Dama. Era filla gran del comte Ponç I d’Urgell i de la castellana Maria Giron. Es casà amb Ramon III de Montcada.

El 1243, a la mort del seu pare, era citada a la successió del comtat d’Urgell en defecte dels seus germans.