Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Llança, Margarida

(Sicília, Itàlia, segle XIII)

Dama. Germana de Conrad i Manfred.

Es casà amb Roger de Lloria, del qual tingué un únic fill, Rogeró (mort 1307), i tres filles.

Llança, Manfred

(Sicília, Itàlia, segle XIII)

Cavaller. Germà de Conrad i de Margarida. Fou un fidel servidor del rei Pere II el Gran.

Anà a l’expedició contra el nord de l’Àfrica i Sicília (1282) i contribuí eficaçment a la conquesta de Malta (1283) i Lípari en col·laboració amb Roger de Lloria. Fou nomenat lloctinent reial a Sicília.

Llança -llinatge-

(Sicília, Itàlia, segle XIII – Catalunya, segle XIV)

(o Lancia)  Llinatge que donà personatges importants, molt vinculats a la història de Catalunya i de Sicília.

Laí, Roland

(Rosselló, segle XIII)

Cavaller. Era senyaler del comte Nunyó Sanç I de Rosselló. El seguí a la conquesta de Mallorca, el 1229.

El Llibre dels Feits o Crònica de Jaume I el Conqueridor l’esmenta en la seva actuació a la batalla de Portopí.

Lacon, Preciosa de

(Sardenya, Itàlia, segle XII – segle XIII)

Dama. Pel compromís d’Oristany (1192) fou convingut el seu matrimoni amb Hug Ponç, vescomte titular de Bas i príncep d’Arborea.

El seu marit, nat a Sardenya, visqué sempre a l’illa, atent als seus dominis familiars, i deixà el vescomtat català de Bas sota regència.

Josa -varis/es bio-

Guillem Ramon de Josa  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1399 assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí I l’Humà i de Maria de Luna.

Isabel de Josa * Veure> Isabel Orrit i Pagès (humanista catalana, 1490-1564).

Pere de Josa  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Com el seu fill Guillem Ramon, participà a les lluites nobiliàries del nord del país contra la corona. També fou un dels assetjats i presos a Balaguer, el 1280.

Ramon de Josa  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Senyor de Josa de Cadí. Era un dels més destacats nobles catalans que havien abraçat l’heretgia càtara.

Jorba, Gueraua de

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Dama. Muller del vescomte Guillem I de Cardona.

N’hagué almenys tres fills: Ramon Folc III, hereu del vescomtat, Guillem de Cardona i de Jorba, gran mestre de l’orde del Temple, i Elisenda.

Jonqueres, Tomàs de

(Catalunya, segle XIII)

Frare i jurisconsult. El 1273 representà l’infant Pere, futur Pere II el Gran, en les al·legacions que aquest traslladà al rei Jaume I el Conqueridor contra el bastard Ferran Sanxis de Castre.

Joan, mestre

(Catalunya ?, segle XIII)

Pintor de l’anomenat taller de Lleida, amb evident influx francogòtic.

Es conserva un frontal d’altar dedicat a sant Martí, procedent de Gia, signat de la seva mà: Johs pintor me fecit.

Joan -varis bio-

Joan  (Catalunya, segle X – Saint-Benoît-sur-Loire, França, vers 1024)  Eclesiàstic. Monjo de Ripoll i abat de Santa Cecília de Montserrat (vers 1011-17), i posteriorment de Fleury. Autor d’un breu poema en honor d’Oliba, bisbe de Vic.

Joan  (Catalunya, segle XIII)  Segon fill natural de Pere II el Gran i de Maria.

Joan  (Catalunya, segle XIV)  Escultor. En 1326 realitzà el magnífic sepulcre d’alabastre per a les restes de sant Narcís, col·locat a la col·legiata de Sant Feliu de Girona.

Joan  (Catalunya, segle XV)  Metge. És autor d’un Llibre de receptes que començà el 1466.