(Sicília, Itàlia, segle XIII)
Dama. Germana de Conrad i Manfred.
Es casà amb Roger de Lloria, del qual tingué un únic fill, Rogeró (mort 1307), i tres filles.
Llança, Margarida
7 Respostes
Arxiu d'etiquetes: segle XIII
Llança, Manfred
(Sicília, Itàlia, segle XIII)
Cavaller. Germà de Conrad i de Margarida. Fou un fidel servidor del rei Pere II el Gran.
Anà a l’expedició contra el nord de l’Àfrica i Sicília (1282) i contribuí eficaçment a la conquesta de Malta (1283) i Lípari en col·laboració amb Roger de Lloria. Fou nomenat lloctinent reial a Sicília.
Llança -llinatge-
Laí, Roland
(Rosselló, segle XIII)
Cavaller. Era senyaler del comte Nunyó Sanç I de Rosselló. El seguí a la conquesta de Mallorca, el 1229.
El Llibre dels Feits o Crònica de Jaume I el Conqueridor l’esmenta en la seva actuació a la batalla de Portopí.
Lacon, Preciosa de
(Sardenya, Itàlia, segle XII – segle XIII)
Dama. Pel compromís d’Oristany (1192) fou convingut el seu matrimoni amb Hug Ponç, vescomte titular de Bas i príncep d’Arborea.
El seu marit, nat a Sardenya, visqué sempre a l’illa, atent als seus dominis familiars, i deixà el vescomtat català de Bas sota regència.
Josa -varis/es bio-
Guillem Ramon de Josa (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1399 assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí I l’Humà i de Maria de Luna.
Isabel de Josa * Veure> Isabel Orrit i Pagès (humanista catalana, 1490-1564).
Pere de Josa (Catalunya, segle XIII) Noble. Com el seu fill Guillem Ramon, participà a les lluites nobiliàries del nord del país contra la corona. També fou un dels assetjats i presos a Balaguer, el 1280.
Ramon de Josa (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. Senyor de Josa de Cadí. Era un dels més destacats nobles catalans que havien abraçat l’heretgia càtara.
Jorba, Gueraua de
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Dama. Muller del vescomte Guillem I de Cardona.
N’hagué almenys tres fills: Ramon Folc III, hereu del vescomtat, Guillem de Cardona i de Jorba, gran mestre de l’orde del Temple, i Elisenda.
Jonqueres, Tomàs de
(Catalunya, segle XIII)
Frare i jurisconsult. El 1273 representà l’infant Pere, futur Pere II el Gran, en les al·legacions que aquest traslladà al rei Jaume I el Conqueridor contra el bastard Ferran Sanxis de Castre.
Joan, mestre
Joan -varis bio-
Joan (Catalunya, segle X – Saint-Benoît-sur-Loire, França, vers 1024) Eclesiàstic. Monjo de Ripoll i abat de Santa Cecília de Montserrat (vers 1011-17), i posteriorment de Fleury. Autor d’un breu poema en honor d’Oliba, bisbe de Vic.
Joan (Catalunya, segle XIII) Segon fill natural de Pere II el Gran i de Maria.
Joan (Catalunya, segle XIV) Escultor. En 1326 realitzà el magnífic sepulcre d’alabastre per a les restes de sant Narcís, col·locat a la col·legiata de Sant Feliu de Girona.
Joan (Catalunya, segle XV) Metge. És autor d’un Llibre de receptes que començà el 1466.
Dades dels Països Catalans 