(Catalunya, segle XII)
Trobador en llengua occitana. Pertanyent a la família dels senyors de Gironella (Berguedà).
Hom ha cregut identificar-lo, amb fonament, amb un canonge de la seu de Girona, enterrat al claustre del convent de Sant Daniel, que visqué probablement a la segona meitat del segle XII.
En resten tres poesies de caràcter amorós, d’una correcció i elegància molt remarcables.
(Catalunya, fi segle XII – 1716)
Antiga demarcació administrativa del Principat: 43.878 h (1718).
El 1304 s’estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota Sant Pere Pescador pel nord, fins a Caldes d’Estrac. A tramuntana limitava amb la vegueria de Besalú per Finestres, Camós, Vilavenut i el Fluvià.
A causa dels dominis de la casa Cabrera, comprenia també Viladrau, les Guilleries i el Cabrerès des del pont de Roda de Ter, encara que aquests darrers territoris revertiren des de mitjan segle XIV a la vegueria d’Osona.
Més tard en passà a dependre la sots-vegueria de Besalú, que absorbí com a agregat o annex l’Alt Empordà, excepte els llocs de Vilaür, Sant Mori i Saus, bé que amb autonomia administrativa.
A partir del 1716 esdevingué corregiment de Girona.
(Catalunya, segle XII)
Escultor. És l’autor, amb signatura visible a les estàtues dels apòstols sant Tomàs i sant Andreu, de les figures d’entrada a la sala capitular de la seu de Sant Esteve de Tolosa (1130).
La importància d’aquesta obra i d’altres que se li atribueixen, com la Verge i l’Àngel de la porta de l’Anunciata a la seu de Lleida, la Mare de Déu del Claustre de Solsona (1163) i la columna amb figures de sants d’aquesta mateixa població, l’assenyalen com un dels màxims escultors del romànic occidental i evidencien la influència que la seva obra exercí en el seu temps.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XII)
Brodat de seda sobre lli, obra signada per Elisava.
És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes; tres llenques també brodades -amb una figura a cadascuna- pengen del cos principal.
Procedeix de la catedral d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil de Barcelona.
La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer.
És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades.
(Catalunya, segle XII)
Pintor anònim. Autor d’un frontal romànic procedent d’Espinelves (avui al Museu Episcopal de Vic).
Considerat típic representant del corrent francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen encara el recent martiri de Tomàs de Canterbury.
(Vic, Osona, segle XII – segle XV)
Família burgesa. Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania, potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082. El 1219 era cap de la família Pere Espanyol.
A Mallorca, els Espanyol es feren famosos per llurs lluites contra els Armadans el darrer terç del segle XV, les quals culminaren el 1499 amb la brega sostinguda a l’església de Sant Francesc de Palma de Mallorca.
(Catalunya, segle XII)
Nebot d’Ermengol VII d’Urgell. Fou citat en sisè lloc a la successió de l’Urgell pel testament del seu oncle (1177), que el declarava també hereu preferent dels béns urgellencs a Castella, després de l’hereu principal Ermengol VIII, nou comte i cosí seu.
La seva mare, filla d’Ermengol VI, es deia Maria d’Urgell i apareix citada com a Maria d’Almenar.
El llinatge del pare podria ser indicat per aquest apel·latiu matern.
(Pallars, segle XI – segle XII)
Primer membre del llinatge que apareix ben documentat històricament.
Lluità molt contra els sarraïns al regne d’Aragó. Des del 1114 participà a l’ofensiva contra Saragossa, dirigida per Alfons el Bataller, rei d’Aragó. Secundà aquest monarca en altres campanyes, ajudat pel seu fill Pere Ramon.
A la mort d’aquest rei, ajudà al nou monarca Ramir II d’Aragó contra la invasió i les pretensions successòries de Castella.
Degué ésser un element important en les pressions en unir el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona.
(Pallars, segle XII)
Noble. Fill de Ramon Pere d’Erill. Col·laborà amb el seu pare a les campanyes d’Alfons I el Bataller d’Aragó contra els sarraïns.
Projectat, com el seu pare, a la política aragonesa, féu costat a Ramon Pere en el suport al rei Ramir II, i també en les pressions sobre aquest perquè prometés en matrimoni la infanta Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
(Ribagorça, segle XI – Catalunya, segle XVI)
Llinatge. Originari de la Ribagorça, anà estenent els seus dominis fins a l’Ebre.
El primer senyor de la baronia d’Entença conegut fou:
Berenguer I d’Entença (Ribagorça, segle XI), el qual assistí al setge de Barbastre (1065). Tingué un fill anomenat:
Gombau I d’Entença (Ribagorça, segle XII) Fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó i la unió catalano-aragonesa (1137). Fill seu sembla que fou un:
Berenguer II d’Entença (Ribagorça, segle XII) Tingué dos fills, Berenguer III i Bernat d’Entença, que foren origen de les dues gran línies del llinatge:
Dades dels Països Catalans 