Arxiu d'etiquetes: segle XII

Lleida, vegueria de

(Catalunya, segle XII – segle XVIII)

Demarcació administrativa del Principat. Vers l’any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida.

Al segle XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars, regida per una mateixa persona.

Abans del decret de Nova Planta (1716), de la vegueria s’havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com a una sots-vegueria. L’any 1718 el seu conjunt (Pallars Jussà, Segrià i Garrigues) tenia una població global de 40.000 h.

Kimhi, David

2 Respostes

(Girona, 1160 – 1235)

Escriptor. Fill de Josep Kimhi  (Girona, segle XII), gramàtic.

Fou membre ben distingit de la comunitat hebrea de Girona. Visqué molts anys a Narbona.

Actuà com a àrbitre màxim dels debats sostinguts pels jueus de Catalunya i del Llenguadoc sobre el pensament de Maimònides, envers el qual es pronuncià favorablement.

Fou comentarista dels textos religiosos, mostrant-se seguidor de l’exègeta Abraham ben Ezra, també gironí. Escriví diversos treballs de gramàtica. La seva fama arribava a diversos països.

Fou germà seu Moisès Kimhi  (Girona, segle XII)  Gramàtic.

Juneda, baronia de

2 Respostes

(Garrigues, segle XII – segle XIV)

Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de la vila de Juneda.

Des del segle XII pertangué als Cervera, i passà, vers el 1356 als vescomtes de Vilamur, més tard als Anglesola, barons de Bellpuig, i finalment (1381) als comtes de Cardona.

Hug -abat Valldaura-

1 Resposta

(França, segle XII – Catalunya, segle XII)

Segon abat del monestir de Santa Maria de Valldaura (1153-56), nucli inicial del de Santes Creus.

Succeí a l’abat Guillem, que havia vingut del monestir de la Gran Selva (diòcesi de Tolosa). Segurament Hug en procedia també.

Durant el seu abadiat es produí l’establiment de la granja d’Ancosa, al terme de la Llacuna, a uns vint km del pla de Santes Creus que ocupà després el monestir.

Homilies d’Organyà, les

5 Respostes

(Organyà, Alt Urgell, segle XII)

Recull de sis sermons, en que s’explica i es comenta l’Evangeli i l’Epístola de les domíniques de la quinquagèsima i la sexagèsima.

Trobats a la rectoria d’Organyà i publicats el 1904 per l’arxiver i erudit Joaquim Miret i Sans. La col·lecció és considerada entre els primers textos en prosa escrits íntegrament en català.

Redactats entre final del segle XII i començament del segle XIII, en un estil planer i directe, que fan pensar en un sermó destinat a una audiència popular.

Es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

Guillem Berenguer

1 Resposta

(Catalunya, segle XI – Síria ?, segle XII)

Bisbe electe de Vic (1100-01). Era canonge de Barcelona.

Fou elegit bisbe de Vic per una part del capítol, en morir l’arquebisbe Berenguer Sunifred de Lluçà.

Anà a Roma per fer confirmar la seva elecció, però fou refusat i se n’anà a les croades; el 1112 vivia encara, a Antioquia (Síria).

Guillem -capellà, s. XII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Capellà del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

L’acompanyava quan aquest morí al Burg de Sant Dalmau, el 1162, quan anava a Torí per entrevistar-se amb l’emperador Frederic Barba-roja.

Fou un dels dipositaris del testament sacramental del comte, que calgué convalidar en un solemne acte públic.

Guillem -bisbe Girona-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Prelat. Era bisbe de Girona.

El 1162 fou un dels signants de la convalidació del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, mort poc abans.

El 1174, assistí, a Saragossa, a la boda d’Alfons I el Cast amb Sança de Castella.

Guerau -abat Valldaura-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII)

III Abat de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus. El seu abadiat durà de 1156 a 1158.

La comunitat, establerta a la primitiva fundació de Valldaura el 1150, hi continuà encara, cercant un emplaçament definitiu i abandonada ja la idea d’instal·lar-se a Ancosa, on només fou situada una granja menada pels monjos.

Guerau fou tanmateix el qui trobà l’indret on s’establiria la comunitat en un futur pròxim; el pla anomenat de Santes Creus i també de la Contrarietat, a causa dels litigis que existien sobre ell.

Aquesta causa facilità que els monjos gestionessin a benefici propi l’atorgament de drets per part dels diversos litigants, en escriptura signada el 26 de gener de 1158.

Al pla de Santes Creus hi havia una capella dedicada a Sant Pere, amb ermitans que s’integraren a la comunitat de Valldaura ja abans de començar les obres d’instal·lació a Santes Creus.

Guàrdia, vescomtat de la

1 Resposta

(Catalunya, segle XII)

Denominació que prengué l’antic vescomtat de Barcelona -de manera molt efímera- a partir del vescomte Berenguer de Saguàrdia, almenys des del 1159, pel fet de senyorejar el castell de la Guàrdia del Bruc (o de Montserrat).