Arxiu d'etiquetes: Santes Creus (morts a)

Blanc, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Santes Creus ?, Alt Camp, 1479)

Abat de Santes Creus (1466-79).

El 1473 passaren al seu monestir les dependències de la dissolta comunitat femenina de Bonrepòs, de la qual havia estat abadessa Margarida de Prades. Les restes d’aquesta foren dutes aleshores a Santes Creus.

Suspecte de desafecció al rei, a causa del seu tracte amb Hug Roger III de Pallars, cap suprem de la forces de la Generalitat, l’abat Blanc fou coaccionat perquè fes declaracions d’adhesió a Joan II el Sense Fe. Hi cedí.

Barberà, Josep de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Santes Creus, Alt Camp, 1624)

Primer abat temporal de Santes Creus (1619-24). Introduí la congregació cistercenca de la corona d’Aragó, tant a Santes Creus com a Poblet, i en fou el primer vicari general català.

Fou amant de les humanitats i gran amic personal i protector de Vicenç Garcia, rector de Vallfogona; fou també famós predicador.

En 1621 formà part de l’ambaixada catalana que requerí Felip IV perquè comparegués a Barcelona i hi jurés les Constitucions de Catalunya.

Alegre, Pere

2 Respostes

(Manresa, Bages, segle XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1335)

XVI Abat perpetu de Santes Creus (1309-35). Succeí Pere d’Artés. Gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya, que l’honorà amb diverses ambaixades.

Fou constructor d’obres importants, com el sepulcre d’aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori. En 1320 i 1326 rebé al seu monestir santa Isabel de Portugal, filla de Pere II el Gran. En 1327 i 1328, el nou rei Alfons III el Benigne féu llargues estades a Santes Creus.

Durant el seu abadiat prengué l’hàbit cistercenc l’infant Jaume, primogènit reial, on morí el 1333. Per delegació pontifícia fundà l’orde de Montesa a Barcelona l’any 1319, i en designà els primers mestres.

Cal considerar-lo un dels grans abats; la seva fou l’època més pròspera del monestir.

Pere Alegre fou succeït per Francesc Miró.