(Franja de Ponent, segle XII)
Canonge de Roda de Ribagorça.
Sota les indicacions del bisbe Jofre, vers el 1138 escriví la vida de l’antecessor d’aquest, sant Ramon Guillem, i molt probablement també el seu ofici litúrgic, ple de dades biogràfiques.
(País Valencià, segle XVI)
Gramàtic. Era sacerdot.
És autor de Minus alphabetum (València, 1518), diàleg d’un mestre amb el seu deixeble destinat a aclarir els dubtes i els errors del Doctrinal d’Alexandre de Villedieu.
(Palma de Mallorca, 1735 – 1813)
Fill de Ramon Despuig i Cotoner i germà de Antoni. Fou el quart comte de Montenegro i sisè de Montoro.
Carles IV de Borbó, el 1795, per la seva participació de la guerra de Portugal (guerra de les Taronges), li concedí tractament i honors de gran d’Espanya.
Fou el pare de Ramon Despuig i Safortesa, i de:
Joan Despuig i Safortesa (Palma de Mallorca, 1776 – 1853) Sacerdot. Exercí diversos càrrecs públics i destacà com a entès en antiguitats i com a poeta en llengües clàssiques.
Maria Lluïsa Despuig i Safortesa (Palma de Mallorca, 1777 – 1867) Es casà amb l’hereu de la branca dita del Rellotge i, per mort (1848) sense fills i renúncia dels seus germans, traspassà als seus descendents els béns i títols de la seva línia de Mallorca.
(València, segle XVII – 1673)
Matemàtic i poeta. Sacerdot, fou arxiver del Col·legi de Corpus Christi. En 1645-47 fou catedràtic de matemàtiques de la universitat.
Participà en les diverses acadèmies que es reuniren a València en 1658-59 amb composicions festives en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini (manuscrites).
(Er, Alta Cerdanya, 14 octubre 1791 – 27 maig 1879)
Escriptor i eclesiàstic. Rector de diverses parròquies del Rosselló, del Conflent i de l’Alta Cerdanya.
Del 1825 al 1832 fou almoiner dels exèrcits carlins durant la guerra dels Malcontents.
Publicà, en català, una Noticia històrica de la imatge de Nostra Senyora d’Er (Perpinyà, 1850).
(Calonge, Baix Empordà, segle XVI – Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Publicà a Barcelona, el 1628, un estudi sobre els evangelis.
(Camarena de la Sierra, Aragó, 16 febrer 1777 – València, 29 novembre 1854)
Historiador. Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb. D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol. S’exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona.
El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València.
Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana (1835-36) i Compendio de la vida del apóstol san Pablo (1849).
(Cotlliure, Rosselló, 1931 – Arles, Vallespir, 2001)
Escriptor i prevere. Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, i membre fundador del GREC i de l’IREC.
Autor de diverses monografies en francès i en català, entre les quals Cotlliure marítim (1967), Catalunya i la Gran Guerra (1969), La restauration de l’abbaye de Sanint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972), Retables baroques du Roussillon (1973), Pézila-la-Rivière (1975) i L’Église de Collioure (1979).
(Valencià, 1661 – 1741)
(o Coratjà) Filòsof, matemàtic i sacerdot. Com a filòsof tractà de difondre una línia basada en la lògica, adscrit als corrents filosòfics renovadors de l’època, impugnà els mètodes escolàstics.
És autor de l’obra Rudimentos filosóficos o idea de una filosofía muy fácil de aprender.
Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, fou l’impulsor en el període 1687-1727 del canvi i de l’increment en l’ensenyament de les matemàtiques. Publicà Arthmetica demostrata (1699).
En el conreu de les matemàtiques i de l’astronomia, introduí conceptes de tipus pràctic i experimental.
(Alacant, segle XVII – 18 gener 1764)
Compositor. Sacerdot. Succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella de Sant Nicolau d’Alacant (1723-62).
Escriví música religiosa vocal amb acompanyament instrumental: Laetatos sum (1733), Credidi (1737), una missa a quatre veus, dos magnificats, el responsori Domine secundum, a quatre veus alternant amb fragments melòdics (1747), salms i nadales.
Dades dels Països Catalans 