Arxiu d'etiquetes: sacerdots

Cortade, Eugeni

1 Resposta

(Cotlliure, Rosselló, 1931 – Arles, Vallespir, 2001)

Escriptor i prevere. Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, i membre fundador del GREC i de l’IREC.

Autor de diverses monografies en francès i en català, entre les quals Cotlliure marítim (1967), Catalunya i la Gran Guerra (1969), La restauration de l’abbaye de Sanint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972), Retables baroques du Roussillon (1973), Pézila-la-Rivière (1975) i L’Église de Collioure (1979).

Corachán, Joan Baptista

5 Respostes

(Valencià, 1661 – 1741)

(o Coratjà)  Filòsof, matemàtic i sacerdot. Com a filòsof tractà de difondre una línia basada en la lògica, adscrit als corrents filosòfics renovadors de l’època, impugnà els mètodes escolàstics.

És autor de l’obra Rudimentos filosóficos o idea de una filosofía muy fácil de aprender.

Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, fou l’impulsor en el període 1687-1727 del canvi i de l’increment en l’ensenyament de les matemàtiques. Publicà Arthmetica demostrata (1699).

En el conreu de les matemàtiques i de l’astronomia, introduí conceptes de tipus pràctic i experimental.

Comeres, Manuel

Deixa un comentari

(Alacant, segle XVII – 18 gener 1764)

Compositor. Sacerdot. Succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella de Sant Nicolau d’Alacant (1723-62).

Escriví música religiosa vocal amb acompanyament instrumental: Laetatos sum (1733), Credidi (1737), una missa a quatre veus, dos magnificats, el responsori Domine secundum, a quatre veus alternant amb fragments melòdics (1747), salms i nadales.

Ciuró, Honorat

1 Resposta

(Cameles, Rosselló, 10 febrer 1612 – 1674)

Escriptor i eclesiàstic. Beneficiat de Sant Pere de Tuïr.

Deixà tota una obra inèdita sobre costums rurals i religiosos rossellonesos: Tractat de la capella, considerada una novel·la religiosa; el Cant d’Honorat, que recorda el Cant de Ramon Llull, Camins traçats, on són explicats els costums devots de la família Ciuró, i Llicència o establiment de la capella de Nostra Senyora de la Concepció (1646), entre d’altres.

Hom n’ha perdut el manuscrit Llibret dels ornaments i exercicis quotidians.

Celma, Francesc *

Deixa un comentari

Veure> Francesc Selma  (erudit i sacerdot valencià del segle XVIII).

Cazes, Albert

1 Resposta

(Bou, Rosselló, 10 febrer 1924 – Perpinyà, 7 abril 2012)

Prevere i historiador. Ordenat de sacerdot el 1948, fou rector de la parròquia de Vilafranca de Conflent fins al 2006, i remodelà l’església de Sant Jaume.

Especialista en heràldica rossellonesa. Ha publicat estudis a les revistes “CERCA”, “Conflent”, etc.

Fou autor de diverses monografies sobre pobles i esglésies del Conflent.

Castanyer i Mayol, Miquel Antoni

Deixa un comentari

(Adjuntas, Puerto Rico, 21 desembre 1914 – sa Pobla, Mallorca, 24 gener 1985)

Escriptor. Sacerdot establert a Sóller (Mallorca).

Ha publicat, entre d’altres obres els reculls poètics Cançons de primavera (1940), Càntic de muntanya (1957) i Càntic Nou (1959).

Castañeda, Antonio de

Deixa un comentari

(Valladolid, Castella, 1507 – Illes Balears, 1583)

Eclesiàstic. El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles I dirigida contra els corsaris. Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità.

Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic col·legi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys.

Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs.

Casadevall, Francesc X.

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – 1901)

Eclesiàstic. Fou ardiaca de Vic.

Escriví alguns treballs de caràcter religiós i històric.

Cardona i Orfila, Francesc

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 19 novembre 1833 – 17 gener 1892)

Naturalista i eclesiàstic.

Autor de diversos treballs d’entomologia, entre els quals Catálogo metódico de los coleópteros de Menorca (1872), Doscientos coleópteros más de Menorca (1875), i Otros cien coleópteros de Menorca (1878).

Reuní una gran col·lecció de mol·luscs i antròpodes, conservada a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.