(Alacant, segle XVII – 18 gener 1764)
Compositor. Sacerdot. Succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella de Sant Nicolau d’Alacant (1723-62).
Escriví música religiosa vocal amb acompanyament instrumental: Laetatos sum (1733), Credidi (1737), una missa a quatre veus, dos magnificats, el responsori Domine secundum, a quatre veus alternant amb fragments melòdics (1747), salms i nadales.
(Cameles, Rosselló, 10 febrer 1612 – 1674)
Escriptor i eclesiàstic. Beneficiat de Sant Pere de Tuïr.
Deixà tota una obra inèdita sobre costums rurals i religiosos rossellonesos: Tractat de la capella, considerada una novel·la religiosa; el Cant d’Honorat, que recorda el Cant de Ramon Llull, Camins traçats, on són explicats els costums devots de la família Ciuró, i Llicència o establiment de la capella de Nostra Senyora de la Concepció (1646), entre d’altres.
Hom n’ha perdut el manuscrit Llibret dels ornaments i exercicis quotidians.
Veure> Francesc Selma (erudit i sacerdot valencià del segle XVIII).
(Bou, Rosselló, 10 febrer 1924 – Perpinyà, 7 abril 2012)
Prevere i historiador. Ordenat de sacerdot el 1948, fou rector de la parròquia de Vilafranca de Conflent fins al 2006, i remodelà l’església de Sant Jaume.
Especialista en heràldica rossellonesa. Ha publicat estudis a les revistes “CERCA”, “Conflent”, etc.
Fou autor de diverses monografies sobre pobles i esglésies del Conflent.
(Adjuntas, Puerto Rico, 21 desembre 1914 – sa Pobla, Mallorca, 24 gener 1985)
Escriptor. Sacerdot establert a Sóller (Mallorca).
Ha publicat, entre d’altres obres els reculls poètics Cançons de primavera (1940), Càntic de muntanya (1957) i Càntic Nou (1959).
(Valladolid, Castella, 1507 – Illes Balears, 1583)
Eclesiàstic. El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles I dirigida contra els corsaris. Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità.
Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic col·legi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys.
Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs.
(Catalunya, segle XIX – 1901)
Eclesiàstic. Fou ardiaca de Vic.
Escriví alguns treballs de caràcter religiós i històric.
(Maó, Menorca, 19 novembre 1833 – 17 gener 1892)
Naturalista i eclesiàstic.
Autor de diversos treballs d’entomologia, entre els quals Catálogo metódico de los coleópteros de Menorca (1872), Doscientos coleópteros más de Menorca (1875), i Otros cien coleópteros de Menorca (1878).
Reuní una gran col·lecció de mol·luscs i antròpodes, conservada a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.
(Vernet, Conflent, 1872 – la Tor de França, Fenolleda, 1935)
Historiador. Fou sacerdot. Lliurat a la investigació, col·laborà a les revistes “La Semaine Religieuse”, “La Revue Catalane”, “Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon”, “Revue Historique et Littéraire du Diocèse de Perpignan”, etc.
És autor de monografies històriques com Étude historique sur Millas… Depuis les origines jusqu’a la Révolution (1900) i Histoire de la maison des chevaliersde Banyuls, barons de Nyer, marquis de Montferré (1132-1922) (1923).
La seva obra principal és el Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises (1914).
(Anglaterra, segle XVII – segle XVIII)
Capella anglicà de les forces britàniques al castell de Sant Felip (Menorca).
Autor de The Anciens and Modern History of the Balearic Islands (Londres 1716), primer llibre conegut en anglès sobre les Illes Balears. És una traducció extractada de la història de Joan Dameto i Vicenç Mut, amb un apèndix del traductor.
A la segona edició (1719) donà a conèixer diverses inscripcions romanes.
Dades dels Països Catalans 