Arxiu d'etiquetes: romànics

Artestudi Edicions

Deixa un comentari

(Barcelona, 1974 – 1983)

Editorial. Fundada per Jordi Vigué.

Especialitzada en la investigació de l’època romànica, i amb la col·laboració dels millors coneixedors del tema, publicà la “Col·lecció Art Romànic”, de temes monogràfics, “Monuments de la Catalunya Romànica”, catalogació documentada de tot el patrimoni romànic català, i la “Col·lecció de Materials”, amb treballs de base i llibres eina.

Pel que fa a publicacions periòdiques, des del 1974 edità el “Full Informatiu del Romànic”, d’intenció divulgativa, i, des del 1980, “Quaderns d’Estudis Medievals”, dedicada a treballs científics i d’investigació.

El 1983 passà a la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Amics de l’Art Romànic

1 Resposta

(Catalunya, 1977 – )

(AAR)  Societat filial de l’IEC. Fundada amb la finalitat de catalogar els monuments romànics i promoure’n la restauració o la recuperació.

Com a activitats divulgadores, organitza conferències, visites i viatges, i mensualment edita una circular interna.

Enllaç web:  Amics de l’Art Romànic

Vilanant (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,87 km2, 98 m alt, 401 hab (2017)

0alt_empordaSituat a l’oest de Figueres, a l’esquerra del riu Manol (en part límit meridional) que drena el terme juntament amb els seus afluents, per l’esquerra, el Rissec i les rieres del Mas Rodella i de Cistella. Bona part del municipi és accidentat, hi predominen els boscos d’alzines i pins.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia bovina i de llana, l’avicultura i les activitats industrials derivades de l’agricultura, complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al sector oriental del terme; l’església parroquial de Santa Maria és un notable exemplar romànic, petit, de tres naus.

El municipi comprèn, a més, el veïnat de Coquells i l’església de Sant Jaume dels Solers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilamòs (Vall d’Aran)

11 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 15,44 km2, 1.255 m alt, 151 hab (2017)

0vall_aranSituat a la vall de la Garona, a la dreta del riu. Molt muntanyós, amb el pas de Vilamòs (2.048 m alt) i l’enclavament on hi ha les bordes de Vilamòs, amb diversos estanys (estanys de Vilamòs). Gran part del territori és zona forestal, ocupada per boscs i pasturatges.

La major part de la superfície conreada és destinada a prats; el principal conreu és el de la patata. Ramaderia ovina i bovina. Ha desaparegut la tradicional indústria del cànem. Una bona part de la població activa treballa fora del poble. Àrea comercial de Viella.

La vila, antic cap del terçó de Lairissa, és situada en un planell, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica del segle XII, reformada al segle XVI, que conserva una estela romànica encastada al mur, amb el campanar de planta quadrada, del segle XI, amb tres pisos de finestres. A l’est de la vila hi ha l’església, també romànica, de Sant Miquèu de Vilamòs, que segons la tradició fou la primitiva de la vila i la primera de la vall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Viella (Vall d’Aran)

94 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Vall d’Aran (Catalunya): 211,74 km2, 974 m alt, 5.512 hab (2017)

0vall_aran

(aranès: Vielha)  Situat al bell mig de la comarca, a la vall de la Garona i dels seus afluents, el riu Nere i el de Varradòs; així com la capçalera de la Noguera Ribagorçana, amb l’hospital de Sant Nicolau dels Pontells. El terme municipal fou ampliat el 1968 per l’annexió dels termes d’Escunyau, Gausac, Vilac, Arròs i Vila i Betlan, i se li donà el nom oficial de Vielha e Mijaran. Dins el terme municipal s’hi localitzen importants boscos d’avets, faig, pi roig, pi negre i pastures.

L’activitat agrícola es limita a farratges, prats de pastures, sègol i patates. Ramaderia de bestiar boví, oví i equí. De les tres fires ramaderes que s’hi celebraven al llarg de l’any, només se’n conserva una, la d’octubre. És un important centre turístic i d’esports d’hivern, gràcies al túnel de Viella. El 1947 s’inaugurà la central hidroelèctrica de Viella o Mijaran, aigües avall de la Garona. Capital d’una àrea comercial que comprèn tota la comarca. Població en ascens.

pobl_viella

La vila és situada a banda i banda del riu Nere; el nucli antic, amb cases notables del segle XVII, és al voltant de les restes de l’antic castell de Viella, amb l’església parroquial de Sant Miquèu, romànica-gòtica, molt reformada al segle XVI i amb el campanar del segle XVIII.

Al nord de la vila, que era cap del terçó de Viella (i després del sesterçó de Viella o de Castièro), hi ha el santuari de Mijaran, on es reunien els consellers de la vall i juraven els càrrecs. Museu Etnològic d’Era Val d’Aran.

És format per un conjunt de pobles (amb esglésies romàniques de gran interès).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vall de Boí, la (Alta Ribagorça)

43 Respostes

Municipi de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 219,49 km2, 1.111 m alt, 1.015 hab (2017)

0alta_ribagorcaSituat a la zona axial pirinenca. Fins al 1996 el municipi rebé el nom de Barruera. El seu extens terme comprèn la vall de Boí, a més de l’alta vall de la Noguera de Tor, les valls de Sant Nicolau i de Sant Martí, i el circ de Comaloforno entre altres.

Hom ha passat d’una economia basada en el sector primari a una situació en què la font bàsica de riquesa és proporcionada pel turisme. Això ha comportat una reducció de les activitats en la resta dels sectors econòmics. Dins del sector primari, el conreu de la terra no ha estat mai gaire important i tendeix a reduir-se espectacularment. La producció es destina fonamentalment a farratge per al bestiar, i també són per al seu consum les grans extensions de pastures del municipi. La ramaderia és la principal font de riquesa del sector primari i es basa en el bestiar boví (principalment de carn) i oví. Centrals hidroelèctriques sobre la Noguera de Tor.

El valor de l’activitat turística és des de la dècada de 1980-90 molt important, ja que és un enclavament amb característiques pròpies. S’hi destaquen com a factors d’atracció, el balneari de Caldes de Boí, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el seu patrimoni artístic i arquitectònic i les pistes d’esquí de Boí Taüll Resort, inaugurada l’any 1988 amb una extensió de 260 ha. En consonància amb aquesta multiplicitat d’opcions per al turisme, han proliferat els establiments turístics existents al municipi (hotels, apartaments, refugis, residències-cases de pagès).

Formen part del municipi els pobles de Barruera (capital), Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill-la-vall, Sarais i Taüll.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Serinyà (Pla de l’Estany)

27 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 17,38 km2, 188 m alt, 1.117 hab (2017)

0pla_estanySituat a la rodalia de Banyoles, al vessant meridional de la serra de la Mare de Déu del Mont, al nord-oest de la comarca, al límit amb la Garrotxa, vora el Ser, a la seva confluència amb el Fluvià (on hi ha la presa de Serinyà). Drenen també el terme la riera de Serinyà i la de Rodeja.

La base econòmica fonamental és l’agricultura, quasi totalment de secà: es conreen cereals, patates i farratges. Ramaderia ovina. Extracció de guix. Àrea comercial de Banyoles.

El poble és a la plana de la dreta del Ser. Església parroquial de Sant Andreu, notable exemplar romànic (segle XII).

El municipi comprèn, a més, el veïnat Casals (amb l’església de Sant Miquel Sesvinyes) i els de Maixella, Bosquerós, Valldebaió, la Cellera d’Amont i Llavanera, la masia i antic poble de Reixac i l’antic castell de Taià. Jaciments prehistòrics a les coves de la bora gran d’en Carreres, el reclau Viver, la d’En Pau, Mollet, cova dels Encantats i de l’Arbreda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Santa Eugènia de Berga (Osona)

4 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 7,01 km2, 538 m alt, 2.259 hab (2017)

0osonaSituat al centre de la plana de Vic, a la dreta del riu Gurri, al sud-est de Vic.

Agricultura amb conreus de cereals (blat, ordi, civada i blat de moro), patates i algunes hortalisses. Ramaderia de bestiar porcí i aviram. Petita indústria (afavorida per la proximitat de Vic) de materials per a la construcció i tèxtil, que ha afavorit el creixement de la població. Àrea comercial de Vic.

El poble és aturonat, al límit amb el veí terme de Taradell, dins el qual hi ha el raval de Santa Eugènia. Destaca l’església parroquial de Santa Eugènia, que fou erigida a mitjan segle XI i restaurada el 1955 i el 1975, temple romànic de creu llatina i tres absis semicirculars amb un robust campanar de torre de tres nivells, és un dels millors exemplars romànics de la comarca.

Té importants masies, com la casa fortificada de Sala-d’Heures.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Màgic Món del Tren – Escola

Sant Jaume de Frontanyà, monestir de

3 Respostes

(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)

Canònica agustiniana, situada al peu del puig de les Forques i del pla del Cingle. L’església primitiva era dalt de la cinglera, prop de la vila de Frontanyà, i fou consagrada el 905 pel bisbe Nantigís d’Urgell.

Al segle XI es féu una nova església dedicada a sant Jaume, sant Pere i sant Joan, que és la que actualment subsisteix, sorprenent per la unitat del seu pla, la simplicitat de construcció i la puresa de línies.

Consta de planta de creu llatina, creuer, tres absis i un cimbori de 12 cares; la seva decoració és principalment a base d’arcuacions cegues i bandes llombardes. Al costat de l’església hi havia un claustre (segle XII) i la casa dels canonges.

Com a canònica, se’n tenen notícies des del 1140 fins al 1592, en que fou suprimida; actualment aquest singular edifici romànic català és una senzilla parròquia rural.

Romànic, art

Deixa un comentari

(Catalunya, segles X al XIII)

Corrent artístic i cultural.

ARQUITECTURA: A Catalunya sorgí (segle X) l’anomenat primer romànic català amb carreus rústics, decoració amb arcs cecs i bandes llombardes; al principi s’usà coberta de fusta (Sant Pere del Burgal), però aviat fou substituïda per la volta de canó (Santa Maria d’Amer, Santa Cecília de Montserrat, Sant Martí del Canigó) i, a la primera meitat del segle XI, per una cúpula en el creuer (Santa Maria de Ripoll, Sant Vicenç de Cardona, Sant Miquel de Cruïlles). Les formes del primer romànic es fonen amb d’altres del romànic francès o italià (catedral de la Seu d’Urgell, claustre de Sant Cugat del Vallès, catedral de Girona).

ESCULTURA: Les primeres mostres de Catalunya són a Santa Maria de Ripoll i a Sant Benet de Bages. Florí amb caràcters propis a partir del segle XII (claustres de Sant Pere de Galligants, de Sant Joan de les Abadesses, de la catedral de Girona, de Sant Cugat del Vallès, de la catedral de Tarragona i especialment la façana de Ripoll, decorada amb una sèrie de baixos relleus que reprodueixen amb gran exactitud els dibuixos de la Bíblia de Farfa).

PINTURA: a Catalunya hi ha frescs considerats entre els més valuosos de l’estil, procedents de Sant Quirze de Pedret, del grup de Taüll i de Sant Joan de Boí.