Arxiu d'etiquetes: romànics

Creació, Tapís de la

(Girona, segles XI o XII)

Nom d’un brodat (de 3,65 per 4,70 m) de la fi del segle XI o del començament del XII, conservat al museu de la catedral de Girona. Hom li atribueix una alçada original gairebé el doble de l’actual.

Se’n conserva la meitat superior, centrada per dos cercles concèntrics: el menor conté la imatge típica del Pantocràtor, i el major és dividit en vuit parts desiguals però simètriques que completen iconogràficament, i amb l’ajuda d’algunes citacions, una síntesi dels dos primers capítols del Gènesi, amb les al·legories dels quatre vents a les parts lliures.

Voreja tot aquest conjunt una ampla sanefa dividida en compartiments, on hi ha al·legories i representacions, entre d’altres, de l’any, les estacions, Samsó, Abel, el riu Geó, els mesos. El fris inferior, fragmentari, representa la història de la invenció de la Santa Creu per santa Helena.

Restaurats (1952) els seus desperfectes i adulteracions, és l’obra més important conservada de l’art tèxtil romànic a Catalunya.

Boí, vall de

(Alta Ribagorça)

Vall del Pirineu axial, travessada de nord a sud per la Noguera de Tor, amb els seus afluents, el riu de Sant Nicolau i el riu de Sant Martí.

Comprèn els municipis de la Vall de Boí, amb els termes de Barruera, Boí, Taüll, Cardet, Erill-la-vall i el santuari i balneari de Caldes de Boí, i Llesp, agregat actualment al Pont de Suert.

La serra de Cardet la separa de la vall de Barravés i els contraforts del massís de Comaloformo de la vall d’Espot i de la de Manyanet. Al nord, els alterosos massissos granítics de Besiberri, Comaloformo, Tumeneia i Montardo d’Aran la separen de la Vall d’Aran. Aquesta zona muntanyosa, juntament amb la vall d’Espot (Pallars Sobirà), forma el parc d’Aigüestortes i Sant Maurici.

El relleu ha estat modelat per les geleres i es caracteritza pels grans circs que s’hi obren i on es troba una important concentració lacustre (estanys de Cavallers, Negre, de Tumeneia, Travessani) i les petites valls encaixades (plana de Boí). Grans boscs i prats d’alta muntanya.

vall de Boí (Alta Ribagorça)Habitada des de temps antics (hi ha restes romanes), el poblament actual es fixà a l’alta edat mitjana. L’economia es basa tradicionalment en la ramaderia i, subsidiàriament, en l’agricultura, però a partir del 1950 sorgí l’explotació hidroelèctrica i la forestal, i el turisme, facilitades aquestes per la construcció de la carretera, així com per la modernització del balneari de Caldes de Boí i els nous hotels que han contribuït a l’increment de visitants.

Destaca l’important conjunt d’esglésies romàniques decorades amb frescos de Taüll, Erill-la-vall, Durro, Boí, Barruera, i, especialment, Sant Climent de Taüll.