Arxiu d'etiquetes: romànics

Misteri, Santíssim -Ripollès-

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XIII)

Nom del conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges.

Es conservà incorrupta fins al 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés (1686) i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Moretó, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir.

Lluçanès, mestre de

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Pintor romànic anònim. Representa el corrent bizantí a Catalunya.

Se li atribueix la pintura sepulcral de Sant Pau de Casserres, una majestat procedent del monestir de Lluçà, el frontal de Santa Magdalena de Solanllong i una peça pintada sobre fusta procedent d’Eguillor.

L’obra mestra és el frontal de l’altar de Lluçà, on aconsegueix una força expressiva enorme amb gran economia de mitjans.

Lloberes

(Gaià, Bages)

Antiga tinença parroquial de Sant Amanç de Pedrós (Sant Jordi de Lloberes). És situada al sector muntanyós nord-oriental del terme.

Consta des del 1053; aviat, però, restà reduïda a ermita, a càrrec dels propietaris del mas Soler de Lloberes.

És un notable exemplar romànic del segle XII.

Lleida, escola arquitectònica de

(Lleida, segle XIII – segle XIV)

Nom d’un estil de monuments arquitectònics de la fi del romànic, caracteritzat per l’abundosa decoració geomètrica de les portalades. En són mostres importants Agramunt, Santa Coloma de Queralt i Vilagrassa.

Pel que fa a l’escultura, els exemples més importants són del segle XIV; en sobresurten el retaule d’Anglesola i els sepulcres dels comtes d’Urgell, traslladats als EUA. A la segona meitat del segle la rica personalitat de l’escultor reial Jaume Cascalls n’orientà l’estil; el seguiren Bartomeu Robio i Pere Aguilar.

Posteriorment s’adverteix en aquesta escola l’influx borgonyó, que palesen les escultures de la seu lleidatana.

Juvinyà

2 Respostes

(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)

Antiga casa forta, romànica.

És un dels exemples més típics de casa rural construïda als segles XI-XII que es conserven a Catalunya.

El 1972 fou declarada monument històric-artístic.

Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae

3 Respostes

(Catalunya, 1960)

Diccionari. Recull els mots llatins i romànics documentats en fonts catalanes dels segles IX, X i XI, amb llur etimologia, significació, referències documentals i derivats en el català actual.

Es publicà en fascicles i el dirigí el filòleg Joan Bastardas i Parera.

Esglésies, les -Bages-

1 Resposta

(Navàs, Bages)

Antic monestir (Santa Maria de les Esglésies, o les Esglésies Clavades), situat a l’interfluvi de les rieres de Sant Cugat i del Mujal.

Amb aquest nom hom coneixia, probablement, l’església del monestir i la de Sant Cugat del Racó, distant 1 km: foren cedides el 927 en alou al monestir de Ripoll pels marmessors de Miró II de Cerdanya.

A Santa Maria hi hagué, el segle XIII, dependent de Sant Llorenç prop Bagà, una comunitat femenina, que el 1326 ja no existia.

L’església, romànica, es conserva encara.

Boí -Alta Ribagorça-

8 Respostes

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Poble (1.282 m alt), a la vall de Boí, a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor.

Després de confluir aquest darrer amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra del primer, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí, prop del poble de Barruera. És un centre turístic.

L’església de Sant Joan, romànica, del segle XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus; només conserva un dels tres absis; el campanar és de planta quadrada.

Contenia una taula de fusta, on és representat sant Pere, actualment al Museu d’Art de Catalunya, igual com la majoria de les pintures romàniques que decoraven els murs laterals.

Bagà, monestir de

Deixa un comentari

(Guardiola de Berguedà, Berguedà)

Antiga abadia benedictina (Sant Llorenç prop Baga).

Fundada abans del 898, gaudí d’una relativa prosperitat als segles X-XI. L’any 1592 s’incorporà a Sant Pau del Camp de Barcelona.

Es conserva part de l’església, d’estil romànic, restaurada.

Avià, frontal d’

4 Respostes

(Avià, Berguedà)

Frontal d’altar, de fusta, pintat pel mestre d’Avià a mitjans del segle XIII o abans, procedent de l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Avià i conservat al Museu d’Art de Catalunya.

Presidit per una Mare de Déu amb l’infant, té quatre compartiments: el de l’Anunciació i la Visitació, el dels Reis Mags, el de la Nativitat i el de la Presentació.

L’enquadrament i la separació dels compartiments imita, amb guix sobredaurat, treballs d’argenteria.