(Alt Urgell / Noguera)
Embassament entre les dues comarques, al sector mitjà del Segre.
Fou inaugurat el 1999, i compta amb una extensió de 1.505 ha i una capacitat de 402 hectòmetres cúbics. La presa té una altura de 101 m i una longitud de coronació de 505 m.
La construcció del pantà obligà al desallotjament total dels nuclis de Tiurana i Bassella.
Les aigües permeten la distribució de cabals cap al canal d’Urgell.
(Alt Urgell / Pallars Jussà / Noguera)
Afluent dretà del Segre.
Neix a la serra de Boumort, entre l’altiplà del pla de Llet i la roca de Senyús, dins l’antic municipi de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell), i que, després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua (Pallars Jussà), on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, les tres comarques.
Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu col·lector entre Miralpeix i Gualter.
Riu entre les dues comarques, que neix als vessants orientals del massís de Rocacorba, dins el terme de Canet d’Adri, fa de límit entre aquest terme i el de Camós, penetra al de Palol de Revardit i aflueix al Terri per la dreta dins el de Cornellà del Terri, davant Sords.
(Reus, Baix Camp / Salou, Tarragonès)
Projecte de canal de navegació que hauria unit el nucli de Reus amb el port de Salou. Projectat a l’inici del segle XIX.
Els comerciants reusencs cobriren la subscripció oberta molt ràpidament i s’iniciaren els treballs, que per raons tècniques (un error de nivell en els càlculs) foren deturats el 1803.
Abans de poder-los reprendre, la guerra del Francès desbaratà el projecte, que ja no fou continuat.
(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)
(o Raür) Riu, afluent dretà del Segre, format a Ur per la confluència dels rius d’Angostrina i de Brangolí; poc després constitueix el límit entre els municipis de Puigcerdà i la Guingueta d’Ix i, per tant, frontera franco-espanyola, fins a l’aiguabarreig amb el seu col·lector.
(Selva / Vallès Oriental)
Afluent esquerrà de la Tordera, que neix als vessants del turó de Montsoriu (637 m alt), dins el terme de Breda, el qual travessa de nord a sud i, després de rebre per l’esquerra la riera de Breda, desguassa prop del límit dels termes de Riells i Viabrea, Breda i Sant Celoni.
(Bages)
Curs d’aigua que neix al Lluçanès, afluent dretà de la riera Gavarresa, que neix al serrat dels Morts, al límit dels termes de Santa Maria de Merlès (Berguedà) i Prats de Lluçanès (Osona).
Després de travessar els termes d’Oristà i de Sant Feliu Sasserra penetra al d’Avinyó, passà per Sant Marçal de Relat i per Santa Eugènia de Relat i s’uneix al seu col·lector prop de la vila.
(Baix Ebre / Matarranya)
Curs d’aigua dels ports de Beseit, capçalera del riu d’Ulldemó, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes.
S’endinsa, dins un enclavament del terme de Tortosa, en el congost de les Gúbies, entre la mola de Catí, al nord, i la vall suspesa de Carlares, al sud.
Més enllà dels estrets del Regatxol, ja dins el terme de Beseit, pren el nom de riu d’Ulldemó.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic poble, fins el 1969 pertanyia al terme de Malpàs. És situat a la dreta del barranc de Raons o d’Esperan (que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana al nucli del Pont de Suert), al límit amb l’antic municipi de Llesp.
L’església de Sant Esteve depenia de la d’Erillcastell.
Masia i hostal modern, a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al sud-est del terme.
El mas havia estat anomenat la Quera Nova, per oposició a la Quera Vella, nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat.
A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X. No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat.
Dades dels Països Catalans 