(Selva / Vallès Oriental)
Afluent esquerrà de la Tordera, que neix als vessants del turó de Montsoriu (637 m alt), dins el terme de Breda, el qual travessa de nord a sud i, després de rebre per l’esquerra la riera de Breda, desguassa prop del límit dels termes de Riells i Viabrea, Breda i Sant Celoni.
(Bages)
Curs d’aigua que neix al Lluçanès, afluent dretà de la riera Gavarresa, que neix al serrat dels Morts, al límit dels termes de Santa Maria de Merlès (Berguedà) i Prats de Lluçanès (Osona).
Després de travessar els termes d’Oristà i de Sant Feliu Sasserra penetra al d’Avinyó, passà per Sant Marçal de Relat i per Santa Eugènia de Relat i s’uneix al seu col·lector prop de la vila.
(Baix Ebre / Matarranya)
Curs d’aigua dels ports de Beseit, capçalera del riu d’Ulldemó, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes.
S’endinsa, dins un enclavament del terme de Tortosa, en el congost de les Gúbies, entre la mola de Catí, al nord, i la vall suspesa de Carlares, al sud.
Més enllà dels estrets del Regatxol, ja dins el terme de Beseit, pren el nom de riu d’Ulldemó.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic poble, fins el 1969 pertanyia al terme de Malpàs. És situat a la dreta del barranc de Raons o d’Esperan (que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana al nucli del Pont de Suert), al límit amb l’antic municipi de Llesp.
L’església de Sant Esteve depenia de la d’Erillcastell.
Masia i hostal modern, a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al sud-est del terme.
El mas havia estat anomenat la Quera Nova, per oposició a la Quera Vella, nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat.
A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X. No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat.
(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat)
Raval, a l’esquerra de la riera de Cervelló, vora la seva confluència amb el Llobregat.
Al punt d’unió de les carreteres de Barcelona a València i a Lleida i la que segueix el Llobregat per la dreta vers Sant Boi de Llobregat.
(o tuca Forcanada) Contrafort (2.875 m alt) septentrional del cap de Tòro, entre la vall de Molieres i la vall d’Es Pois, centrada a l’estanyet d’Es Pois, l’emissari del qual, el barranc d’Es Pois és la capçalera del riu d’Et Joeu.
(Noguera / Segrià)
Canal de la Noguera Ribagorçana, que se’l coneix també amb el nom de canal de Lleida.
Neix prop de l’embassament de Santa Anna, poc després, dins el terme de Castellonroi, hi ha el repartidor del canal (dit casa de Lleida o de l’Aigua) i, al límit amb el d’Alfarràs, la central elèctrica de Pinyana.
Després de passar per Andaní i Alfarràs, entra al Segrià prop d’Almenar; abans d’arribar al terme de Lleida, la sèquia se subdivideix en dos brancals, un dels quals comprèn la sèquia del Mig i la sèquia Major, que ha subministrat aigua potable a la ciutat, després de passar per una bassa depuradora d’Alpicat, fins a la construcció de la conducció directa des de Pinyana, i rega les terres del Segrià fins prop de Lleida.
Les hortes són especialitzades en fructicultura.
(Tredós, Vall d’Aran)
Petit circ lacustre, tributari, per l’esquerra, del riu de Ruda.
És dominat, per l’oest, pel tuc de Pigader (2.537 m alt), cim de la línia de crestes que separa les valls de Ruda i de l’Aiguamòtx.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Veure> gorg Negre (gorg de la Tordera).
