(Ripollès)
Afluent esquerrà del Ter, aigua amunt de Setcases, format pels torrents que neixen entre el pic de coma Ermada i el de Costabona (circ de Concròs).
El vessant esquerra de la vall és boscat (baga de Carboners).
Coma de l’antic municipi de Betlan, és drenada pel riu Burts, afluent del riu Salient per la dreta.
(Garrotxa)
Riu, afluent esquerrà del Fluvià.
Neix al puig de Bassegoda i, després de passar, engorjat, entre els cingles de Gitarriu i la serra de Llorona, desemboca al seu col·lector entre Argelaguer i Besalú.
Curs d’aigua, afluent esquerrà del Gaià, aigua amunt de Pontils. Neix a la serra de Queralt, dins el terme de Bellprat.
Llogaret (1.360 m alt) de l’antic municipi de Toloriu, situat a la dreta del riu de Barguja (afluent per l’esquerra del Segre, que neix al peu del Cadí).
Ha pertangut a la parròquia del Quer Foradat i a l’antic municipi de Bar.
Nom popular del delta de l’Ebre.
Coma de la vall Ferrera, drenada pel riu de Baiau, capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de l’estany de Baiau (2.500 m).
Pastures d’estiu (gespa), especialment a la part baixa (pla de Baiau).
Damunt la coma s’alça el pic de Baiau (2.879 m).
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Riu del poble de Barruera, emissari de l’estany d’Aigüissi.
Desguassa, per la dreta, a la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l’estany de la Llebreta.
(Gironès)
Sèquia de la comarca, que pren les aigües del Ter a Pontmajor i rega el sector de plana de la dreta del riu dels termes de Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà; en aquest darrer terme desguassa al Ter.
Dades dels Països Catalans 