Arxiu d'etiquetes: rius

Urgell, canal alt d’

(Urgell, 1969)

Canal derivat del canal d’Urgell. Construït el 1969 com a obra complementària de les empreses per tal d’augmentar l’eficàcia del canal d’Urgell.

S’aconseguí incrementar la dotació real d’aigua i regularitzar-la al llarg de l’any, ja que deixava cabals balders en èpoques de demanda inferior.

Per tal d’aprofitar-los, es projectaren dos canals suplementaris, que havien d’arrencar del principal pel marge extern, l’esquerre, dits de les Garrigues i de la Segarra. Però només es construí aquest, amb el nom d’alt d’Urgell.

Regà la comarca d’Urgell, entorn de Tàrrega.

Unyòla, l’

(Vall d’Aran)

(aranès: l’Unhòla)  Riu, afluent dretà de la Garona, emissari de l’estany de Liat, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).

Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unyòla, i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò. Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unyòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana.

S’uneix al seu col·lector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unya.

Ulldeter

(Setcases, Ripollès)

Circ glacial del Pirineu, situat entre el circ de Morenç (a l’est) i el de Carançà (a l’oest), envoltat pels pics de Bastiments, Gra de Fajol i dels Lladres, al límit fronterer amb el Conflent, del qual el separa el pas del Bau.

Hi ha la capçalera del Ter, separada per la del Freser pel coll de la Marrana.

A la carena de les fonts (ull) del Ter, a uns 2.600 m d’altitud, el 1975 s’hi bastí l’estació d’esquí Vallter.

Ulldemó, riu d’

(Matarranya / Baix Ebre)

Curs d’aigua dels ports de Beseit, afluent, per la dreta, del Matarranya, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes.

La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol. Després de passar a llevant de Beseit s’uneix al seu col·lector, dins el terme d’aquesta vila.

Turull, barranc del

(Garrigues)

Curs d’aigua, format més avall de l’Espluga Calba per la unió de diversos barrancs (de la vall de Cortals, de la vall de Granada, de Matallonga, de les Hortes).

Es perd a la plana regada pel canal d’Urgell, prop del torrent de la Femosa.

Turonell, el

(Garrotxa)

Afluent dretà del Fluvià, a la comarca.

Neix als vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, travessa de nord a sud el terme de Sant Joan les Fonts i desguassa al seu col·lector sota el promontori basàltic de Castellfollit de la Roca.

Tort, riu -Berguedà-

(Berguedà)

Curs d’aigua de la vall de Lillet, afluent, per la dreta, del Llobregat.

Neix als vessants occidentals del Puigllançada, prop de Gavarrós, dins el terme de Guardiola de Berguedà, i s’uneix al seu col·lector a Santa Cecília de Riutort, dins el terme de la Pobla de Lillet.

Torres, sèquia de

(Segrià)

Canal de regadiu, que rega les hortes del Cappont, Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell fins a Torres de Segre, tot seguint les corbes de nivell de la riba esquerra del Segre.

Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs.

Hom li atribueix origen romà. Apareix documentada el 1154, com a sèquia vetula (és a dir, que ja existia durant la dominació àrab). El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la sèquia des de Castellpagès (Vilanova de la Barca). Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories.

La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la sèquia, particularment al seu pas pel Cappont (el qual, per causa d’un braç del riu Segre que l’envoltava, s’havia convertit en una illa fluvial). En desaparèixer el caràcter illenc del Cappont (segle XVII) continuaren els problemes, quant als desguassos, els ulls, els estalladors, les boqueres, etc.

Torrelles, riera de -Alt Empordà-

(Alt Empordà)

Curs d’aigua, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà, que neix als vessants meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Cantallops, i després de drenar el de Campmany, desguassa dins el de Masarac.

Tòrrec

(Vilanova de Meià, Noguera)

Poble, a l’est del terme, a l’esquerra del riu de Tòrrec, afluent, per la dreta, del Segre davant Vilves.

La seva església de Sant Isidre depèn de la parròquia de Lluçars. Dins el seu terme es troba la cova de la Vansa.

Formà part del municipi de la Baronia de Lavansa.