Arxiu d'etiquetes: Ripollés

Catllar, el -Ripoll-

6 Respostes

(Ripoll, Ripollès)

Antic santuari (Santa Maria del Catllar). Havia estat consagrat el 1040 per l’abat de Ripoll, que havia rebut el lloc del comte de Cerdanya.

Fins al 1970 era del terme de la Parròquia de Ripoll, al cim de la serra del Catllar, prolongació oriental de la serra de Matamala (1.118 m alt), al baix Ripollès, la qual s’estén des de la riera de Vilardell, a l’oest, fins al Ter, damunt Ripoll, a l’est, al qual desemboquen les aigües del vessant meridional, directament o per la vall de les Llosses, que la limita al sud; les aigües del vessant septentrional desguassen al Freser.

Carlat, vall de

3 Respostes

(Setcases, Ripollès)

Nom de la capçalera de la vall del Ter, aigua avall de l’estret de Morenç, al peu del Gra de Fajol, on rep, per la dreta, la coma de l’Orri, fins al poble de Setcases.

Els seus vessants rosts són coberts de boscs (baga de Queràs a la dreta i bosc de la Xoriguera a l’esquerra).

Canes, coll de

1 Resposta

(Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

Depressió (1.120 m alt) de la Serralada Transversal, entre les rieres de Vallfogona i de Ridaura, entre el puig Estela i el pla de Falgars. Hi passa la carretera d’Olot a Ripoll.

Una llegenda originada al segle XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall (la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida). Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al segle XIX.

Camprodon, monestir de

10 Respostes

(Camprodon, Ripollès)

Abadia benedictina (Sant Pere de Camprodon). Fundada el 950 pel comte Guifré de Besalú, en obtenir del bisbe de Girona el domini de l’església, ja existent al principi del segle X. Gràcies a les nombroses donacions dels germans de Guifré, el patrimoni superà àmpliament la vall de Camprodon.

El 1078 el monestir fou unit al de Moissac, amb la qual cosa passà a dependre de Cluny (fins al 1461). Sotmès a diversos saqueigs per part dels francesos durant el segle XVII, fou destruït durant la guerra Gran (1793), encara que després subsistí fins a l’exclaustració del 1835.

De l’edifici monàstic, només en resta l’església romànica de planta de creu llatina (segle XII); la resta de dependències foren demolides el 1936.

Campdevànol, dansa de

2 Respostes

(Campdevànol, Ripollès)

Dansa típica que és balla a la població, dita també gala de Campdevànol, de caràcter cerimoniós, probablement d’origen senyorial, ballada per la festa major, amb melodia pròpia, una de les més belles del folklore català.

Dirigeix la dansa el capdanser, vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores; inicia el ball galejant la batllessa (passeig a la plaça i ball puntejat), després les quatre pabordesses (encarregades de l’altar del Roser) i les balladores restants; és retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final.

Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa, propietària del camp on es feia la festa.

Calm-agra, pla de

3 Respostes

(Mentet, Conflent / Setcases, Ripollès)

Calma residual de la superfície d’erosió postherciniana, compresa entre la portella de Mentet, a l’oest, i els pics de la Llosa (2.503 m alt) i de roca Colom (2.502 m), a l’est.

Forma part de la línia de crestes que separa l’alta vall del Ter de la vall de la Tet.

És un indret cobert de pasturatges i un punt important de concentració ramadera.

Bruguera -Ripollès-

4 Respostes

(Ribes de Freser, Ripollès)

Poble (1.200 m alt), situat al vessant occidental del Taga, a la capçalera de la riera de Bruguera, afluent, per l’esquerra, del Freser; l’església parroquial de Sant Feliu és romànica.

Formà municipi fins a mitjan segle XIX.

Bolòs -Ripollès-

2 Respostes

(Camprodon, Ripollès)

Poble (700 m alt) i antic terme de Freixenet de Camprodon, a l’esquerra de la riera de Bolòs, capçalera de la riera de Salarsa, a la vall del Llierca.

L’església de Santa Maria, consagrada el 1050, conserva elements de la primitiva construcció, romànica; havia pertangut al monestir de Camprodon.

Boixeda, coll de la

Deixa un comentari

(Camprodon / Molló, Ripollès)

Coll (1.100 m alt) de la serra que separa les aigües del Ter de les del Fluvià, al camí de Camprodon a Rocabruna i Beget, el qual segueix el Ritort i el seu afluent, per l’esquerra, el torrent de la Boixeda.

Bestracà, baronia de

6 Respostes

(Camprodon, Ripollès, segle XIV – )

Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà, concedida el 1365 per Pere III el Cerimoniós al seu conseller Pere Blai, senyor d’Ultrera.

Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.