Arxiu d'etiquetes: rieres

Merola -Berguedà-

(Puig-reig, Berguedà)

Poble i parròquia (Santa Maria de Merola), al sud del terme, a la dreta de la riera de Merola (afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig travessa l’antic terme de Merola i desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l’Ametlla de Merola).

L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova (bastida el segle XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola), dins l’actual terme de Viver.

El lloc és esmentat ja el segle IX.

Merlès, riera de

(Berguedà)

Afluent esquerrà del Llobregat, formada per diversos barrancs, drena el Lluçanès.

Passa per Santa Maria de Merlès i desemboca al Llobregat prop de la colònia Riera, aigua avall de Puig-reig.

Matamargó

(Pinós, Solsonès)

Poble, al nord-est del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren el curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo.

L’església parroquial (Sant Pere) depenia, al segle XII, de l’abadia de Cardona.

Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana.

Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts; l’església de Sant Gra depenia de la seva parròquia.

Marmellar, riera de

(Alt Camp / Alt Penedès / Baix Penedès)

(o de Manlleu)  Afluent per la dreta del riu de Foix.

Neix dins el terme de Querol (Alt Camp), al vessant est de la serra de Montagut (962 m alt), travessa el terme d’Aiguamúrcia (Pla de Manlleu) i el del Montmell (Marmellar), al Baix Penedès, i en entrar a l’Alt Penedès (terme de Castellví de la Marca), canvia la direcció oest-est i agafa la nord-sud.

Drena els termes de Sant Jaume dels Domenys i de l’Arboç, i desemboca al seu col·lector prop del poble de Castellet (Castellet i la Gornal).

Marfà, riera de

(Moianès)

(o riera Golarda)  Curs d’aigua, afluent de capçalera de la riera de Calders.

Neix dins el terme de Collsuspina; en el seu curs alt rep els nom de riera de Santa Coloma i de Fontscalents; en travessar el terme de Castellterçol, rep el torrent Mal per l’esquerra, i, després de drenar l’antic terme de Marfà, s’uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders.

Manlleu de Selma

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Antiga quadra, al sector oriental del terme, a la vall de la riera de Marmellar (anomenada també riera de Manlleu), la qual en aquest indret s’eixampla, a la sortida de l’engorjat de l’Infern, i forma el pla de Manlleu, on s’ha format el poble del Pla de Manlleu.

Malrubí, riera de

(Moianès / Bages)

Afluent esquerrà de la riera Gavarresa.

Neix dins el terme de Moià, prop de Sant Feliu de Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d’Oló i de Moià i, després de passar per Artés, aflueix al seu col·lector.

Mallolís -Pallars Sobirà-

(Farrera, Pallars Sobirà)

Despoblat (1.251 m alt), situat a l’esquerra de la riera de Mallolís, que amb la de Farrera aflueix al barranc de Burg, a l’oest del cap del municipi.

L’església parroquial és dedicada a sant Martí.

Malanyeu

(la Nou de Berguedà, Berguedà)

Poble (999 m alt), situat a l’esquerra de la riera de Malanyeu, afluent del Llobregat per l’esquerra, que dominen, al vessant meridional, els cingles de Malanyeu, contrafort occidental de la serra de Catllaràs.

L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen romànic, bé que modificada posteriorment; depèn de la de la Nou.

Major, riera -Osona-

(Osona)

Afluent dretà del Ter. Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, al terme de Viladrau.

Travessa les Guilleries i passa pels termes de Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de Sau, on desemboca aigües avall del pantà de Sau.

La seva conca (133 km²) forma una vall molt encaixada.

Té aigües abundoses de tardor i d’hivern, i un fort eixut de juny a agost. El règim és essencialment pluvial.