Antiga riera del pla de la ciutat, que drenava les aigües procedents dels contraforts de la serra de Collserola, a l’antic municipi de Sarrià.
Fou límit del terme de les Corts de Sarrià, i també dels de Sants i Hostafrancs.
Donà nom a una estació dels Ferrocarrils Catalans inaugurada el 1912.
(Osona)
Afluent de capçalera de la riera Gavarresa, subafluent del Llobregat.
Neix als relleus de Comià, a 1.045 m alt, a ponent d’Alpens (Osona). Té uns 20 km de curs; recorre el Lluçanès en direcció nord-sud, i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d’Olost.
És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d’un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant.
Afluent esquerrà del Ter, que neix a la subcomarca d’Olot, al peu de la serra de Finestres, i que, seguint la direcció nord-oest – sud-est del horst tectònic, corre al peu de Rocacorba, paral·lelament a la vall d’Hostoles.
Travessa la part occidental del Gironès, entre la serra de Ginestar i el puig d’Entreperes, fins a desguassa al Ter, aigües amunt de Girona.
Forma la vall de Llémena, el fons de la qual és cobert de materials basàltics procedents dels corrents de lava compacta dels volcans propers.
La vall és aprofitada per a l’establiment de nuclis de població dedicats a l’agricultura, afavorida per l’abundància d’aigua i la bona qualitat dels sòls volcànics.
Poble (603 m alt) i antic municipi de la Segarra, annexat el 1968 a l’actual. Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera, afluent del Llobregós.
El poble és a la dreta de la riera de Llanera; l’església, dedicada a sant Martí, fou consagrada el 1060.
L’antic municipi comprenia, a més, els pobles i les caseries de Cellers, Claret de Figuerola, Fontanet, Vallferosa, Sant Serni de Llanera i Puig-redon, l’antic terme del mas de Socarrats i l’antiga quadra de Jovans.
(ant: Llaiés) Poble, situat entre muntanyes, en una vall enlairada que davalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles (o riera de Llaés).
L’antic castell de Llaés, ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop de la gran masia de la Vila. Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l’alt domini, que conservà sempre.
L’església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l’abadessa Ranlo i consagrada el 960; el bisbe i abat Oliba la tornà a consagrar el 1025; l’actual fou refeta al segle XVI.
Als segles XI i XII el castell formava part del comtat de Besalú, i el posseïen els vescomtes de Bas, senyors de Milany. El 1342 l’abat comprà al rei tot el domini del castell.
Afluent dretà de l’Anoia (entre Espiells i la Torre-ramona).
Format per la unió de diverses rieres (de Sant Sebastià dels Gorgs, que davalla del massís de Garraf, i de Can Cartró, que davalla de la serra de Font-rubí, entre altres).
Poble (603 m alt), situat a l’esquerra de la riera de Joanetes, és format per un grup de cases (la població és en gran part disseminada) al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics.
El lloc és esmentat ja al segle IX; formà part del vescomtat de Bas.
Formava un municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d’En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu.
(o les Cases de l’Hospital) Antiga quadra, a la dreta de la riera de l’Hospital (afluent de la riera de Navel per la dreta, que neix als cingles de Capolat), aigua avall de Correà.
És centrada per l’antic hospital o hostal del Bisbe, l’església del qual és coneguda amb el nom de Sant Salvador de Montmajor.
Al segle XIX formà el municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí (Aguilar).
Contrafort septentrional del massís del port de Viella, que separa les valls del riu Nere i del seu afluent, per la dreta, el riu d’Hònt Hireda.
Al seu peu hi ha el güell d’Horno, ressurgència de l’aigua de l’estany Nere que dóna origen al riu Nere.
(Castellfollit del Boix, Bages)
Poble, situat a la capçalera de la riera de Grevalosa, que desguassa per la dreta a la de Rajadell, a Castellar.
Dades dels Països Catalans 