(Gironès)
Riera de la comarca, afluent per l’esquerra de l’Onyar.
Neix al massís de les Gavarres, dins el terme de Llagostera, i després de drenar els termes de Cassà de la Selva i de Sant Andreu Salou desemboca al seu col·lector, dins el de Campllong.
(Osona)
Riera del Cabrerès i la plana de Vic, afluent esquerre del Ter.
Amb el nom de torrent de la Rotllada, neix a uns 970 m alt, al peu dels cingles d’Aiats, entre els municipis de Pruit i de l’Esquirol. En rebre el torrent de Sant Julià segueix en direcció nord-est – sud-oest.
S’encaixa entre les calcàries i margues i els gresos de l’Eocè, forma engorjats de 80 a 100 m de profunditat (la Foradada de Cantonigrós, la Barra de Ferro, el gorg del Saborell) i desemboca a uns 380 m alt davant el monestir de Sant Pere de Casserres.
Poble, al límit amb els termes de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a l’esquerra de la riera de Gargallà, afluent de l’aigua d’Ora per l’esquerra, aigua avall de Sorba.
Al segle X el lloc era possessió del monestir de Ripoll.
Hi destaquen l’església parroquial de Sant Andreu i l’antic hostal de Gargallà.
(Vallès Occidental / Baix Llobregat)
Afluent esquerrà del Llobregat, que neix a la serra de l’Obac, dins el terme de Terrassa.
Després de passar prop de Santa Maria i de Sant Miquel de Taradell, de Viladecavalls, d’Ullastrell (sota aquest poble rep, per la dreta, la riera de Sant Jaume) i de Santa Maria de Vilalba, desemboca al seu col·lector poc abans de Martorell.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues)
Caseria, al nord del poble, a la vora de la coma Fumada, afluent, per l’esquerra, del riu de Set.
Havia estat una granja de Poblet (l’any 1179 Ramon de Potelles havia cedit el lloc a l’abat).
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Poble (180 m alt), al massís del Montnegre, a l’esquerra de la riera de Fuirosos, afluent, per la dreta, de la Tordera, davant l’estació de Breda.
L’església parroquial (Sant Roc) és d’origen romànic, però és molt refeta. Al segle XIX, i fins al primer quart del segle XX, formà part del municipi de Montnegre.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà / els Banys d’Arles, Vallespir)
(o de Fraussa) Cim (1.449 m alt) del massís muntanyós que separa els dos municipis, a l’oest del coll de Lli.
Al seu vessant meridional neix la riera de Frausa, afluent, per l’esquerra, del riu d’Arnera.
Afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa, a la seva capçalera, a l’antic municipi de Bagergue, vora Montgarri, emissari de l’estany Nere del Forcall.
Poble (67 m alt), situat a la dreta de la riera de Fonteta, a 1,5 km a l’est de la Bisbal. És esmentat ja el 844.
La parròquia (Santa Maria) fou sufragània de la de la Bisbal des del 904.
Formà municipi independent fins el 1976. L’antic terme comprenia el poble de Fitor, el veïnat d’Abellars i l’antic poble de Torroella de Mont-ras.
Poble, al sector muntanyós del terme, al massís de les Gavarres, a la capçalera de la riera de Fitor, afluent, per la dreta, del Daró.
L’església parroquial és dedicada a santa Coloma. Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus.
Formava part de l’antic terme de Fonteta.
Dades dels Països Catalans 