Veïnat, situat a l’esquerra de la riera de l’Avencó, prop del nucli urbà d’Aiguafreda; l’església de Sant Salvador de l’Avencó, a la dreta de la riera, pertany al terme d’Aiguafreda.
La riera de l’Avencó, afluent, per l’esquerra, del Congost, és formada per la unió de les rieres de Picamena i de la Llobina.
Curs d’aigua intermitent, es forma vora la vila de Palafrugell i, a través de la fossa tectònica que entre els massissos de Begur i de les Gavarres uneix aquesta vila amb Palamós, es dirigeix al mar.
Desemboca vora Sant Antoni de Calonge.
(Fogars de la Selva, Selva)
Poble, a la capçalera de la riera de Ramió, que neix als vessants septentrionals de la Tordera i aflueix a aquest riu per la dreta aigua amunt de la seva confluència amb la riera d’Arbúcies.
De l’església parroquial de Sant Andreu depèn l’antic santuari de la Serra.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble (413 m alt), amb un percentatge alt de població disseminada, situat a l’esquerra de la riera d’Oix.
L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada. Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix, que fou bastit al segle XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà.
Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà. Fou dels Barutell fins al començament del segle XIX, que passà als Sants.
Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca. L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de Sant Miquel de Pera, Hortmoier, Mitjà, Monars, Santa Bàrbara de Pruneres, Talaixà, el Riu, el santuari de les Agulles i el d’Escales i l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja.
Poble, dins l’antic terme d’Anya, situat a l’esquerra de la riera de Montargull (límit amb el municipi de Vilanova de Meià), tributària del Segre a través de la riera de Tòrrec.
De la seva església parroquial (Santa Maria) depenen Folquer i Comiols.
(Sant Feliu de Buixalleu, Selva)
Masia, al nord del poble.
Situat a l’esquerra de la riera de Mollet, afluent per la dreta de la riera de Santa Coloma, que neix al turó de la torre del Vent i desemboca al seu col·lector davant de l’estació de l’Empalme, dins el terme de Massanes.
Llogaret despoblat, a la capçalera de la riera de Molinars, petit curs d’aigua intermitent que neix al vessant meridional del puig de les Guilles i que desemboca al mar a la badia de Colera.
Curs d’aigua, afluent del Congost, una de les dues branques originàries del Besós.
Neix a 620 m d’alt, als vessants interiors de la Serralada Litoral, prop de Vilalba Sasserra.
El seu curs, de 27 km de longitud, és perpendicular a la costa fins a la Depressió Prelitoral, on pren la direcció paral·lela a la Serralada Litoral i travessa longitudinalment el Vallès Oriental, al peu d’aquests relleus, fins a confluir amb el Congost, a Montmeló.
El principal tributari és la riera de Cànoves, afluent de la dreta que procedeix dels vessants del Montseny; per l’esquerra rep la riera de Vallromanes. És de règim pluvial mediterrani.
Les seves aigües s’aprofiten per al regatge (conreus d’horta, farratges), principalment al curs mitjà baix, i al voltant de la seva conca es concentra la població, així com la indústria i els serveis.
Passa per la Roca del Vallès i per Llinars del Vallès; prop d’allí rep la riera de Vallmajor.
Masia i antic castell, dins l’antic terme de Requesens.
Situat a la dreta de la riera de Mirapols, afluent, per la dreta, de la riera d’Anyet, que s’uneix al seu col·lector dins el terme de Sant Climent Sescebes.
(o de Carme) Afluent dretà de l’Anoia.
Neix al coll de la Rovira Seca, prop d’Esblada, entre les serres de Brufaganya i d’Ancosa, que marquen la seva direcció sud-oest – nord-est, que manté fins a l’aiguabarreig a la Pobla de Claramunt.
Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l’Anoia (municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt).
