(Fogars de la Selva, Selva)
Poble, a la capçalera de la riera de Ramió, que neix als vessants septentrionals de la Tordera i aflueix a aquest riu per la dreta aigua amunt de la seva confluència amb la riera d’Arbúcies.
De l’església parroquial de Sant Andreu depèn l’antic santuari de la Serra.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble (413 m alt), amb un percentatge alt de població disseminada, situat a l’esquerra de la riera d’Oix.
L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada. Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix, que fou bastit al segle XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà.
Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà. Fou dels Barutell fins al començament del segle XIX, que passà als Sants.
Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca. L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de Sant Miquel de Pera, Hortmoier, Mitjà, Monars, Santa Bàrbara de Pruneres, Talaixà, el Riu, el santuari de les Agulles i el d’Escales i l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja.
(Sant Feliu de Buixalleu, Selva)
Masia, al nord del poble.
Situat a l’esquerra de la riera de Mollet, afluent per la dreta de la riera de Santa Coloma, que neix al turó de la torre del Vent i desemboca al seu col·lector davant de l’estació de l’Empalme, dins el terme de Massanes.
(Alt Camp / Alt Penedès / Baix Penedès)
(o de Manlleu) Afluent per la dreta del riu de Foix.
Neix dins el terme de Querol (Alt Camp), al vessant est de la serra de Montagut (962 m alt), travessa el terme d’Aiguamúrcia (Pla de Manlleu) i el del Montmell (Marmellar), al Baix Penedès, i en entrar a l’Alt Penedès (terme de Castellví de la Marca), canvia la direcció oest-est i agafa la nord-sud.
Drena els termes de Sant Jaume dels Domenys i de l’Arboç, i desemboca al seu col·lector prop del poble de Castellet (Castellet i la Gornal).
(Moianès)
(o riera Golarda) Curs d’aigua, afluent de capçalera de la riera de Calders.
Neix dins el terme de Collsuspina; en el seu curs alt rep els nom de riera de Santa Coloma i de Fontscalents; en travessar el terme de Castellterçol, rep el torrent Mal per l’esquerra, i, després de drenar l’antic terme de Marfà, s’uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders.
Antiga quadra, al sector oriental del terme, a la vall de la riera de Marmellar (anomenada també riera de Manlleu), la qual en aquest indret s’eixampla, a la sortida de l’engorjat de l’Infern, i forma el pla de Manlleu, on s’ha format el poble del Pla de Manlleu.
Afluent esquerrà de la riera Gavarresa.
Neix dins el terme de Moià, prop de Sant Feliu de Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d’Oló i de Moià i, després de passar per Artés, aflueix al seu col·lector.
Despoblat (1.251 m alt), situat a l’esquerra de la riera de Mallolís, que amb la de Farrera aflueix al barranc de Burg, a l’oest del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí.
(la Nou de Berguedà, Berguedà)
Poble (999 m alt), situat a l’esquerra de la riera de Malanyeu, afluent del Llobregat per l’esquerra, que dominen, al vessant meridional, els cingles de Malanyeu, contrafort occidental de la serra de Catllaràs.
L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen romànic, bé que modificada posteriorment; depèn de la de la Nou.
(Osona)
Afluent dretà del Ter. Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, al terme de Viladrau.
Travessa les Guilleries i passa pels termes de Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de Sau, on desemboca aigües avall del pantà de Sau.
La seva conca (133 km²) forma una vall molt encaixada.
Té aigües abundoses de tardor i d’hivern, i un fort eixut de juny a agost. El règim és essencialment pluvial.
Dades dels Països Catalans 