(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor i eclesiàstic. Pertanyia a les Acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
Escriví una història del port de la capital.
Calva, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: religiosos/es
Brugulat i Gort, Josep A.
(Lleida, 1850 – segle XIX)
Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics, com el d’ardiaca de la seu lleidatana des del 1886.
Ensenyà també al seminari del seu bisbat, i hi destacà per la seva competència.
Boxó i Torres, Antoni *
Religiós caputxí català, conegut per Estanislau de Reus (1855-1918).
Bosch -varis bio-
Ildefons Bosch (Catalunya, segle XIX – segle XX) Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.
Joan Bosch (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802) Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.
Pau Bosch (Catalunya, 1791 – 1831) Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.
Rafael Bosch (Barcelona, segle XVII – 1662) Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.
Ramon Bosch (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX) Argenter. Establert a Barcelona.
Bosch, Xavier
(Torà, Solsonès, 1882 – Catalunya, segle XX)
Eclesiàstic i escriptor. Es féu conèixer amb una Ramell de flors toraneses, recull de proses de costums. Col·laborà a diverses revistes.
Fou notable la seva activitat dins el camp dels estudis folklòrics, especialment pel que fa a la replega de cançons i de balls.
Bosc de Centelles i Cardona, Baltasar
(Centelles, Osona, 1650 – Madrid, 1714)
Escriptor. Religiós camil·lià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers (Flandes).
És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir (Anvers 1701 i Càller 1710), a més de Triunfo de los santos (1694).
Bonastruc Desmaestre
(Girona ?, segle XIV – segle XV)
Rabí de Girona. Intervingué activament en la controvèrsia de Tortosa.
Té un escrit conservat en l’obra Sébet Yëhudà de Sëlomó ibn Verga.
Bonal, Josep de
(Catalunya, segle XIII)
Jurista i religiós. El 1277, essent abat de Sant Feliu de Girona, fou designat amb Arnau Desjardins, bisbe de Tortosa, i Domènec de Terol, per a la ponència redactora del Llibre dels Costums de Tortosa.
No pogué ocupar-se’n. Hagué de substituir-lo Ramon de Besalú.
Blanca de Castella i d’Aragó
(Castella, 1319 – Catalunya ?, segle XIV)
Neta de Jaume II de Catalunya-Aragó. Filla pòstuma de l’infant Pere de Castella i de Maria d’Aragó i d’Anjou. La seva mare la portà a Calataiud.
Fou projectat el seu matrimoni amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor de Biscaia, projecte, aquest darrer, rebutjat pel mateix rei. Tampoc no arribà a terme el seu prometatge amb Pere, hereu de Portugal.
Retirada la seva mare, de Blanca hom només sap que tingué poca salut, i ha sospites que fou monja del monestir de Sixena.
Bertran i Quintana, Jordi
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 18 maig 1928 – )
Eclesiàstic. Consiliari de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) per a Catalunya i Balears (1960-67).
Ha escrit Pels difícils camins de la missió obrera (1968; premi Carles Cardó 1967).
