(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor i eclesiàstic. Pertanyia a les Acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
Escriví una història del port de la capital.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor i eclesiàstic. Pertanyia a les Acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
Escriví una història del port de la capital.
(Lleida, 1850 – segle XIX)
Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics, com el d’ardiaca de la seu lleidatana des del 1886.
Ensenyà també al seminari del seu bisbat, i hi destacà per la seva competència.
Religiós caputxí català, conegut per Estanislau de Reus (1855-1918).
Ildefons Bosch (Catalunya, segle XIX – segle XX) Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.
Joan Bosch (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802) Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.
Pau Bosch (Catalunya, 1791 – 1831) Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.
Rafael Bosch (Barcelona, segle XVII – 1662) Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.
Ramon Bosch (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX) Argenter. Establert a Barcelona.
(Torà, Solsonès, 1882 – Catalunya, segle XX)
Eclesiàstic i escriptor. Es féu conèixer amb una Ramell de flors toraneses, recull de proses de costums. Col·laborà a diverses revistes.
Fou notable la seva activitat dins el camp dels estudis folklòrics, especialment pel que fa a la replega de cançons i de balls.
(Centelles, Osona, 1650 – Madrid, 1714)
Escriptor. Religiós camil·lià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers (Flandes).
És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir (Anvers 1701 i Càller 1710), a més de Triunfo de los santos (1694).
(Girona ?, segle XIV – segle XV)
Rabí de Girona. Intervingué activament en la controvèrsia de Tortosa.
Té un escrit conservat en l’obra Sébet Yëhudà de Sëlomó ibn Verga.
(Catalunya, segle XIII)
Jurista i religiós. El 1277, essent abat de Sant Feliu de Girona, fou designat amb Arnau Desjardins, bisbe de Tortosa, i Domènec de Terol, per a la ponència redactora del Llibre dels Costums de Tortosa.
No pogué ocupar-se’n. Hagué de substituir-lo Ramon de Besalú.
(Castella, 1319 – Catalunya ?, segle XIV)
Neta de Jaume II de Catalunya-Aragó. Filla pòstuma de l’infant Pere de Castella i de Maria d’Aragó i d’Anjou. La seva mare la portà a Calataiud.
Fou projectat el seu matrimoni amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor de Biscaia, projecte, aquest darrer, rebutjat pel mateix rei. Tampoc no arribà a terme el seu prometatge amb Pere, hereu de Portugal.
Retirada la seva mare, de Blanca hom només sap que tingué poca salut, i ha sospites que fou monja del monestir de Sixena.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 18 maig 1928 – )
Eclesiàstic. Consiliari de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) per a Catalunya i Balears (1960-67).
Ha escrit Pels difícils camins de la missió obrera (1968; premi Carles Cardó 1967).