(Tarragona, segle XVI)
Traductor de clàssics. Eclesiàstic i llatinista. Era canonge de la Seu d’Urgell.
Traduí al castellà les obres d’Apià, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los Romanos (Barcelona 1592). De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares (Tarragona 1596).
(Teià, Maresme, segle XVIII – 1752)
Jurista i eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Vic.
És autor d’alguns escrits de dret civil i canònic, a més de tres volums d’anotacions diverses de caràcter erudit.
(Perpinyà, segle XVIII – Barcelona, 1795)
Escriptor, del grup de Tuir, fill de Tomàs de Banyuls i de Martín, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit de Joan Baptista.
Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent. Traduí en vers al català la Zaira de Voltaire (1780-82).
Després de la Revolució Francesa s’establí a Barcelona, on testà el 1795.
(Barcelona, segle XVII – Palamós, Baix Empordà, 1668)
Religiós agustí. Fou catedràtic de teologia a l’Estudi General de Lleida.
Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats.
(Barcelona, 5 desembre 1839 – 31 desembre 1922)
Eclesiàstic i historiador. Professor durant molts anys de patrologia i oratòria en el Seminari de Barcelona.
Va escriure els interessants i documentats estudis: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (1906) i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX (1915-18).
(Catalunya, segle III – Tarragona, 259)
Diaca de l’església de Tarragona. Morí màrtir amb el bisbe Fructuós i el diaca Eulogi.
L’Església Catòlica en celebra la festa el 21 de gener.
(Catalunya, segle XIV – Roma ?, Itàlia, segle XIV)
Religiós. Residí molt de temps a Roma, on fou capellà del papa.
Escriví una cronologia i ressenya històrica dels pontífexs fins al 1321, regnant Joan XXII.
(Catalunya, segle XIV – Vic, Osona, vers 1434)
Teòleg i canonge de Vic des del 1410.
Escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae, del qual foren fetes diverses edicions: a Sevilla (1491), a València (1518) i a Brussel·les amb text bilingüe llatí i castellà (1665).
(Mataró, Maresme, 1819 – 1884)
Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.
Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.
(Berga, Berguedà, 18 octubre 1910 – 21 gener 1976)
Eclesiàstic i escriptor.
Publicà diversos articles sobre la qüestió nacional catalana, que foren recollits en Escrits de temps incerts (1955) i Nacionalisme català (idees i pensaments de mossèn Armengou), escrit inicialment el 1955 amb el nom de Justificació de Catalunya, però revisada i ampliada abans de ser publicada pòstumament, el 1977.
Dades dels Països Catalans 