Arxiu d'etiquetes: reis/reines Catalunya

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

16 Respostes

(Wolfenbüttel, Alemanya, 28 agost 1691 – Viena, Àustria, 21 desembre 1750)

Emperadriu d’Alemanya, reina de Catalunya i lloctinent de Catalunya (1711-13).

Es casà amb el rei Carles III de Catalunya; el matrimoni se celebrà a Viena per poders, i personalment (1708) a Barcelona, on residí la cort.

El 1711, mentre el seu marit, elegit emperador, anava a residir a Viena, l’emperadriu restà a Barcelona en qualitat de lloctinent de Catalunya; el 1713, decidit l’abandó de Catalunya a les mans dels Borbó, partí també ella de Barcelona.

Contràriament a allò que tot Europa suposava, els catalans no s’oposaren a la partença, tot i que era llur darrera garantia davant la decisió aliada de sacrificar-los. Tornada a Viena, es mostrà poc afable amb els refugiats catalans de la cort imperial.

Elionor de Sicília

31 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1325 – Lleida, 20 abril 1375)

Reina de Catalunya (1349-75). Era filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Carintia.

Fou la tercera muller de Pere III el Cerimoniós, amb el qual es casà a València el 1349. Col·laborà eficaçment amb el seu marit, especialment en els esforços per acostar Sicília, governada pels seus germans, a Catalunya.

En la política interior del regnat, formà part del partit advers a Bernat II de Cabrera, gran conseller de Pere III, i fou ella qui en signà el procés en contra i en precipità l’execució (1364).

Fou enterrada al monestir de Poblet. Fills seus van ésser Joan I i Martí I l’Humà.

Elionor de Portugal

2 Respostes

(Portugal, 3 febrer 1328 – Xèrica, Alt Palància, 30 octubre 1348)

Reina de Catalunya. Filla d’Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella.

Fou la segona muller de Pere III el Cerimoniós, amb qui es va casar a Barcelona el 15 de novembre de 1347 . Es traslladà amb el seu marit a València en plena revolta unionista, més endavant partiren cap a Terol i, a causa de la pesta negra, se n’anaren a Xèrica, on morí.

Elionor de Castella i de Portugal

11 Respostes

(Castella, vers 1307 – Castrojeriz, Castella, 1359)

Reina de Catalunya. Filla de Ferran IV de Castella i de Constança de Portugal.

Casada amb Alfons III el Benigne (1329), vidu de Teresa d’Entença, conspirà en favor dels seus fills Ferran i Joan amb donacions territorials, que comprenien gairebé tot el regne de València, i que, després de la protesta d’una delegació valenciana, dirigida per Francesc de Vinatea, foren revocades (1332).

Després d’haver fracassat la revolta de la Unió Valenciana contra Pere III el Cerimoniós, fugí a Castella (1335) i donà suport a Pere I el Cruel.

Passat el seu fill Ferran al bàndol del rei català, Pere el Cruel feu matar primer el seu germà, l’infant Joan, i poc després també Elionor, que havia estat tancada a la fortalesa de Castrojeriz.

Elionor de Castella

4 Respostes

(Castella, 1202 – Burgos, Castella, 1244)

Reina de Catalunya. Filla d’Alfons VIII de Castella i germana de Ferran III el Sant.

Es casà el 1221 amb Jaume I el Conqueridor quan aquest tenia només tretze anys. El 1229 el rei Jaume obtingué el divorci al·legant el seu parentiu, ja que ambdós eren besnéts d’Alfons VII de Castella.

El seu fill Alfons d’Aragó fou, tanmateix, declarat hereu de la corona catalano-aragonesa, però morí abans que el seu pare, el 1260. Elionor se’n tornà a Castella i morí al monestir de Las Huelgas.

Elionor d’Alburquerque

11 Respostes

(Aldeadávila de la Ribera, Castella, 1374 – Medina del Campo, Castella, 16 desembre 1435)

Reina de Catalunya (1414-16). Anomenada La Ricahembra. Filla del comte Sanç de Castella i de Beatriu de Portugal.

Muller de Ferran I d’Antequera (1395), després del compromís de Casp (1412), accedí al tron. A la mort del seu marit (1416), fou proclamat rei de Catalunya el seu primogènit Alfons IV el Magnànim.

Acusada de conspirar contra Joan II de Castella (1430), fou empresonada a Tordesillas, i les seves terres, confiscades i lliurades al conestable Álvaro de Luna.

Corbat, el *

Deixa un comentari

Sobrenom amb què és coneix el comte Berenguer Ramon I de Barcelona (vers 1006-1035).

Constança de Sicília i de Savoia

12 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1247 – Barcelona, 8 abril 1302)

Reina de Catalunya-Aragó (1262-85) i de Sicília (1282-1302). Filla de Manfred, rei de Sicília, i de Beatriu de Savoia.

Es casà (1262) amb Pere II de Catalunya, el qual trobà l’oposició del papat i de Carles d’Anjou, que pretenia la possessió de Sicília. Aquest matrimoni havia de posar les primeres bases del domini català a Sicília.

Després de la mort de Manfred (1266) i del seu hereu Conradí (1268), vençuts per Carles d’Anjou, aquest dominà l’illa, fins que la revolta dels sicilians contra els francesos, o Vespres Sicilianes (1282), donà motiu a la intervenció de Pere II. Aquest, com a marit de Constança, es féu coronar, el mateix any, rei de Sicília a Palerm.

La reina Constança tingué un paper secundari a Sicília, on deixà regnar Pere II i, a la mort d’aquest (1285), els seus fills, Jaume II el Just (1285-95) i Frederic II de Sicília (1296-1337) i ella vestí l’hàbit de clarissa.

Conqueridor, el *

Deixa un comentari

Sobrenom amb què és conegut el rei Jaume I de Catalunya.

Cerimoniós, el *

Deixa un comentari

Sobrenom amb que és coneix el rei Pere III de Catalunya  (1319-87).