Arxiu d'etiquetes: reis/reines Catalunya

Llibre del Rei en Pere

 (Catalunya, 1283 – 1288)

(o Crònica de Bernat Desclot)  Crònica . És la segona de les cròniques catalanes. Escrita per un personatge que amagà la seva identitat sota el pseudònim de Bernat Desclot.

La juxtaposició d’elements llegendaris i de fets rigorosament històrics en constitueix una de les característiques més sobresortints: els cinquanta primers capítols, que comprenen la història anterior al regnat de Pere II el Gran (1276-85), contenen gran nombre d’episodis llegendaris i de prosificacions de cançons de gesta en llengua catalana.

Contràriament, els capítols restants, fins al 168, narren amb rigorosa objectivitat i excel·lent prosa, el regnat de Pere el Gran, per a la qual cosa Desclot es valgué del coneixement personal i directe dels nombrosos esdeveniments i de l’estudi de documents del propi arxiu reial.

Es creu que aquest accés a documents contemporanis de la cancelleria s’explica perquè (bé que no s’hagi pogut comprovar) Bernat Desclot devia ésser el pseudònim del tresorer reial Bernat Escrivà.

Desclot, prosista excel·lent i cronista professional, s’esforçà a narrar objectivament, bé que no pot amagar l’admiració per la figura del rei Pere II. Destaquen especialment els passatges en què es narra la invasió de Catalunya pels croats de Felip III l’Ardit.

Llibre de les Nobleses dels Reis

(Barcelona, segle XV)

Compilació històrico-llegendària feta per Francesc. Recull erudit de genealogies, cròniques, històries i llegendes compost durant el segle XV, però aprofitant compilacions anteriors.

Encara que faci referència a la història general, interessa sobretot a la historiografia catalana perquè s’hi recullen, entre altre material, els Gesta Comitum Barcinonensium en vulgar, les Cròniques de Desclot, Muntaner i Sant Pere de les Puel·les, les llegendes d’Otger Cataló, d’Amic e Melis, de les torres del mur de Barcelona i la de Guillem Ramon de Montcada, alguna anotació procedent del Cronicó dels fets d’Ultramar i d’altres procedents d’un Cronicó Barcinonense, una narració de la primera conquesta de Mallorca, dos capítols d’una crònica desconeguda sobre la jovenesa de Pere II el Gran, etc.

Ultra això, s’hi afegeixen les històries fabuloses de matèria clàssica.

El manuscrit, original i únic, és conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Liberal, el *

Sobrenom del rei Alfons II de Catalunya  (1265-91).

Just, el *

Deixa un comentari

Sobrenom del rei Jaume II de Catalunya  (1267-1327).

Joana de França i de Navarra

Deixa un comentari

(França, maig 1350 – Besiers, França, 16 setembre 1371)

Princesa de França. Filla de Felip IV de Valois i de Blanca de Navarra.

Promesa (1370) amb l’infant Joan, fill gran de Pere III el Cerimoniós i futur rei Joan I el Caçador.

Abans, però, hagué de renunciar els seus drets a la corona de França, i en el viatge d’anada a Catalunya morí de malaltia.

Joana I de Catalunya

7 Respostes

(Toledo, Castella, 6 novembre 1479 – Tordesillas, Castella, 12 abril 1555)

“la Boja”  Reina de Catalunya-Aragó (1516-55). Filla dels Reis Catòlics i casada amb l’arxiduc Felip el Bell (1496), fill de Maximilià d’Àustria.

Poc després de néixer el seu fill Carles començà a mostrar símptomes de bogeria. Morta Isabel la Catòlica (1504), es plantejà el problema de la successió a Castella. En la concòrdia de Salamanca (1505) s’acordà el govern conjunt de Felip, Ferran II el Catòlic i Joana.

Per la concòrdia de Villafàfila (1506) Ferran es retirà a Catalunya-Aragó. Felip fou proclamat rei, i es declarà la incapacitat de la reina. Mort Felip (1506), Ferran tornà a ocupar el poder (1506-16), fins que l’assumí el fill de Joana, Carles I de Catalunya.

L’aixecament comuner (1520) la reconegué com a sobirana en la lluita contra Carles.

Joan II, Guerra contra -1462/72-

257 Respostes

(Catalunya, 1462 – 1472)

(o Guerra Civil Catalana)  Conflicte civil que enfrontà el rei Joan II de Catalunya a sectors institucionals i socials.

Fou la culminació d’un plegat de conflictes interns (reivindicacions dels remences, lluites entre la Busca i la Biga, malestar pel Compromís de Casp). Aquesta inestabilitat portà la victòria a Joan II (pau de Pedralbes, 1472).

La guerra va accentuar la decadència de Catalunya.

Isabel II de Borbó

70 Respostes

(Madrid, 10 octubre 1830 – París, França, 9 abril 1904)

Reina d’Espanya (1833-68). Fou el primer monarca espanyol a utilitzar aquest títol. Filla de Ferran VII de Borbó i de Maria Cristina de Borbó.

Proclamada reina a tres anys, fou declarada major d’edat a tretze. Durant la seva minoritat actuà de regent la seva mare, que coincideix amb la Primera Guerra Carlina, després vingué la Dècada Moderada (1844-54), el Bienni Progressista (1854-56), la reacció moderada (1858-64) fins a la revolució de setembre de 1868, que destronà Isabel.

Casada a setze anys amb el seu cosí Francesc d’Assís de Borbó, hom li atribuí diversos amants. Tingué vuit fills, entre els quals, Alfons XII de Borbó.

Durant el seu regnat estigué sotmesa a la camarilla que formaven sor Patrocinio i el pare Fulgencio, els quals foren combatuts pel pare Antoni Maria Claret, que fou confessor seu els darrers anys del regnat.

Humà, l’ *

Deixa un comentari

Sobrenom del rei Martí I de Catalunya  (1356-1410).

Gran, el * -rei Catalunya-

Deixa un comentari

Sobrenom del rei Pere II de Catalunya (1240-1285).