(Perpinyà, 1620 – 1676)
Eclesiàstic jesuïta. Fou rector del col·legi de Perpinyà. Quan el Rosselló fou incorporat a França (1659) col·laborà a difondre-hi la cultura francesa i fou el primer que predicà en aquesta llengua a la catedral de Perpinyà (1676).
Fou professor de l’Estudi General de la ciutat i escriví Congregació de la Verge Maria dels Socors (1666) i Vida del venerable padre Francisco Suárez (1671).
(Palma de Mallorca, 19 febrer 1745 – 28 gener 1827)
Polític i erudit. Germà de Josep. Marquès de Casa Desbrull i cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.
Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778) i professor de matemàtiques del col·legi de cadets.
Durant la guerra del Francès, fou nomenat cap polític de les Illes (1812-14).
(València, segle XVIII – Madrid, 1782)
Economista i jurista. Doctor en dret civil i en canònic.
Fou professor de grec a la Universitat de València i catedràtic de filosofia moral i dret públic del Seminario de Nobles de Madrid, on fou elegit membre de l’Academia de la Historia.
És autor d’unes Lecciones de economía civil o del comercio (Madrid 1779), en què feia conèixer les doctrines econòmiques de Condillac, de Hume i de Cantillon.
(Palma de Mallorca, 1554 – 1633)
Historiador. Ingressà a la Companyia de Jesús (1602) i exercí com a professor a Catalunya i Aragó. Deixà l’orde el 1614 i tornà a Mallorca, on fou nomenat cronista general (1631).
Escriví una Historia general del reino de Mallorca, en dos volums, tot i que només se’n publicà el primer (1632), ja que el segon es va perdre. Fou continuada per Vicenç Mut i Jeroni Agustí Alemany.
(València, 23 maig 1964 – )
Artista plàstica. Estudià a la facultat de belles arts de València i s’especialitzà en escultura. Des del 1989 fou professora d’aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l’any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València.
Treballà individualment i també amb el col·lectiu valencià Laboratorio de Luz. Ha exposat individualment a Madrid, també ha participat en diverses exposicions col·lectives.
En la seva obra reflexiona sobre l’espai i el temps amb la projecció de llums sobre materials diversos.
(Godella, Horta, 1843 – València, 1920)
Compositor. S’establí a València, on es dedicà a l’ensenyament.
És autor de les sarsueles Apuros d’un novençà, El mestre d’escola, El suplicio de un tutor, etc.
(Perpinyà, 18 agost 1870 – 26 abril 1934)
Escultor autodidacte. Conegut per Han Coll. Fou professor de dibuix a Sant Lluís Gonçaga i un dels vitalitzadors de la vida rossellonesa amb l’equip d’Albert Bausil.
Autor de fins medallons, d’estatuetes simples i també d’obres fortes.
(València, 1864 – País Valencià, segle XIX)
Enginyer industrial. Fou professor a les universitats de València, Saragossa i Barcelona.
Nomenat director tècnic de la primera empresa valenciana d’energia elèctrica, instal·là a València el primer sistema d’enllumenat elèctric, així com els primers telèfons (1883).
Més tard dirigí les fàbriques de tabac de València i Alacant, i les fàbriques de gas i electricitat propietat del marquès de Campo.
(Titaigües, Serrans, 27 setembre 1777 – Madrid, 27 febrer 1827)
Botànic i agrònom. Professor d’àrab a Madrid, on tingué per deixeble Domènec Badia (Alí Bei), amb el qual viatjà per França i Anglaterra.
Restà a Andalusia, d’on estudià la flora, Retornà el 1812, després d’haver recollit nombrosos materials i escrit diverses obres de botànica i agricultura.
Dades dels Països Catalans 