(Barcelona, 1937 – 20 desembre 2017)
Historiador i sacerdot. Professor a la Universitat de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual fou degà (1973-79).
Ha publicat, entre altres estudis: Situació religiosa de Barcelona en el segle XVI (1970), El Seminari de Barcelona 1868-1982 (1983), L’Església de Barcelona en la crisi de l’antic règim 1808-1833 (1986).
Delegat episcopal d’ensenyament i catequesi de Barcelona (1973-81), ha desenvolupat també tasques ecumèniques.
(Sabadell, Vallès Occidental, 4 abril 1943 – )
Arquitecte (1970). Format a l’Escola de Barcelona, de la qual fou professor (1971), també professà a l’ILAUD d’Urbino.
És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona (1975-81, premi FAD). Des de l’any 1976 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt. Obra conjunta són uns blocs d’apartaments a Cerler i l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (1984).
Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi FAD de restauració (1982).
(Barcelona, 1911 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 maig 1989)
Editor i publicista. Fill de Jaume Aymà i Ayala.
Professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Autònoms de Catalunya, i membre de la junta directiva del Col·legi Oficial de Professors de Català.
Col·laborà a “La Publicitat”, “Meridià” i “Revista de Catalunya”.
Amb el seu pare fundà l’editorial Aymà i el premi Joanot Martorell.
(Organyà, Alt Urgell, 1898 – Montserrat, Bages, 1979)
Escripturista. Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari. Es formà a l’École Biblique de Jerusalem (1930-48) sota el guiatge de M-Joseph Lagrange, L-Hugues Vincent, Paul Dhorme i F.M. Abel.
Ha traduït i comentat els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat (1935-66), així com l’edició manual de la mateixa Bíblia (1966-67). Ha preparat l’edició del Llibre de Job (1968). Ha publicat algunes monografies històriques i exegètiques.
(Barcelona, 10 juny 1919 – 9 febrer 1993)
Matemàtic. Estudià a la universitat de Barcelona de la qual el 1945 fou nomenat professor.
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1961) i ha publicat nombrosos articles, memòries i cursos sobre equacions diferencials i distribucions.
(Barcelona, 1924 – 1936)
Associació. Fundada per acollir els professors destituïts i els ensenyaments de la Mancomunitat, suprimida per la Dictadura de Primo de Rivera.
Va organitzar diverses obres d’interès general, científic o cultural i moltes de dedicades al món obrer, com l’Associació Obrera de Concerts, orientada per Pau Casals. Durant alguns cursos acollí els Estudis Universitaris Catalans.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI)
Canonista. Fou professor de decrets a la universitat d’Osca i vicari general de les diòcesis d’Oriola i de Tarragona.
És autor del tractat Responsum sive tractatus de Synodo Diocesana per Episcopum indecenda atque habenda de que illius statutis condendis sine consensu Capituli (Tarragona 1604), on parteix del criteri comú en dret canònic, que la missió dels capítols catedrals en els sínodes era merament consultiva.
(Barcelona, 22 març 1903 – 28 gener 1971)
Gramàtic. Format a l’oficina de correctors de l’Institut d’Estudis Catalans. Després de la guerra civil organitzà i professà nombrosos cursos de gramàtica catalana.
Traduí La importància d’ésser fidel (1938) d’Oscar Wilde. Publicà Vocabulari castellà-català abreujat (1958), Vocabulari català-castellà abreujat (1961) i Llenguatge i gramàtica (1970 i 1971), en dos volums (recull dels seus articles publicats a “Serra d’Or”). En col·laboració amb Joan Triadú publicà Lectures escollides (1962, 1965, 1969), en tres volums.
Fou un dels fundadors del quartet vocal Orpheus.
(Saragossa, 1895 – Barcelona, 1972)
Capità de la marina mercant (1926). A partir dels anys trenta residí a Barcelona.
El 1936 fundà el Museu Marítim de Catalunya, del qual fou director, així com de l’Escola de Marina Mercant de la Mediterrània. El mateix any, la Generalitat el nomenà comandant del vaixell-escola “President Macià”.
Després de la guerra civil es dedicà a l’ensenyament privat.
(Barcelona, 16 juliol 1944 – )
Historiadora de la literatura. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Mercè Rodoreda.
Ha treballat en el camp de l’ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària.
És autora de diversos estudis sobre l’obra de Mercè Rodoreda. Ha publicat també Marginats i integrats a la novel·la catalana (1987), premi Crítica Serra d’Or 1988, i ha col·laborat en la Història de la Literatura Catalana.
En castellà, ha escrit El mundo místico de Gabriel García Márquez (1982).
Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació.
