(Barcelona, 12 novembre 1753 – Cadis, Andalusia, 14 febrer 1835)
Metge. Estudià medicina a Cadis i fou metge militar de marina i, més tard, professor del Col·legi de Cirurgia de Cadis, el qual arribà a dirigir.
Entre les seves obres, ultra els discursos inaugurals dels anys 1790 i 1798, cal citar Elementos de geometría y física experimental (1788) i Memoria descriptiva de la fiebre amarilla que en 1800 se padeció en Cádiz.
(Sitges, Garraf, 11 juliol 1903 – Barcelona, 8 febrer 1983)
Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, professor adjunt de la Universitat Autònoma, redactor en cap dels “Annals de Medicina” i del “Butlletí de la Societat de Tisiologia”.
És autor d’un Atlas de radiología clínica de l’aparell respiratori (1932-35), d’El cor dels pneumòpates i el pulmó dels cardiacs (1971) i molts altres treballs sobre patologia.
(Barcelona, 13 agost 1786 – Madrid, 28 setembre 1850)
Militar i escriptor. Participà en la guerra contra Napoleó. El 1810 es retirà a Cadis.
Fou professor a les acadèmies militars de Cadis (1811-14) i Alcalà (1814-22) i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841.
És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días (1827), d’una Memoria sobre el canal de Amposta i d’unes apuntacions d’un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809.
(Barcelona, 1894 – 17 desembre 1983)
Violinista, compositor i professor. Estudià a l’Escola Municipal de Música. L’Ajuntament de Barcelona li atorgà un premi extraordinari de violí, el 1914.
Ha fundat una acadèmia per a l’ensenyament musical. És autor d’algunes obres de música de cambra.
(Barcelona, 8 novembre 1889 – 1980)
Relligador. Les seves enquadernacions han exercit un mestratge en l’art del llibre. A part les seves activitats professionals ha portat una efectiva docència.
Ha estat director del Conservatori de les Arts del Llibre, secció de l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona.
(Barcelona, 1872 – 1911)
Arquitecte. Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l’Escola Superior d’Arquitectura.
Treballà amb Gaudí a la casa-palau del Comte de Güell i amb Lluís Domènech i Montaner en la direcció de les obres del Gran Hotel, de Palma de Mallorca. Autor, encara, de diversos edificis industrials i particulars.
El 1906, l’ajuntament de Barcelona li premià la casa Pince, al carrer de Ferran.
(Tàrrega, Urgell, 24 gener 1864 – Barcelona, 16 gener 1948)
Pintor i escultor Germà de Ramon. Féu estudis artístics a Barcelona i els amplià a Roma. En tornar, fou professor d’escultura a les escoles de Belles Arts de Màlaga, Sevilla i, finalment, a la de Barcelona.
Fou premiat en exposicions nacionals i en les de Madrid i París (on li fou atorgada la medalla d’or per l’obra Astúcia i força).
Com a pintor, la seva obra és qualitativament inferior. Està representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Barcelona, 1825 – 23 agost 1880)
Pintor. Professor de perspectiva a l’Escola de Belles Arts.
Conreà la pintura d’interiors (els de la catedral de Barcelona (1866) i els de l’església de Santa Maria del Mar (1868), que presentà a l’exposició de Madrid). Conreà també la pintura a l’aire lliure (Vista panorámica de Barcelona).
Autor de Viaje óptico por España i Tratado elemental de perspectivas.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Dominicà del convent de Girona. El 1411 fou professor a Santa Caterina de Barcelona, on anys després ocupà la regència dels estudis.
El 1437 retornà a Girona com a prior, on es distingí per la seva obra de predicador.
(València, 3 desembre 1917 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 12 març 1997)
Ceramista. Filla del també ceramista Joan Baptista Alòs i Peris, als 11 anys la seva família es traslladà a Barcelona. Estudià i des del 1945 ha estat professora de l’Escola del Treball de Barcelona.
Ha exposat sovint al país i a l’estranger. Li han estat atorgades distincions d’importància. Té obres als museus de València, Ginebra i Faenza (Itàlia).
En les seves obres destaca la utilització de l’esmalt, que dóna a les superfícies una qualitat mineral.
Dades dels Països Catalans 