(Alcoi, Alcoià, segle XVII – València, 1666)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de la Universitat de València. Excel·lí com a predicador en llengua catalana, fet poc corrent a l’època.
Pels anys 1656-71 hi hagué edicions diverses dels seus sermons.
(València, segle XVI – 1562)
Religiós mercenari. Fou predicador, teòleg i hel·lenista de mèrit. Ocupà càtedres a les universitats de València, Salamanca i París.
Publicà en llatí diverses obres, la major part de les quals estudien les idees filosòfiques d’Aristòtil.
Francesc Gil (Canals, Costera, segle XVI – València, 1606) Gramàtic. Mestre de gramàtica de l’estudi general de València (1581-1604). És autor d’un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l’estudi general el 1585.
Joan Tomàs Gil (Alacant, 1705 – País Valencià, segle XVIII) Frare de l’orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d’altres escrits.
Joaquim Gil (València, 1767 – després 1827) Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828).
Josep Gil (València, 1759 – Montcada de l’Horta, Horta, 1828) Escultor. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales.
Pere Gil (País Valencià, segle XVI) Metge i filòsof. Era doctor en filosofia i en medicina. Fou catedràtic de la Universitat de València. El 1554 publicà les seves Instituciones dialecticae.
(València, segle XVII – 1658)
Religiós agustí. Ocupà càrrecs en el seu orde i excel·lí com a predicador, així com pels escrits que publicà preparant la canonització de sant Tomás de Villanueva.
(Campos, Mallorca, 1668 – Illes Balears, segle XVIII)
Jesuïta. Excel·lí com a predicador i lul·lista. Publicà alguns escrits.
(Elx, Baix Vinalopó, 22 gener 1834 – 3 gener 1881)
Eclesiàstic i predicador. Publicà Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la venida de la Virgen inclusive… (1855), a més de diversos sermons.
Es tracta de la primera edició coneguda del Misteri d’Elx. Aquesta obra comprèn el text, en català, i la traducció castellana.
(Catalunya, segle XVII)
Frare carmelità. Tingué gran fama com a predicador.
(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1700)
Frare dominicà. Fou teòleg i predicador notable. Obtingué la càtedra de prima a la universitat de Càller (Sardenya).
És autor de Sermones varios, Curso filosófico i Pactos de predicativa.
(Albal, Horta, 8 desembre 1856 – Gandia, Safor, 18 octubre 1924)
Eclesiàstic. Sacerdot de la diòcesi de València i capellà de la Misericòrdia, entrà a la Companyia de Jesús (1893).
Destacà com a predicador missioner, com a promotor de caixes d’estalvis populars i, sobretot, per la creació (1909) de la llebroseria de Fontilles (la Vall de Laguar). Fundà la “Revista de Gandia”.
Dades dels Països Catalans 