Arxiu d'etiquetes: pobles

Bausen (Vall d’Aran)

10 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 17,72 km2, 931 m alt, 64 hab (2016)

0vall_aranSituat just a la frontera amb el territori francès, al peu de la serra de Vacanera, a l’esquerra de la Garona, al nord de Lleida. El terreny, força accidentat, és drenat pel riu de Bausen, afluent de la Garona, i és cobert de pinedes, fagedes i avetars; també té bons prats naturals.

S’hi cultiven cereals, patates i farratges, però l’activitat principal es la cria de bestiar vaquí i oví, que aprofita les pastures d’altura i l’explotació forestal. Hi ha uns jaciments miners avui pràcticament abandonats, així com també una serradora i, al caseriu de Pontaut, una central hidroelèctrica. Àrea comercial de Viella.

El poble és situat en un coster, damunt la riba esquerra del riu de Bausen; l’església parroquial de Sant Péir Ad Vincula, del segle XVIII, conserva una estela cinerària romana.

Dins el terme hi ha el lloc fronterer del Pont del Rei (Et Pònt det Rei).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Batea (Terra Alta)

10 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 128,41 km2, 376 m alt, 1.967 hab (2016)

0terra_altaSituat en un terreny pla, entre l’Ebre i el seu afluent, l’Algars, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó. A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i garrigues.

L’economia del municipi es basa principalment en el conreu de vinya i l’olivera i en la transformació dels seus fruits en vi i oli, que és la principal activitat industrial del municipi. Durant el segle XX els conreus de la vinya han guanyat molta pobl_bateasuperfície per la recuperació de les terres que havien romàs sense conrear després de la fil·loxera. Aprofitant les aigües de l’Algars per als regatges s’hi cultiva una part de regadiu: cereals i alfals. Mentre que la ramaderia ovina té escassa incidència, s’han desenvolupat granges (conills i guatlles). També hi ha petites empreses de confecció.

El poble, que agrupa actualment tota la població del municipi, és en una plana, al peu dels tossals que formen les muntanyes de Batea; destaca el nucli antic o Vila Closa, amb la plaça Major, amb uns interessants porxos dels segles XIII i XIV, i la Torre Martí, casal d’origen medieval; l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVII, té una important façana barroca.

Dins el terme hi ha els antics pobles d’Algars i de Pinyeres, prop del qual hi ha el tossal del Moro, on s’han trobat restes d’un poblat ibèric, i el caseriu del Masnou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa

Bassella (Alt Urgell)

19 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 70,25 km2, 423 m alt, 235 hab (2016)

0alt_urgell(abans Castellnou de Bassella)  Estès a banda i banda del Segre, a la seva confluència amb la ribera Salada, des de la serra d’Oliana fins a la del Pubill, a l’extrem sud de la comarca. A la part muntanyosa hi ha boscos d’alzines i de pins.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, força mecanitzada i amb predomini del secà (blat, ordi i civada) sobre el regadiu (patates i alfals per al bestiar); i la ramaderia (granges de porcs i ovelles). Àrea comercial de Ponts. La població ha anat minvant des del 1910.

El municipi es troba afectat pel pantà de Rialb, inaugurat l’any 1999 i que ha inundar bona part del terme.

Al poble de Bassella, negat pel pantà, destacava l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, dita de la Garrola, i el pont penjant de fusta.

A més d’aquest nucli i de Castellnou de Bassella, dins el terme es troben els pobles i llogarets de la Clua d’Aguilar (amb l’església romànica de Sant Sebastià), Aguilar de Bassella, Altés, Guardiola de Segre, Saranyana i Ogern, la caseria de Mirambell, l’antiga església parroquial de la Salsa, la masia i antic terme de la Portella i l’antic hostal del Corb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Baronia de Rialb, la (Noguera)

24 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 145,08 km2, 388 m alt, 240 hab (2016)

0nogueraSituat a la part baixa de la conca del Rialb, a la dreta del Segre, i estès cap al nord fins a la serra de Sant Quiri, al límit amb el Pallars Jussà. El terreny és força accidentat, amb abundància de boscos.

Els escassos recursos econòmics del municipi, limitats a l’agricultura de secà i, en part, a l’apicultura, com també la dificultat de les comunicacions, han provocat un progressiu descens de la població des de mitjan segle XIX.

D’altra banda, el poblament és molt dispers i repartit en un conjunt de grans masies i petites caseries disperses, i comprèn els pobles i llogarets del Puig de Rialb, Bellfort, Palau de Rialb, Pallerols de Rialb, Polig, Sant Cristòfol de la Donzell, Sant Martí, la Serra de Rialb, Vilaplana, el Cerdanyès, la Donzell de Sant Cristòfol i Gualter (que és el nucli habitat més important i on hi ha el monestir benedictí del mateix nom), a més de les caseries de les Olives i la Guàrdia, l’antic castell i monestir de Salinoves, i la casa de Confós. La casa de la vila és a la masia de la Torre de Rialb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Barberà de la Conca (Conca de Barberà)

10 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 26,60 km2, 475 m alt, 478 hab (2016)

0concaSituat al límit de l’Alt Camp, a l’esquerra del riu Francolí i travessat pel seu afluent, l’Anguera, al nord de Tarragona. El territori s’enfila al nord-est per la serra de Comaverd, on hi ha alguns boscos de pi blanc, si bé hi domina la garriga.

La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, vinya, oliveres, avellaners i ametllers. Hi ha una cooperativa agrícola de llarga tradició a la zona. Amb tot, a partir de finals del segle XIX, sobretot arran de la plaga de la fil·loxera, la població ha sofert una constant davallada.

El poble ocupa el pendent de migdia d’un turó, a la part superior del qual s’alçava el castell de Barberà, del qual encara és conserven restes; el nucli antic és de notable interès arquitectònic; l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, és barroca-neoclàssica. Fou el centre de la comanda de Barberà, instaurada pels templers el 1143.

El terme comprèn també el poble d’Ollers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Barbens (Pla d’Urgell)

19 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 7,56 km2, 283 m alt, 943 hab (2016)

0pla_urgellSituat al nord-oest de Tàrrega, a la plana esquerra del Segre, al mig de la plana d’Urgell, al límit amb la comarca de l’Urgell.

La font principal d’ingressos del municipi prové d’una notable ramaderia, porcina i ovina, complementada per l’agricultura de regadiu, sobretot arbres fruiters (pera i poma), que s’alimenta del canal d’Urgell. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble, vora el nucli de Seana, pertanyent al municipi de Bellpuig d’Urgell, és esmentat ja el 1099; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria.

El 1166 l’orde del Temple va adquirir el castell de Barbens i fou creada la comanda de Barbens. Extingits els templers, continuà com a comanda hospitalera.

El terme municipal comprèn també el nucli del Bullidor i el despoblat d’Aguilella, per bé que aquest es troba separat de la resta del territori pel municipi de Tornabous.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Banyeres del Penedès (Baix Penedès)

11 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 12,19 km², 173 m alt, 3.091 hab (2016)

0baix_penedes(ant: la Guàrdia de Banyeres)  Situat entre els municipis de l’Arboç i de Llorenç del Penedès. El terreny és planer, amb lleugeres ondulacions, ocupat en part per boscos de pi blanc, garrigues i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, complementada per l’avicultura. Al municipi també hi ha una fàbrica de vidre que ocupa bona part de la població activa. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

Al poble, aturonat, hi destaca la plaça Major, amb una entrada per tres arcades.

Dins el terme, on abunden restes romanes de superfície, hi ha el santuari de Banyeres, amb l’església romànica de Santa Maria, els veïnats de Saifores i de Sant Miquel i la gran casa de Sabartés.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Balsareny (Bages)

17 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 36,91 km2, 327 m alt, 3.285 hab (2016)

0bagesSituat en plena conca d’erosió del Llobregat que travessa el municipi de nord a sud, enfilant-se per l’oest fins al tossal de les Pinasses. La part muntanyosa és ocupada per boscos de pi blanc i pasturatges.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, vinya i prats), la de regadiu és només per a consum local; la ramaderia (oví, cabrum i porcí), l’explotació de jaciments de sals potàssiques i la indústria (tèxtil, química i dels derivats de la fusta). Àrea comercial de Manresa.

Prop del poble hi ha l’antic castell de Balsareny (segle XIV), restaurat i condicionat, sobre un turó, i l’església romànica de la Mare de Déu del Castell, conserva la nau central del segle XIII.

Dins el terme es troben el llogaret de Puigdorca, l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana i nombroses masies. Anualment s’hi celebra la festa dels traginers, d’antiga tradició.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Els Pastorets – Centre Excursionista

Balenyà (Osona)

11 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 17,37 km2, 587 m alt, 3.705 hab (2016)

0osonaSituat a la plana de Vic, al límit amb el Vallès Oriental, entre els altiplans del Moianès i la vall del Congost. La zona més muntanyosa és ocupada per boscos i pastures.

L’agricultura, dominada pel secà; la ramaderia (porcina, bovina i ovina), força desenvolupada, i la indústria, en part derivada de l’agricultura (embotits), així com de filats i de teixits, són les bases de l’economia local. L’ascens demogràfic del municipi ha estat constant al llarg del segle XX.

Al poble n’és notable l’antiga església parroquial de Sant Fruitós.

Dins el terme hi ha el raval de l’estació o de Sant Miquel (en part, de fet, dins el terme de Seva), les ruïnes de Santa Maria Savall i algunes masies d’interès. La capital del municipi és els Hostalets de Balenyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Avinyonet del Penedès (Alt Penedès)

17 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 29,13 km2, 280 m alt, 1.665 hab (2016)

0alt_penedesSituat entre la Depressió Pre-litoral i els contraforts del massís de Garraf, les rieres de l’Ordal i de Sant Sebastià dels Gorgs drenen el terme. Les terres no conreades són ocupades per boscos, sobretot de pi blanc, i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola, amb predomini del secà, especialment la vinya, i del regadiu per al consum local (fruita i hortalisses). La ramaderia n’es el complement. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El terme comprèn els pobles de les Cabòries, cap del municipi, Cantallops, les Gunyoles, l’Arboçar, Sant Sebastià dels Gorgs (on hi ha el monestir benedictí del mateix nom, romànic) i Avinyonet, que dóna nom al municipi i que en va ser l’antic centre, amb l’església de Sant Pere.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques