Arxiu d'etiquetes: pobles

Floresta, la (Garrigues)

5 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 5,46 km², 316 m alt, 155 hab (2016)

0garrigues

A l’est de les Borges Blanques, al límit amb la plana d’Urgell. Situat prop de la zona de regadius del canal d’Urgell, l’aigua no arriba, però, al terme.

La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura de secà, dedicada sobretot a l’olivera, amb conreus associats de vinya, ametller i cereals. Les terres són d’explotació directa. La ramaderia (porcina i ovina) i l’avicultura fan de complement. Hi ha una cooperativa agrícola per a la producció d’oli. Hom explota pedreres de gres. Àrea comercial de Lleida. La població ha experimentat un fort descens a partir del segon terç del segle XX, si bé actualment s’ha estabilitzat.

El poble és a la vora del torrent de Vinaixa, al voltant de l’antic castell de la Floresta, del segle XIV amb vestigis romans. L’església parroquial és dedicada a sant Blai. Hi ha estació del ferrocarril de Tarragona a Lleida.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Flaçà (Gironès)

4 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 6,53 km2, 34 m alt, 1.018 hab (2016)

0girones

Situat al nord-est de Girona, al peu del massís de les Gavarres, a la riba dreta del Ter, que limita el terme pel nord.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (hortalisses i farratges), gràcies a la sèquia d’en Vinyals, i de secà (cereals, vinya i oliveres), complementada per la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i l’apicultura; n’és destacable també la indústria, sobretot del paper, d’embotits, de materials per a la construcció i de la fusta. Àrea comercial de Girona.

El poble és entre la riera de la Pera i el Ter; l’església parroquial de Sant Cebrià, reformada el 1824, conserva un frontis romànic. El lloc és esmentat el 1017. Al barri de la Bolla hi ha l’estació del ferrocarril.

Dins el terme hi ha la colònia Torres i el veïnat de Ferreres, amb l’església de la Mare de Déu de l’Esperança, on és venerada una imatge gòtica.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Finestres -Garrotxa-

2 Respostes

(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)

(o Santa Maria de Finestres)  Poble (880 m alt), damunt la serra de Finestres. El 1970 tenia nou famílies en poblament dispers.

L’església parroqial i santuari (la Mare de Déu de Finestres) és a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, sota les restes del castell de Finestres (960 m alt), que dominava la plana de Santa Pau, a la vall del Ser.

El castell és esmentat ja el 947, a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria; pertanyia als comtes de Barcelona, i el tingueren en feu els de Besalú. El 1323 formava part de la baronia de Santa Pau. En 1464-73 estigué en poder dels remences, i en fou un important centre d’operacions.

L’església de Santa Maria esdevingué priorat benedictí depenent de Sant Esteve de Banyoles, i s’extingí el 1836. Fou molt afectada pels terratrèmols del 1427, i fou refeta i ampliada el 1779. El 1836 esdevingué parròquia.

Figuerola del Camp (Alt Camp)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 22,72 km2, 474 m alt, 341 hab (2016)

0alt_camp

Situat a l’est i al peu de la serra de Miramar, que separa el terme de la Conca de Barberà. El relleu és força accidentat.

La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura de secà, principalment avellaners, i també hi ha cereals i vinya. La ramaderia hi és poc important. Àrea comercial de Valls. Els escassos recursos econòmics ha provocat l’emigració constant des del 1887. Una part de la població treballa a les indústries de Valls i del Pla de Santa Maria.

El poble està situat al vessant oriental del tossal Gros, i és dominat per l’església parroquial de Sant Jaume, edificada a partir del 1732 sobre el primitiu temple romànic, del qual hi ha alguns vestigis. El lloc pertangué al monestir de Poblet.

Dins el terme hi ha el llogaret de Miramar, amb església de traça romànica, actualment convertit en lloc d’estiueig.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Figuera, la (Priorat)

5 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 18,69 km2, 576 m alt, 105 hab (2016)

0priorat

(o la Figuera de Falset)  Situat a la dreta del riu de Montsant, que limita el terme pel nord. Relleu accidentat pel vessant meridional de la serra de Montsant, al nord-oest de Falset, amb algunes hectàrees de bosc, pasturatges i garrigues. Degut al seu relleu, abrupte, i de la manca de corrents d’aigua, només n’és conreat un 30% del territori.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals), complementada per la ramaderia porcina i l’avicultura. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha disminuït notablement des de final del segle XIX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’alça damunt un turó, dominat per l’església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Pau de la Figuera, on és venerada la Mare de Déu de la Mola.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Fígols i Alinyà (Alt Urgell)

29 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 101,80 km2, 602 m alt, 254 hab (2016)

0alt_urgell

Situat a l’esquerra del Segre, entre el riu de la Vansa i el puig de l’Espia i accidentat pels contraforts occidentals del puig Galliner. El terme és accidentat, amb prop d’un miler d’hectàrees de bosc.

La vida econòmica és bàsicament agrícola, amb conreus de secà (cereals, patates) i també de regadiu, vora el riu, destinats al bestiar boví. Explotació forestal. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El cap del municipi és el poble de Fígols d’Organyà.

El terme comprèn també els pobles de Canelles de Segre, Romanius i Obac, l’antic terme del poble i l’antic monestir de Tresponts, els veïnats de Voltrera i Voloriu.

El municipi es va constituir el 1972, per l’annexió del terme d’Alinyà, que comprenia el llogaret de l’Alzina d’Alinyà, i els veïnats de les Sorts, Llobera, la Vall del Mig, la Vall Baixa, Forn i Caferna, a més de l’antic terme de Perles, amb el veïnat de Colldeboix.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Fígols (Berguedà)

24 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 29,31 km2, 1.154 m alt, 40 hab (2016)

0bergueda

(o Fígols Vell)  Situat a la dreta del Llobregat i envoltat per les serres de Matarodona, Ensija i els rasos de Peguera, comprèn les altes valls de la Garganta i del Peguera. Terreny accidentat, amb una tercera part del territori improductiu, en gran part ocupat per pasturatges i pinedes.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura (sobretot farratges), la ramaderia bovina i porcina, l’explotació forestal, el turisme hivernal (estació d’hivern dels rasos de Peguera). Tingué indústria dedicada a la mineria (mines de lignit). Àrea comercial de Berga. El poblament, amb notable tendència a disminuir, és molt dispers.

El poble, dit també Fígols de les Mines, és situat damunt la vall del Llobregat; de poblament dispers, té el centre a la parròquia de Santa Cecília, edifici romànic; al nord-est hi hagué el castell de Fígols, esmentat al segle XI.

Altres nuclis del municipi són els pobles de Fumanya i de Peguera i la masia i antiga església de Ferrús.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Figaró-Montmany (Vallès Oriental)

14 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 14,99 km2, 330 m alt, 1.092 hab (2016)

0valles_oriental

Situat a l’esquerra de la vall del riu Congost, entre els cingles de Bertí i els primers contraforts del Montseny. El terme és accidentat i cobert de bosc.

Les activitats econòmiques són les derivades de l’estiueig, l’agricultura de regadiu (farratges), la de secà (cereals), la ramaderia (bovina i aviram), les petites indústries i l’explotació forestal. Àrea comercial de Granollers.

El poble de Montmany, antic cap municipal, és en una zona de densa vegetació dita els Sots Feréstecs. El cap del municipi és, des del 1981, el poble del Figaró, centre d’estiueig situat al fons de la vall.

Dins el terme hi ha també el poble de Vallcàrquera, l’església de Sant Cristòfol de Monteugues i el santuari marià de Puiggraciós.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Febró, la (Baix Camp)

12 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 16,08 km2, 754 m alt, 40 hab (2016)

0baix_camp

(ant: la Febrosa)  Estès per l’alta vall del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, al nord-oest de Reus, al límit amb el Priorat. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades i les de la Mussara, amb algunes hectàrees de pins; els Motllats, erms i amb garriga, ocupen les parts més altes del terme, i la fondalada és fèrtil i rica en aigua.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà (avellanes, ametlles, vinya i cereals) i alguna granja de porcí i d’aviram, si bé el descens demogràfic s’ha deturat els darrers anys. Àrea comercial de Reus.

El poble, que aglutina tota la població del municipi, és al centre de la vall; l’església parroquial és dedicada a sant Esteve. Hi ha restes prehistòriques a la cova de la Vila i són de gran interès espeleològic els anomenats avencs de la Febró.

Dins el terme hi ha també l’antic mas dels Frares.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Farrera (Pallars Sobirà)

14 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 61,87 km2, 1.294 m alt, 126 hab (2016)

0pallars_sobira

Estès per la coma de Burg i part de la vall del Romadriu, riu que limita el terme pel sud, al peu del pic de Montesclado, al nord-est de Sort. El relleu és accidentat, amb pinedes i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb conreus de secà: blat, ordi, patates, i també de regadiu: productes d’horta, farratges i prats, i la ramaderia (bovina i ovina), complementades pel turisme, gràcies a l’interès paisatgístic de la zona. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur.

El cap del municipi és el poble de Burg, a la dreta del barranc de Farrera.

El poble de Farrera és al centre de la coma; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Roc, romànica.

Dins el terme hi ha els pobles de Mallolís, la Glorieta de Montesclado i Montesclado, el llogaret d’Alendo, i els santuaris de la Serra i de Santa Magdalena de Ribalera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques