Arxiu d'etiquetes: pobles

Mont-ral (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 34,72 km2, 888 m alt, 164 hab (2017)

0alt_camp

Situat a la dreta del Brugent, afluent del Francolí, al límit amb la Conca de Barberà i el Baix Camp.

El relleu és força accidentat (muntanyes de Prades) i poc conreat, agricultura de seca (cereals i conreus arboris), circumstància que hi ha causat un notable descens demogràfic (l’any 1900 tenia 766 hab), pal·liat en part a finals del segle XX amb la instal·lació al municipi de la comunitat Arc Iris. Explotació de pedreres calcàries. Àrea comercial de Reus.

El poble és enlairat, dominat per l’església parroquial de Sant Pere, romànica, ampliada el segle XVIII. Hi ha testimonis de la presència dels templers.

Al terme hi ha els agregats de Farena, l’Aixàvega, Cabrera, la Cadeneta i el Bosquet.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montornès del Vallès (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,23 km2, 116 m alt, 16.240 hab (2017)

0valles_orientalSituat al sud-est de la comarca, a la vall baixa del riu Mogent, és accidentat pels contraforts occidentals de la Serralada Litoral.

Amb l’agricultura en recessió (cereals, farratge i vinya), la vida econòmica local es basa en la indústria (fabricació de productes químics, la tèxtil -filats de cotó- i la metal·lúrgica), que ha omplert el terme de polígons industrials i ha causat, a partir del 1960, un espectacular augment demogràfic. La ramaderia compta amb diverses granges industrials. També és centre residencial i d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a la dreta del riu Mogent, al límit amb el sector muntanyós, al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, que, juntament amb la parròquia de Vallromanes, formà (segle XIX) el terme del castell de Montornès, anomenat posteriorment castell de Sant Miquel de Montornès.

Dins el terme hi ha l’antic barri de Can Parellada, actualment el més poblat del municipi, i restes d’un poblat ibèric. El 1983 el sector urbà de Vilanova del Vallès fou segregat del terme juntament amb una part del municipi de la Roca del Vallès.

Enllaços web:  Ajuntament EstadístiquesEscola Mogent

Montornès de Segarra (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 12,32 km2, 605 m alt, 97 hab (2017)

mapa segarraSituat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb l’Urgell, entre el Corb i l’Ondara, afluents del Segre, a la conca mitjana del Cercavins, a la zona de contacte entre els altiplans segarrencs i la plana d’Urgell. Hi ha algunes hectàrees d’alzinars i rouredes.

La vida econòmica local es limita a l’agricultura de secà: els cereals (blat, sobretot), ocupen més de la meitat de l’àrea conreada, i s’associen amb oliveres, ametllers i vinya; el regadiu, amb aigües procedents de pous, és minso. Petita indústria derivada de l’agricultura (producció d’oli i de vi). Hi ha ramaderia de bestiar oví, granges de porcs i aviram. Àrea comercial de Cervera.

El poble es troba en un turó, dominat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista; restes de l’antic castell de Montornès, amb alguns murs dels segles XII i XIII.

Dins el terme hi ha també el poble del Mas de Bondia.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montoliu de Segarra (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 29,47 km2, 689 m alt, 178 hab (2017)

mapa segarra(o de Cervera; ant: Montoliu Lat)  Situat al sud-oest de la comarca, a la capçalera del Cercavins i a la dreta del Corb, afluent del Segre.

L’economia local es basa en l’agricultura predominantment cerealística de secà, també s’hi conreen ametllers, vinya i oliveres. La ramaderia, de bestiar oví i porcí a més de l’avicultura, són els principals recursos econòmic del municipi. Àrea comercial de Cervera. La població s’ha reduït considerablement des del 1930.

El poble és al vessant occidental del turó de la Guàrdia Lada, damunt la riba dreta del Cercavins, dominat per les restes de l’antic castell de Montoliu i per l’església parroquial de Sant Salvador, reformada en estil neoclàssic.

Dins el terme hi ha els pobles de Cabestany, d’aspecte medieval, l’Ametlla de Segarra, la Guàrdia Lada i Vilagrasseta.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montoliu de Lleida (Segrià)

Municipi del Segrià (Catalunya): 7,34 km2, 166 m alt, 469 hab (2017)

0segriaSituat a l’esquerra del Segre, entre les conques d’aquest riu i el riu de Set, al sud de Lleida. El sector meridional del municipi és accidentat pels Tossalets. Travessa el terme pel sud l’autopista de l’Ebre.

Les bases de l’economia local és l’agricultura de regadiu (principalment fruiters -pomeres i pereres-), situat al nord, gràcies als regatges del canal d’Urgell; i de secà (cereals i oliveres), al sud, més accidentat. La terra és explotada directament pels seus propietaris. L’avicultura i la ramaderia ovina completen l’oferta econòmica del terme. Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Lleida. La població ha estat i es manté relativament escassa.

El poble és en un tossal, entre el secà i el regadiu, dominat per l’església parroquial de la Nativitat de Maria.

El municipi inclou l’antic terme, despoblat, de Tabac.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montmeló (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 4,00 km2, 72 m alt, 8.748 hab (2017)

0valles_orientalSituat en la confluència del Congost i el Mogent dóna lloc al Besòs, el terme és pla.

L’agricultura (cereals, farratge i vinya) és en regressió a causa de l’expansió de la indústria (sobresurten la metal·lúrgica -sobretot maquinària-, química, del cuir i la fabricació d’argila refractària), que ha partir del 1960 ha omplert el petit terme de polígons industrials, al límit amb Montornès del Vallès, i ha provocat un espectacular augment demogràfic. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a la dreta del Congost, a ponent hi ha l’antic raval del Sant Crist de la Grua; l’església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 945.

L’expansió moderna s’ha produït en direcció a Parets. El 1991 fou inaugurat el Circuit de Catalunya, instal·lació per a curses i proves de vehicles a motor.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitutL’Agrupa

Montmell, el (Baix Penedès)

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 72,80 km2, 429 m alt, 1.405 hab (2017)

0baix_penedesSituat al nord de la comarca, al sector més elevat, al límit amb l’Alt Camp i l’Alt Penedès. El relleu és accidentat per la serra del Montmell.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, amb predomini de la vinya, les oliveres, els cereals i els ametllers. Àrea comercial del Vendrell.

La capital municipal és la Juncosa de Montmell. Al poble del Montmell (626 m alt), actualment deshabitat i, al peu de les restes de l’antic castell de Montmell, hi ha l’església de Sant Miquel, romànica, reconstruïda modernament.

El terme comprèn també els pobles de Marmellar i Aiguaviva, les caseries de la Vall de Sant Marc, de Can Ferrer i de Santsuies, i les masies de cal Sumoi i de les Ventoses.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montmajor (Berguedà)

Municipi del Berguedà (Catalunya): 76,49 km2, 756 m alt, 459 hab (2017)

0berguedaSituat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Bages i el Solsonès. El terreny, molt dividit, és accidentat, al nord, pels rasos de Peguera.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (amb predomini del blat), complementada per la ramaderia (porcina, ovina i bovina) i l’avicultura. Explotació del bosc (pinedes i una part d’alzinars) per a l’obtenció de fusta. Àrea comercial de Berga. La població, molt disseminada, tendeix a disminuir.

El poble es troba al peu d’un turó coronat per l’antiga església parroquial de Sant Sadurní.

Entre els diversos nuclis de població del terme hi ha els pobles de Gargallà, Sorba, Sant Feliu de Lluelles i el Pujol de Planès.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montgat (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,91 km2, 20 m alt, 11.748 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Barcelonès. El relleu és accidentat per la Serralada Litoral, que delimita l’inici del pla de Barcelona (turó de Montgat).

Els regatges per mitjà de pous hi fan possible els conreus d’horta, encara que l’agricultura i la pesca són en franca regressió. La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (química, fabricació de productes metàl·lics, materials per a la construcció, porcellanes, tèxtil i alimentària). Àrea comercial de Barcelona.

El principal barri industrial, les Mallorquines, és pràcticament una prolongació de Badalona, per bé que bona part de la població activa treballa fora del terme. El seu caràcter de zona residencial i d’estiueig ha estat la causa principal de l’augment demogràfic del municipi els darrers decennis.

El poble té el nucli antic a llevant del turó de Montgat; l’església parroquial és dedicada a sant Joan. Al barri turístic de Montsolís es destaca el palau dels marquesos de Mansolí (o Montsolís). El castell de Montgat és esmentat ja el 1006, quan l’adquirí el monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1848 s’obrí el primer túnel ferroviari de la Península. Fou segregat de Tiana el 1936.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesFestival de CircEscola Salvador Espriu

Montgai (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 28,94 km2, 286 m alt, 636 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, al límit amb l’Urgell, al peu de la serra de Bellmunt, a la riba esquerra del riu Sió, afluent del Segre, el terme s’estén a banda i banda del riu.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, alimentat pel canal d’Urgell i per diverses sèquies, que produeix conreus de cereals (sobretot blat), oliveres i vinya, i també fruiters. La ramaderia (prinicipalment bestiar porcí, i també boví i oví), l’avicultura, els conills i la indústria de maquinària agrícola, complementen l’economia. Àrea comercial de Balaguer.

El poble és a l’esquerra del riu Sió, dominat per l’església parroquial de l’Assumpció, del segle XVIII, amb una façana barroca, i per l’antic castell de Montgai.

A l’altra banda del riu, aturonat, hi ha el poble de Butsènit d’Urgell.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesFira de Màgia